Origen de la paraula “sincera”
L’origen de la paraula prové de l’època del renaixement,concretament a Espanya. Els escultors espanyols quan cometien algun error en tallar estàtues de marbre cares,dissimulaven els defectes amb cera.
Així, una estàtua que no tenia cap defecte i no necessitava retocs era reconeguda com una “escultura sense cera”.
Amb el temps la definició evoluciona fins a la conclusió que qui no amaga res, és una persona sincera.