La història va comptar amb una bona quantitat de “bruts”.

El famós Rei Sol, Lluís XIV de França, es banyava dues vegades l’any.
Per a la reina Isabel d’Aragó, Espanya, calia banyar-se “només nounat i en vigília d’un casament”.
El geni Leonardo da Vinci anava a dormir amb les botes posades, a les que considerava una segona pell.
De Sant Antoni es desconeixia quan es banyava (el que presagia un llarg temps), ell argumentava que no ho feia “per evitar el plaer de tocar el seu propi cos” .. segons els seus conceptes.
Enric IV de França feia mala olor, de tan brut, que la seva dona va estar a punt de desmaiar-se per la seva ‘aroma’ després del casament.