<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>CURIOSITECA &#187; Gastronomia</title>
	<atom:link href="http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/category/gastronomia/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca</link>
	<description>Recull d&#039;anècdotes i curiositats</description>
	<lastBuildDate>Wed, 14 Nov 2012 22:10:10 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca-ES</language>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.4.2</generator>
		<item>
		<title>Origen de la paraula CAFE</title>
		<link>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2010/01/09/origen-de-la-paraula-cafe/</link>
		<comments>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2010/01/09/origen-de-la-paraula-cafe/#comments</comments>
		<pubDate>Sat, 09 Jan 2010 11:28:05 +0000</pubDate>
		<dc:creator>marta</dc:creator>
				<category><![CDATA[Gastronomia]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/?p=336</guid>
		<description><![CDATA[La paraula caf&#232; rep aquest nom perqu&#232; s&#243;n les primeres lletres de les caracter&#237;stiques d&#39;aquesta beguda (caracter&#237;stiques que els inventors d&#39;aquesta beguda tenien en ment al principi): el caf&#232; ha de ser una beguda C-calenta, A-amarga, F-forta, i E- esp&#232;sa.]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>La paraula caf&egrave; rep aquest nom perqu&egrave; s&oacute;n les primeres lletres de les caracter&iacute;stiques d&#39;aquesta beguda (caracter&iacute;stiques que els inventors d&#39;aquesta beguda tenien en ment al principi): el caf&egrave; ha de ser una beguda C-calenta, A-amarga, F-forta, i E- esp&egrave;sa.</p>
<p style="text-align: center"><a href="http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/files/2010/01/cafe.jpg"><img align="texttop" alt="" class="alignright size-medium wp-image-337" src="http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/files/2010/01/cafe-300x300.jpg" style="width: 137px;height: 137px" /></a></p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2010/01/09/origen-de-la-paraula-cafe/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Orígen de la forquilla</title>
		<link>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/03/21/origen-de-la-forquilla/</link>
		<comments>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/03/21/origen-de-la-forquilla/#comments</comments>
		<pubDate>Sat, 21 Mar 2009 15:25:41 +0000</pubDate>
		<dc:creator>marta</dc:creator>
				<category><![CDATA[Gastronomia]]></category>
		<category><![CDATA[Gent i cultures]]></category>
		<category><![CDATA[Història]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/?p=246</guid>
		<description><![CDATA[La forquilla va arribar a Europa procedent de Constantinopla a principis del segle XI de la mà de Teodora, filla de l’emperador de Bizancio Constantino Ducas. El va dur a Venècia en casar-se amb Domenico Selvo, Dux d’aquella república. Però Teodora era considerada pels seus contemporanis, per aquesta i altres refinades maneres orientals, com escandalosa i [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><span lang="CA">La forquilla<span> </span>va arribar a Europa procedent de Constantinopla a principis del segle XI de la mà de Teodora, filla de l’emperador de Bizancio Constantino Ducas. El va dur a Venècia en casar-se amb Domenico Selvo, Dux d’aquella república. Però Teodora era considerada pels seus contemporanis, per aquesta i altres refinades maneres orientals, com escandalosa i reprovable.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Els defensors de la forquilla van intentar diverses vegades introduir-la a França sense èxit. A l&#8217;Edat Mitjana Catalina de Bulgària va voler fer-la  popular a la cort però els francesos la van considerar cursi i llicenciosa.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Més tard va ser Carlos V de França, que la va conèixer a Venècia després de tornar d&#8217;un viatge a Polònia. Però aquesta vegada el fracàs va tenir motius purament sexuals: el rei i els seus inseparables amics tenien fama d’homosexuals i la forquilla va tornar a perdre la batalla en ser considerada com un objecte capritxós propi de persones una miqueta equívoques. La realitat és que el rebuig que va tenir la forquilla durant segles obeïa més a una falta d’habilitat dels comensals que a una possible falta d’utilitat. Un autor explicava com els comensals es causaven ferides amb elles, punxant-me amb les seves afilades pues els llavis, les genives i la llengua.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Ja el segle XVII el viatger anglès Prens Coyat explica com de generalitzada estava la forquilla a Itàlia.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">A Espanya trobem referències el segle XIV com un instrument que usaven els mestres trinxadors, i el marquès de Villena, en un tractat de 1423 titulat Art Cisoria, inclou un utensili la descripció del qual correspon a una forquilla de tres puntes. L&#8217;ús de la forquilla es va generalitzar a Espanya en el segle XIX i en concret va ser Barcelona on es va crear la primera indústria en la fabricació d’aquest indispensable, en l’actualitat, utensili.</span></p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/03/21/origen-de-la-forquilla/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>A Badalona ballen el micaco i planten micaquers als badius</title>
		<link>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/02/28/a-badalona-ballen-el-micaco-i-planten-micaquers-als-badius/</link>
		<comments>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/02/28/a-badalona-ballen-el-micaco-i-planten-micaquers-als-badius/#comments</comments>
		<pubDate>Sat, 28 Feb 2009 11:31:55 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Eva Vergés</dc:creator>
				<category><![CDATA[Gastronomia]]></category>
		<category><![CDATA[Gent i cultures]]></category>
		<category><![CDATA[Llengua]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/?p=147</guid>
		<description><![CDATA[Badalona ha fet bandera d’un mot tan singular com és el micaco ( nespra i no pas mico, tot i que hi hagi l&#8217;&#8221;Anís del mono&#8221;) i ha  donat el nom de Ball del micaco al ball de la Festa de Maig (sense que constitueixi un tipus de dansa). Micaco o &#8220;mikkaku-biwa&#8221; significa nespra de tres pinyols [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Badalona ha fet bandera d’un mot tan singular com és el micaco ( nespra i no pas mico, tot i que hi hagi l&#8217;&#8221;Anís del mono&#8221;) i ha  donat el nom de Ball del micaco al ball de la Festa de Maig (sense que constitueixi un tipus de dansa). Micaco o &#8220;mikkaku-biwa&#8221; significa nespra de tres pinyols en japonès.  Es diu que fou un japonès qui el va fer conèixer a Badalona i avui en dia cap badaloní utilitza el mot nespra sinó micaco.</p>
<p>Antigament, la gran majoria de cases badalonines tenien un pati descobert al darrere que anomenaven &#8220;badiu&#8221;. Avui, normalment, és la gent gran que continua emprant el mot. Tot i que tot badaloní sap què vol dir.</p>
<p>Així, doncs, no és estrany que utilitzin un eslògan propagandístic com &#8220;Badalona, país de micacos i badius&#8221;.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/02/28/a-badalona-ballen-el-micaco-i-planten-micaquers-als-badius/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>?L’origen de la Margarina</title>
		<link>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/02/15/%ef%bb%bfl%e2%80%99origen-de-la-margarina/</link>
		<comments>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/02/15/%ef%bb%bfl%e2%80%99origen-de-la-margarina/#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 15 Feb 2009 17:19:10 +0000</pubDate>
		<dc:creator>marta</dc:creator>
				<category><![CDATA[Gastronomia]]></category>
		<category><![CDATA[Gent i cultures]]></category>
		<category><![CDATA[Història]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/?p=179</guid>
		<description><![CDATA[El químic francès Hyppolyte Mège-Mouriès va guanyar un concurs públic el 1869 convocat pel llavors president de la Segona república Francesa Napoleó III . L’esmentat concurs va néixer amb l’objectiu d’aconseguir algun tipus de mantega artificial de major durada i més econòmic que la mantega original, elaborada amb llet i greixos animals. L’invent de Mège-Mouriès [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>El químic francès <span class="unknown"><strong>Hyppolyte Mège-Mouriès</strong></span> va guanyar un concurs públic el 1869 convocat pel llavors president de la <span class="unknown">Segona</span> república Francesa <strong><span class="unknown">Napoleó</span> III</strong> .<br />
L’esmentat concurs va néixer amb l’objectiu d’aconseguir algun tipus de mantega artificial de major durada i més econòmic que la mantega original, elaborada amb llet i greixos animals.<br />
L’invent de <span class="unknown">Mège-Mouriès</span> consistia en una matèria elaborada a partir de greix vegetal en lloc de greixos làctics i el color nacrat de l’esmentat producte va fer que el bategés com a “<span class="unknown"><strong>Margarine</strong></span>“, provenint del grec <span class="unknown"><strong>Margaron</strong></span>, el significat del qual és <span class="unknown"><strong>Perla</strong></span>.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/02/15/%ef%bb%bfl%e2%80%99origen-de-la-margarina/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>D&#8217;on ve l&#8217;hamburguesa?</title>
		<link>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/02/04/don-ve-lhamburguesa/</link>
		<comments>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/02/04/don-ve-lhamburguesa/#comments</comments>
		<pubDate>Wed, 04 Feb 2009 19:35:53 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Eva Vergés</dc:creator>
				<category><![CDATA[Gastronomia]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/?p=144</guid>
		<description><![CDATA[Les primeres hamburgueses es van fer i vendre a Connecticut (EUA) el 1895. El seu cuiner, que es deia Louis Lassen, les anomenava  hamburgueses perquè uns mariners d&#8217;Hamburg (Alemanya) li&#8217;n van donar la recepta. Ràpidament, les hamburgueses es van convertir en un dels menjars més típics dels Estats Units. Malgrat tot, la seva popularitat va [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Les primeres hamburgueses es van fer i vendre a Connecticut (EUA) el 1895. El seu cuiner, que es deia Louis Lassen, les anomenava  hamburgueses perquè uns mariners d&#8217;Hamburg (Alemanya) li&#8217;n van donar la recepta. Ràpidament, les hamburgueses es van convertir en un dels menjars més típics dels Estats Units. Malgrat tot, la seva popularitat va créixer molt més després de la segona guerra mundial. L&#8217;any 1948 dos germans, Dick i Mac McDonald, van obrir el primer autorestaurant d&#8217;hamburgueses, el famós McDonald&#8217;s, a San Bernardino, Califòrnia.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/02/04/don-ve-lhamburguesa/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
	</channel>
</rss>
