Sabies què aquest és el nom que té la pilota del Badminton?

Dons sí, s’anomena volant, i el seu nom original en anglès és:  Shuttlecock

Però el que realment és curiós es que les de més qualitat estan fetes de plomes d’ànec.

Són 16 plomes que corresponen a la mateixa ala de l’ànec, per facilitar que giri més ràpid i pugui agafar més velocitat, la qual pot arribar a 320 Km/h

Els antics romans quan havien de dir la veritat en un judici, en lloc de jurar sobre la Bíblia, com es fa avui, ho feien apretant-se els testicles amb la mà dreta. D’aquest antic costum prové la paraula testificar.

La forquilla va arribar a Europa procedent de Constantinopla a principis del segle XI de la mà de Teodora, filla de l’emperador de Bizancio Constantino Ducas. El va dur a Venècia en casar-se amb Domenico Selvo, Dux d’aquella república. Però Teodora era considerada pels seus contemporanis, per aquesta i altres refinades maneres orientals, com escandalosa i reprovable.

Els defensors de la forquilla van intentar diverses vegades introduir-la a França sense èxit. A l’Edat Mitjana Catalina de Bulgària va voler fer-la  popular a la cort però els francesos la van considerar cursi i llicenciosa.

Més tard va ser Carlos V de França, que la va conèixer a Venècia després de tornar d’un viatge a Polònia. Però aquesta vegada el fracàs va tenir motius purament sexuals: el rei i els seus inseparables amics tenien fama d’homosexuals i la forquilla va tornar a perdre la batalla en ser considerada com un objecte capritxós propi de persones una miqueta equívoques. La realitat és que el rebuig que va tenir la forquilla durant segles obeïa més a una falta d’habilitat dels comensals que a una possible falta d’utilitat. Un autor explicava com els comensals es causaven ferides amb elles, punxant-me amb les seves afilades pues els llavis, les genives i la llengua.

Ja el segle XVII el viatger anglès Prens Coyat explica com de generalitzada estava la forquilla a Itàlia.

A Espanya trobem referències el segle XIV com un instrument que usaven els mestres trinxadors, i el marquès de Villena, en un tractat de 1423 titulat Art Cisoria, inclou un utensili la descripció del qual correspon a una forquilla de tres puntes. L’ús de la forquilla es va generalitzar a Espanya en el segle XIX i en concret va ser Barcelona on es va crear la primera indústria en la fabricació d’aquest indispensable, en l’actualitat, utensili.