<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>CURIOSITECA &#187; Gent i cultures</title>
	<atom:link href="http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/category/gent-i-cultures/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca</link>
	<description>Recull d&#039;anècdotes i curiositats</description>
	<lastBuildDate>Wed, 14 Nov 2012 22:10:10 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca-ES</language>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.4.2</generator>
		<item>
		<title>El Volant del Badminton</title>
		<link>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2011/11/20/el-volant-del-badminton/</link>
		<comments>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2011/11/20/el-volant-del-badminton/#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 20 Nov 2011 18:04:26 +0000</pubDate>
		<dc:creator>curiositeca</dc:creator>
				<category><![CDATA[Gent i cultures]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/?p=401</guid>
		<description><![CDATA[Sabies què aquest és el nom que té la pilota del Badminton? Dons sí, s&#8217;anomena volant, i el seu nom original en anglès és: &#160;Shuttlecock Però el que realment és curiós es que les de més qualitat estan fetes de plomes d&#8217;ànec. Són 16 plomes que corresponen a la mateixa ala de l&#8217;ànec, per facilitar [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Sabies què aquest és el nom que té la pilota del Badminton?<img class="alignright" title="Suttlecock" src="http://img.xcitefun.net/users/2009/09/114871,xcitefun-badminton.jpg" alt="" width="250"></p>
<p>Dons sí, s&#8217;anomena volant, i el seu nom original en anglès és: &nbsp;<strong>Shuttlecock</strong></p>
<p>Però el que realment és curiós es que les de més qualitat estan fetes de plomes d&#8217;ànec.</p>
<p>Són 16 plomes que corresponen a la mateixa ala de l&#8217;ànec, per facilitar que giri més ràpid i pugui agafar més velocitat, la qual pot arribar a 320 Km/h</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2011/11/20/el-volant-del-badminton/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Testificar ve de testicles :O</title>
		<link>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/07/04/testificar-ve-de-tescicles-o/</link>
		<comments>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/07/04/testificar-ve-de-tescicles-o/#comments</comments>
		<pubDate>Sat, 04 Jul 2009 10:58:02 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Eva Vergés</dc:creator>
				<category><![CDATA[Gent i cultures]]></category>
		<category><![CDATA[Història]]></category>
		<category><![CDATA[Llengua]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/?p=328</guid>
		<description><![CDATA[Els antics romans quan havien de dir la veritat en un judici, en lloc de jurar sobre la&#160;Bíblia, com es fa avui, ho feien&#160;apretant-se&#160;els testicles amb la mà dreta. D&#8217;aquest antic costum&#160;prové la paraula testificar.]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Els antics romans quan havien de dir la veritat en un judici, en lloc de jurar sobre la&nbsp;Bíblia, com es fa avui, ho feien&nbsp;apretant-se&nbsp;els testicles amb la mà dreta. D&#8217;aquest antic costum&nbsp;prové la paraula <em>testificar</em>.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/07/04/testificar-ve-de-tescicles-o/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Orígen de la forquilla</title>
		<link>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/03/21/origen-de-la-forquilla/</link>
		<comments>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/03/21/origen-de-la-forquilla/#comments</comments>
		<pubDate>Sat, 21 Mar 2009 15:25:41 +0000</pubDate>
		<dc:creator>marta</dc:creator>
				<category><![CDATA[Gastronomia]]></category>
		<category><![CDATA[Gent i cultures]]></category>
		<category><![CDATA[Història]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/?p=246</guid>
		<description><![CDATA[La forquilla va arribar a Europa procedent de Constantinopla a principis del segle XI de la mà de Teodora, filla de l’emperador de Bizancio Constantino Ducas. El va dur a Venècia en casar-se amb Domenico Selvo, Dux d’aquella república. Però Teodora era considerada pels seus contemporanis, per aquesta i altres refinades maneres orientals, com escandalosa i [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><span lang="CA">La forquilla<span> </span>va arribar a Europa procedent de Constantinopla a principis del segle XI de la mà de Teodora, filla de l’emperador de Bizancio Constantino Ducas. El va dur a Venècia en casar-se amb Domenico Selvo, Dux d’aquella república. Però Teodora era considerada pels seus contemporanis, per aquesta i altres refinades maneres orientals, com escandalosa i reprovable.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Els defensors de la forquilla van intentar diverses vegades introduir-la a França sense èxit. A l&#8217;Edat Mitjana Catalina de Bulgària va voler fer-la  popular a la cort però els francesos la van considerar cursi i llicenciosa.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Més tard va ser Carlos V de França, que la va conèixer a Venècia després de tornar d&#8217;un viatge a Polònia. Però aquesta vegada el fracàs va tenir motius purament sexuals: el rei i els seus inseparables amics tenien fama d’homosexuals i la forquilla va tornar a perdre la batalla en ser considerada com un objecte capritxós propi de persones una miqueta equívoques. La realitat és que el rebuig que va tenir la forquilla durant segles obeïa més a una falta d’habilitat dels comensals que a una possible falta d’utilitat. Un autor explicava com els comensals es causaven ferides amb elles, punxant-me amb les seves afilades pues els llavis, les genives i la llengua.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Ja el segle XVII el viatger anglès Prens Coyat explica com de generalitzada estava la forquilla a Itàlia.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">A Espanya trobem referències el segle XIV com un instrument que usaven els mestres trinxadors, i el marquès de Villena, en un tractat de 1423 titulat Art Cisoria, inclou un utensili la descripció del qual correspon a una forquilla de tres puntes. L&#8217;ús de la forquilla es va generalitzar a Espanya en el segle XIX i en concret va ser Barcelona on es va crear la primera indústria en la fabricació d’aquest indispensable, en l’actualitat, utensili.</span></p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/03/21/origen-de-la-forquilla/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Els orígens del Bàsquet</title>
		<link>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/03/21/els-origens-del-basquet/</link>
		<comments>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/03/21/els-origens-del-basquet/#comments</comments>
		<pubDate>Sat, 21 Mar 2009 15:08:03 +0000</pubDate>
		<dc:creator>marta</dc:creator>
				<category><![CDATA[Gent i cultures]]></category>
		<category><![CDATA[Història]]></category>
		<category><![CDATA[Invents]]></category>
		<category><![CDATA[salut]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/?p=243</guid>
		<description><![CDATA[El canadenc James I. Naismith treballava com professor d’educació física en l’Escola d’Entrenament de l’Associació Internacional de Joves Cristians (YMCA) en Massachussets. A causa del fred i mal temps que sofrien a l’hivern per la zona, el 15 de desembre de 1891, va pensar en una activitat esportiva a cobert. Per a les seves classes, [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>El canadenc James I. Naismith treballava com professor d’educació física en l’Escola d’Entrenament de l’Associació Internacional de Joves Cristians (YMCA) en Massachussets. A causa del fred i mal temps que sofrien a l’hivern per la zona, el 15 de desembre de 1891, va pensar en una activitat esportiva a cobert. Per a les seves classes, va decidir inventar-se un joc sense pensar mai que en el futur el seu invent seria considerat un dels esports més importants de tota la Història; clavant dos cistells de recol·lectar préssecs en els extrems oposats d’una balconada d’un gimnàs i preparant algunes regles simples va crear el bàsquet. Va ser un gran èxit entre els seus estudiants i al gener de 1892 es van enviar les regles a les escoles cristianes de tot els Estats Units. A principis del Segle XX el bàsquet ja era un esport internacional.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/03/21/els-origens-del-basquet/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Els romans també odiaven les caravanes i els embotellaments</title>
		<link>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/03/18/els-romans-tambe-odiaven-les-caravanes-i-els-embotellaments/</link>
		<comments>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/03/18/els-romans-tambe-odiaven-les-caravanes-i-els-embotellaments/#comments</comments>
		<pubDate>Wed, 18 Mar 2009 19:44:31 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Eva Vergés</dc:creator>
				<category><![CDATA[Gent i cultures]]></category>
		<category><![CDATA[Història]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/?p=238</guid>
		<description><![CDATA[Trobar caravana i esperar llargues estones al cotxe fent cua no és res nou. L&#8217;any 45 aC, els romans van prohibir a Roma que circulés cap vehicle dins de la ciutat. Fins i tot, algunes ciutats romanes només permetien l&#8217;entrada de cavalls a la nit per evitar qualsevol embús.]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Trobar caravana i esperar llargues estones al cotxe fent cua no és res nou. L&#8217;any 45 aC, els romans van prohibir a Roma que circulés cap vehicle dins de la ciutat. Fins i tot, algunes ciutats romanes només permetien l&#8217;entrada de cavalls a la nit per evitar qualsevol embús.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/03/18/els-romans-tambe-odiaven-les-caravanes-i-els-embotellaments/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Per què als seguidors del Barça se&#8217;ls anomena &#8220;culers&#8221;?</title>
		<link>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/03/05/per-que-als-seguidors-del-barca-sels-anomena-culers/</link>
		<comments>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/03/05/per-que-als-seguidors-del-barca-sels-anomena-culers/#comments</comments>
		<pubDate>Thu, 05 Mar 2009 19:37:50 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Ana</dc:creator>
				<category><![CDATA[Gent i cultures]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/?p=230</guid>
		<description><![CDATA[La denominació de culers data dels temps de l&#8217;antic estadi de les Corts, en què alguns seguidors seien a la filera més alta, just a la tanca que limitava l&#8217;estadi, de manera que del carrer estant es veia una renglera de culs, que van acabar per designar tots els seguidors del Barça.]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>La denominació de <em>culers</em> data dels temps de l&#8217;antic estadi de les Corts, en què alguns seguidors seien a la filera més alta, just a la tanca que limitava l&#8217;estadi, de manera que del carrer estant es veia una renglera de culs, que van acabar per designar tots els seguidors del Barça.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/03/05/per-que-als-seguidors-del-barca-sels-anomena-culers/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Sabíeu que la nostra estàtua de Cristòfor Colom està casada?</title>
		<link>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/03/05/sabieu-que-la-nostra-estatua-de-cristofor-colom-esta-casada/</link>
		<comments>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/03/05/sabieu-que-la-nostra-estatua-de-cristofor-colom-esta-casada/#comments</comments>
		<pubDate>Thu, 05 Mar 2009 14:45:41 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Eva Vergés</dc:creator>
				<category><![CDATA[Gent i cultures]]></category>
		<category><![CDATA[Història]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/?p=221</guid>
		<description><![CDATA[El monument va ser erigit en record de Cristòfor Colom. Va ser a Barcelona on els Reis Catòlics van rebre el navegant al retorn del seu primer viatge a Amèrica (1493). El monument és una torre torre mirador de ferro, de 60 metres d’alçada, coronada amb una escultura de bronze del navegant, que senyala amb el dit el [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>El monument va ser erigit en record de Cristòfor Colom. Va ser a Barcelona on els Reis Catòlics van rebre el navegant al retorn del seu primer viatge a Amèrica (1493). El monument és una torre torre mirador de ferro, de 60 metres d’alçada, coronada amb una escultura de bronze del navegant, que senyala amb el dit el continent americà (R. Atché, 1886).</p>
<p><span>El 1992, l’estàtua de Colom es va casar.</span> <span>El projecte &#8220;Lluna de mel&#8221; d&#8217;Antoni Miralda proposava, per commemorar el cinquè centenari de la descoberta d’Amèrica, el casament imaginari dels dos monuments situats a ambdós costats de l’Atlàntic: Cristòfor Colom a Barcelona i l’estàtua de la Llibertat a Nova York.</span></p>
<p style="text-align: center"><a href="http://www.tv3.cat/videos/569449/Casament-entre-lestatua-de-la-Llibertat-i-Colom">http://www.tv3.cat/videos/569449/Casament-entre-lestatua-de-la-Llibertat-i-Colom</a></p>
<p style="text-align: center">
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/03/05/sabieu-que-la-nostra-estatua-de-cristofor-colom-esta-casada/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>A Badalona ballen el micaco i planten micaquers als badius</title>
		<link>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/02/28/a-badalona-ballen-el-micaco-i-planten-micaquers-als-badius/</link>
		<comments>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/02/28/a-badalona-ballen-el-micaco-i-planten-micaquers-als-badius/#comments</comments>
		<pubDate>Sat, 28 Feb 2009 11:31:55 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Eva Vergés</dc:creator>
				<category><![CDATA[Gastronomia]]></category>
		<category><![CDATA[Gent i cultures]]></category>
		<category><![CDATA[Llengua]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/?p=147</guid>
		<description><![CDATA[Badalona ha fet bandera d’un mot tan singular com és el micaco ( nespra i no pas mico, tot i que hi hagi l&#8217;&#8221;Anís del mono&#8221;) i ha  donat el nom de Ball del micaco al ball de la Festa de Maig (sense que constitueixi un tipus de dansa). Micaco o &#8220;mikkaku-biwa&#8221; significa nespra de tres pinyols [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Badalona ha fet bandera d’un mot tan singular com és el micaco ( nespra i no pas mico, tot i que hi hagi l&#8217;&#8221;Anís del mono&#8221;) i ha  donat el nom de Ball del micaco al ball de la Festa de Maig (sense que constitueixi un tipus de dansa). Micaco o &#8220;mikkaku-biwa&#8221; significa nespra de tres pinyols en japonès.  Es diu que fou un japonès qui el va fer conèixer a Badalona i avui en dia cap badaloní utilitza el mot nespra sinó micaco.</p>
<p>Antigament, la gran majoria de cases badalonines tenien un pati descobert al darrere que anomenaven &#8220;badiu&#8221;. Avui, normalment, és la gent gran que continua emprant el mot. Tot i que tot badaloní sap què vol dir.</p>
<p>Així, doncs, no és estrany que utilitzin un eslògan propagandístic com &#8220;Badalona, país de micacos i badius&#8221;.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/02/28/a-badalona-ballen-el-micaco-i-planten-micaquers-als-badius/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>?L’origen de la Margarina</title>
		<link>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/02/15/%ef%bb%bfl%e2%80%99origen-de-la-margarina/</link>
		<comments>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/02/15/%ef%bb%bfl%e2%80%99origen-de-la-margarina/#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 15 Feb 2009 17:19:10 +0000</pubDate>
		<dc:creator>marta</dc:creator>
				<category><![CDATA[Gastronomia]]></category>
		<category><![CDATA[Gent i cultures]]></category>
		<category><![CDATA[Història]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/?p=179</guid>
		<description><![CDATA[El químic francès Hyppolyte Mège-Mouriès va guanyar un concurs públic el 1869 convocat pel llavors president de la Segona república Francesa Napoleó III . L’esmentat concurs va néixer amb l’objectiu d’aconseguir algun tipus de mantega artificial de major durada i més econòmic que la mantega original, elaborada amb llet i greixos animals. L’invent de Mège-Mouriès [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>El químic francès <span class="unknown"><strong>Hyppolyte Mège-Mouriès</strong></span> va guanyar un concurs públic el 1869 convocat pel llavors president de la <span class="unknown">Segona</span> república Francesa <strong><span class="unknown">Napoleó</span> III</strong> .<br />
L’esmentat concurs va néixer amb l’objectiu d’aconseguir algun tipus de mantega artificial de major durada i més econòmic que la mantega original, elaborada amb llet i greixos animals.<br />
L’invent de <span class="unknown">Mège-Mouriès</span> consistia en una matèria elaborada a partir de greix vegetal en lloc de greixos làctics i el color nacrat de l’esmentat producte va fer que el bategés com a “<span class="unknown"><strong>Margarine</strong></span>“, provenint del grec <span class="unknown"><strong>Margaron</strong></span>, el significat del qual és <span class="unknown"><strong>Perla</strong></span>.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/02/15/%ef%bb%bfl%e2%80%99origen-de-la-margarina/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Origen de la paraula: Cangur</title>
		<link>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/02/10/origen-de-la-paraula-cangur/</link>
		<comments>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/02/10/origen-de-la-paraula-cangur/#comments</comments>
		<pubDate>Tue, 10 Feb 2009 11:53:31 +0000</pubDate>
		<dc:creator>marta</dc:creator>
				<category><![CDATA[Animals]]></category>
		<category><![CDATA[Gent i cultures]]></category>
		<category><![CDATA[Història]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/?p=174</guid>
		<description><![CDATA[Quan els conquistadors anglesos van arribar a Austràlia, van quedar bocabadats en veure uns estranys animals que donaven salts increïbles. Immediatament van agafar un nadiu (els indígenes australians eren extremadament pacífics) i els van preguntar mitjançant senyes el seu nom. En notar que l&#8217;indi sempre deia &#8220;Kan Ghu Ru&#8221; van adaptar la paraula a l&#8217;anglès [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Quan els conquistadors anglesos van arribar a Austràlia, van quedar    bocabadats en veure uns estranys animals que donaven salts increïbles. Immediatament    van agafar un nadiu (els indígenes australians eren extremadament pacífics) i els van    preguntar mitjançant senyes el seu nom. En notar que l&#8217;indi sempre deia    &#8220;<em>Kan Ghu Ru</em>&#8221; van adaptar la paraula a l&#8217;anglès &#8220;<em>kangaroo</em>&#8221;    (cangur). Els lingüistes van determinar temps després el significat, que era    molt clar, els indígenes volien dir &#8220;<strong><em>No l&#8217;entenc</em></strong>&#8220;.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://blocs.vedruna-angels.org/blocs/curiositeca/2009/02/10/origen-de-la-paraula-cangur/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
	</channel>
</rss>
