CURIOSITECA » Història

Saps que és la Francisca?

Ana — Fri, 02 Dec 2011 08:00:27 +0000

Segur que l primer que has pensat és el nom d’una dona.

Però Francisca és el nom que rebia un tipus de destral d’uns 500 g aproximadament que feien servir els Francs durant els segles VI i VII.

S’ha sabut que els vikings en un inici la van fer servir, amb la que van sembrar el pànic en els paIsos nòrdics, per després modificar-la a una espècie de llança.

Origen de la paraula “sincera”

marta — Sun, 27 Nov 2011 19:15:21 +0000

L’origen de la paraula prové de l’època del renaixement,concretament a Espanya. Els escultors espanyols quan cometien algun error en tallar estàtues de marbre cares,dissimulaven els defectes amb cera.

Així, una estàtua que no tenia cap defecte i no necessitava retocs era reconeguda com una “escultura sense cera”.

Amb el temps la definició evoluciona fins a la conclusió que qui no amaga res, és una persona sincera.

Personatges històrics molt bruts

marta — Tue, 23 Feb 2010 12:00:27 +0000

La història va comptar amb una bona quantitat de “bruts”.

El famós Rei Sol, Lluís XIV de França, es banyava dues vegades l’any.
Per a la reina Isabel d’Aragó, Espanya, calia banyar-se “només nounat i en vigília d’un casament”.
El geni Leonardo da Vinci anava a dormir amb les botes posades, a les que considerava una segona pell.
De Sant Antoni es desconeixia quan es banyava (el que presagia un llarg temps), ell argumentava que no ho feia “per evitar el plaer de tocar el seu propi cos” .. segons els seus conceptes.
Enric IV de França feia mala olor, de tan brut, que la seva dona va estar a punt de desmaiar-se per la seva ‘aroma’ després del casament.

L’all, terapèutic?

xavier — Sat, 12 Sep 2009 15:41:27 +0000

Sabies que Dioscòrides, metge en cap de les legions romanes en el segle I, prescrivia l’all per expulsar les cuques de l’intestí, i que a la Xina es recomana el te d’all per la febre, mal de cap, còlera i la diftèria.

Fins i tot Louis Pasteur al 1858 va considerar l’all com un antibacterià natural.

Durant les dues guerres mundials es va fer servir com antisèptic per evitar la gangrena.

De tot això n’és responsable un oli natural produït per l’all, el disulfur d’al·lil i els seus isòmers. Un oli de forta olor, irritant als ulls, i del que s’ha pogut comprovar al laboratori que té poders fortament antibacterians i prevenció de la formació dels fongs.

L’oxidació d’aquest oli, que es produeix quan es talla l’all, dona com a resultat l’aliïna, responsable de l’olor característica de l’all.

Erick Bloc (Revista investigación y ciencia (1980)

Testificar ve de testicles :O

Eva Vergés — Sat, 04 Jul 2009 10:58:02 +0000

Els antics romans quan havien de dir la veritat en un judici, en lloc de jurar sobre la Bíblia, com es fa avui, ho feien apretant-se els testicles amb la mà dreta. D’aquest antic costum prové la paraula testificar.

Orígen de la forquilla

marta — Sat, 21 Mar 2009 15:25:41 +0000

La forquilla va arribar a Europa procedent de Constantinopla a principis del segle XI de la mà de Teodora, filla de l’emperador de Bizancio Constantino Ducas. El va dur a Venècia en casar-se amb Domenico Selvo, Dux d’aquella república. Però Teodora era considerada pels seus contemporanis, per aquesta i altres refinades maneres orientals, com escandalosa i reprovable.

Els defensors de la forquilla van intentar diverses vegades introduir-la a França sense èxit. A l’Edat Mitjana Catalina de Bulgària va voler fer-la popular a la cort però els francesos la van considerar cursi i llicenciosa.

Més tard va ser Carlos V de França, que la va conèixer a Venècia després de tornar d’un viatge a Polònia. Però aquesta vegada el fracàs va tenir motius purament sexuals: el rei i els seus inseparables amics tenien fama d’homosexuals i la forquilla va tornar a perdre la batalla en ser considerada com un objecte capritxós propi de persones una miqueta equívoques. La realitat és que el rebuig que va tenir la forquilla durant segles obeïa més a una falta d’habilitat dels comensals que a una possible falta d’utilitat. Un autor explicava com els comensals es causaven ferides amb elles, punxant-me amb les seves afilades pues els llavis, les genives i la llengua.

Ja el segle XVII el viatger anglès Prens Coyat explica com de generalitzada estava la forquilla a Itàlia.

A Espanya trobem referències el segle XIV com un instrument que usaven els mestres trinxadors, i el marquès de Villena, en un tractat de 1423 titulat Art Cisoria, inclou un utensili la descripció del qual correspon a una forquilla de tres puntes. L’ús de la forquilla es va generalitzar a Espanya en el segle XIX i en concret va ser Barcelona on es va crear la primera indústria en la fabricació d’aquest indispensable, en l’actualitat, utensili.

Els orígens del Bàsquet

marta — Sat, 21 Mar 2009 15:08:03 +0000

El canadenc James I. Naismith treballava com professor d’educació física en l’Escola d’Entrenament de l’Associació Internacional de Joves Cristians (YMCA) en Massachussets. A causa del fred i mal temps que sofrien a l’hivern per la zona, el 15 de desembre de 1891, va pensar en una activitat esportiva a cobert. Per a les seves classes, va decidir inventar-se un joc sense pensar mai que en el futur el seu invent seria considerat un dels esports més importants de tota la Història; clavant dos cistells de recol·lectar préssecs en els extrems oposats d’una balconada d’un gimnàs i preparant algunes regles simples va crear el bàsquet. Va ser un gran èxit entre els seus estudiants i al gener de 1892 es van enviar les regles a les escoles cristianes de tot els Estats Units. A principis del Segle XX el bàsquet ja era un esport internacional.

Els romans també odiaven les caravanes i els embotellaments

Eva Vergés — Wed, 18 Mar 2009 19:44:31 +0000

Trobar caravana i esperar llargues estones al cotxe fent cua no és res nou. L’any 45 aC, els romans van prohibir a Roma que circulés cap vehicle dins de la ciutat. Fins i tot, algunes ciutats romanes només permetien l’entrada de cavalls a la nit per evitar qualsevol embús.

La mona Chita era un mico

Eva Vergés — Thu, 05 Mar 2009 15:53:56 +0000

Qui no coneix Tarzan i la seva fidel ximpanzé Chita, “Cheeta” en anglès? De fet, ningú no podria dir que no els coneix. Però segur que no sabíem que la Chita, que va protagonitzar les pel·lícules de Tarzan entre els anys 30 i 40, era un mico i no pas una mona.

Sabíeu que la nostra estàtua de Cristòfor Colom està casada?

Eva Vergés — Thu, 05 Mar 2009 14:45:41 +0000

El monument va ser erigit en record de Cristòfor Colom. Va ser a Barcelona on els Reis Catòlics van rebre el navegant al retorn del seu primer viatge a Amèrica (1493). El monument és una torre torre mirador de ferro, de 60 metres d’alçada, coronada amb una escultura de bronze del navegant, que senyala amb el dit el continent americà (R. Atché, 1886).

El 1992, l’estàtua de Colom es va casar. El projecte “Lluna de mel” d’Antoni Miralda proposava, per commemorar el cinquè centenari de la descoberta d’Amèrica, el casament imaginari dels dos monuments situats a ambdós costats de l’Atlàntic: Cristòfor Colom a Barcelona i l’estàtua de la Llibertat a Nova York.

http://www.tv3.cat/videos/569449/Casament-entre-lestatua-de-la-Llibertat-i-Colom