Sabies que Dioscòrides, metge en cap de les legions romanes en el segle I, prescrivia l’all per expulsar les cuques de l’intestí, i que a la Xina es recomana el te d’all per la febre, mal de cap, còlera i la diftèria.

Fins  i tot Louis Pasteur al 1858 va considerar l’all com un antibacterià natural.

Durant les dues guerres mundials es va fer servir com antisèptic per evitar la gangrena.

De tot això n’és responsable un oli natural produït per l’all, el disulfur d’al·lil i els seus isòmers. Un oli de forta olor, irritant als ulls, i del que s’ha pogut comprovar al laboratori que té poders fortament antibacterians i prevenció de la formació dels fongs.

L’oxidació d’aquest oli, que es produeix quan es talla l’all, dona com a resultat l’aliïna, responsable de l’olor característica de l’all.

Erick Bloc (Revista investigación y ciencia (1980)

El canadenc James I. Naismith treballava com professor d’educació física en l’Escola d’Entrenament de l’Associació Internacional de Joves Cristians (YMCA) en Massachussets. A causa del fred i mal temps que sofrien a l’hivern per la zona, el 15 de desembre de 1891, va pensar en una activitat esportiva a cobert. Per a les seves classes, va decidir inventar-se un joc sense pensar mai que en el futur el seu invent seria considerat un dels esports més importants de tota la Història; clavant dos cistells de recol·lectar préssecs en els extrems oposats d’una balconada d’un gimnàs i preparant algunes regles simples va crear el bàsquet. Va ser un gran èxit entre els seus estudiants i al gener de 1892 es van enviar les regles a les escoles cristianes de tot els Estats Units. A principis del Segle XX el bàsquet ja era un esport internacional.

Hipòcrates ja va descriure perfectament la grip al segle V abans de Crist.

La primera pandèmia de grip es va identificar l’any 1580; fins a l’actualitat se n’han detectat diverses.

Durant el segle XX va ser especialment dura la de 1918, que es coneixia com la “grip espanyola”; el 1957 es va manifestar la “grip asiàtica” i el 1977, la “grip rosa”. Tots aquests noms responen a la creença popular sobre l’origen de la infecció, encara que ara se sap que la majoria es van originar a la Xina.

La grip (influenz, o flu popularment, en anglès), es diu així perquè els homes de l’Edat Mitjana creien que la “influència” dels astres i d’altres cossos celestials produïa els símptomes de la grip.

Nosaltres en diem grip perquè vam adoptar el terme rus de grip, que vol dir “atac”.