Portar pantalons texans és un signe d’anar a la moda, tot i que la història d’aquesta peça de roba arranca de la necessitat de fer servir una indumentària per anar a treballar que fos útil i barata, capaç de suportar la duresa de les mines.

En 1846, Oscar Levi Strauss, un jove jueu i sastre de professió, es va traslladar a San Francisco per suministrar roba als treballadors de les mines.
La roba que va fer servir en principi era la de les veles dels vaixells que ja no es feien servir, perquè havien estat substituïdes per vaixells de vapor.

Més endavant, quan aquesta tela es va esgotar, va ser substituïda per una altra de color blau elaborada amb una fibra d’una planta anomenada sarga.

Els texans estan lligats a les classes populars nordamericanes dels segle XIX, però ara són un
instrument d’igualtat entre rics, pobres, homes i dones. (SÀPIENS , nº 7, Maig 2003)

Durant la guerra civil als Estats Units, quan les tropes tornaven a les seves casernes sense patir cap baixa, posaven en una pissarra gran: “0 Killed” (cero morts).

És d’aquí on prové l’expressió “O.K.” per a dir que tot està bé.