La paraula cafè rep aquest nom perquè són les primeres lletres de les característiques d'aquesta beguda (característiques que els inventors d'aquesta beguda tenien en ment al principi): el cafè ha de ser una beguda C-calenta, A-amarga, F-forta, i E- espèsa.

Sabies que Dioscòrides, metge en cap de les legions romanes en el segle I, prescrivia l’all per expulsar les cuques de l’intestí, i que a la Xina es recomana el te d’all per la febre, mal de cap, còlera i la diftèria.

Fins  i tot Louis Pasteur al 1858 va considerar l’all com un antibacterià natural.

Durant les dues guerres mundials es va fer servir com antisèptic per evitar la gangrena.

De tot això n’és responsable un oli natural produït per l’all, el disulfur d’al·lil i els seus isòmers. Un oli de forta olor, irritant als ulls, i del que s’ha pogut comprovar al laboratori que té poders fortament antibacterians i prevenció de la formació dels fongs.

L’oxidació d’aquest oli, que es produeix quan es talla l’all, dona com a resultat l’aliïna, responsable de l’olor característica de l’all.

Erick Bloc (Revista investigación y ciencia (1980)

Perquè abans d’adormir-se es fabrica una gran bombolla de bava que infla al seu voltant i que el protegeix dels seus enemics.

(“L’imagerie du porquoi comment”- Les animaux.   ED. Fleurus- Paris )