Avui, m’agradaria recomanar-vos un llibre: Tobi Lolness, de Timothée de Fombelle.

Quan el vaig veure a la botiga em va enamorar la portada: un gran roure esponerós i verd i un petit humanet ( després he sabut que mesurava un mil·límetre i mig!)corrent per les seves branques.Acostumo a llegir les primeres línies d’un llibre per saber si m’acabarà fent el pes, i és aquest primer contacte el que em fa agafar l’exemplar i anar cap a caixa o bé retornar-lo al seu lloc del prestatge…I, SÍ!!!…totalment convençuda i segura d’aquest” amor a primera vista”, el vaig comprar.

Els capítols són plens d’imatges precioses i de frases d’aquelles que no pots deixar de subratllar.Paraules que parlen de la Natura, de la Terra, de l’amistat veritable i de la traïció, dels ideals i dels compromisos, de la por, de l’amor, de la paciència , del risc...He triat un fragment dels que tinc subratllats en el meu llibre:
“…Però quan va celebrar el tercer dia, amb una mica de par dur i un plat de florit, i va calcular que encara calia aguantar durant cent disset dies, va comprendre que no sols es viu d’aire, aigua, escalfor, llum, menjar i consciència del temps.
¿De què es queixava , doncs? ¿De què e´s viu a més a més de tot això?
Es viu dels altres.
Era la seva conclusió.
Es viu dels altres….

Publicat el maig 12th, 2008 per admin
Arxivat a: Econotícies