Perquè les llaminadures són sucres, bàsicament. Quan se’n mengen en excés, l’intestí prim és incapaç d’absorbir-los, llavors “passen a l’intestí gruixut, i es contaminen amb els gèrmens, que al seu torn se n’aprofiten i acaben provocant gasos i sobretot molèsties”, explica el doctor Vicente Varea Calderón, cap de la secció de Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició Pediàtrica de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

En general, els empatxos, provocats per un mal ús dels aliments, deriven en malestars digestius. És el que passa també amb l’abús de greixos. “Si la criatura es menja dos o tres plats d’escudella, per exemple, hi pot haver una pancreatitis sobtada, perquè la ingesta excessiva estimula bruscament el pàncrees, i pot derivar, en conseqüència, en una inflamació aguda per culpa de l’excés de greix”, continua dient el doctor Varea.

Per la seva banda, Josefina Llargués, autora del llibre La Filomena Llaminera, assenyala que les llaminadures contenen quantitats molt elevades de sucre refinat, que és un producte “desvitalitzat, que aporta calories buides, engreixa i no alimenta”. Al contrari, perquè, a més d’afavorir la càries dental, també “els fa disminuir les defenses i els pot dificultar la concentració”.

Una llaminadura està formada per hidrats de carboni senzills, és a dir, glucosa, sacarosa i fructosa, a més d’usos generosos d’additius, colorants i saboritzants, que “tenen com a funció bàsica fer més atractiu el producte, millorar-ne les propietats organolèptiques i donar-li consistència”.

Ara bé, ja se sap que les criatures són criatures, i que les llaminadures sempre els acaben atraient, ni que sigui perquè ho veuen fer als companys de la classe. Doncs, d’alternatives sanes n’hi ha, com ara les llaminadures fetes amb xarop d’atzavara, melasses de cereals o concentrats de fruites, lliures d’additius i colorants artificials.

De totes maneres, remarca la dietista i nutricionista Josefina Llargués, tant les unes com les altres han de ser consumides de manera puntual o esporàdica. “Que en mengin de tant en tant, perquè la prohibició pot fer augmentar el desig de consumir-ne”, però “prioritzeu el menjar de cada dia, perquè una llaminadura natural també pot ser la fruita fresca”. Per què no?

Trinitat Gilbert, periodista.

tgilbert@etselquemenges.cat

Publicat el febrer 6th, 2013 per jordi
Arxivat a: A taula