Un dia l’ocell peix va anr a buscar menjar i es va trobar amb el caçador. El caçador el va agafar i se’l va endur cap a casa. En aquell moment l’ocell peix es va posar a cridar tan fort que el va sentir el cavall, el seu amic.

El cavall va sentir:

- Ajudeu-me!

I va anar corrents a veure qui cridava.

- Ocell peix, que tens?

- És el caçador, m’ha tancat aquí dins.

- No pateixis, t’ajudaré a fugir.

L’ocell peix va sortir d’allà dins i se’n van anar a jugar.

Un dia, mentre l’ocell i el cavall eren feliços i anaven a buscar aigua, quan l’ocell peix va trobar  una carta al bosc  on deia: “Ocell peix, t’espero a la casa en runes per desafiar-te”.

L’ocell peix i el cavall es van dirigir a la casa i allà es van trobar el caçador.

Mentre el caçador intentava agafar l’ocell, el cavall va lligar un sac de farina a una corda i el va deixar a anar quan era just a sobre del caçador. Va deixar a anar la bossa que va caure al cap de l’home, i llavors va tirar-li mel a la cara. Després d’això van aparèixer les abelles i el van començar a picar.

L’ocell peix i el cavall se’n van anar feliços i el caçador no va tornar a ser caçador mai més.

L.L.

La mare de la Noelia va posare les notícies i van veure el que havia passat. El brau era molt important i havia estat robat.

Es van reunir tots junts al parc i van decidir investigar el cas del robatori.

Mirant pels voltants van trobar un pista, van seguir unes petjades de sabates que arribaven fins a la piscina municipal. Allà van trobar el brau mort però també van veure us sospitós. “És un home disfressat de vampir. No, és un nen disfressat de vampir!” es van dir.

El sospitós va fugir i els nens el van perdre de vista. Van seguir caminant fins arribar a una casa abandonada on van trobar una disfressa de Dràcula. Pels afores de la casa van veure un senyor caminant tacat de sang. En veure això, els nens van trucar a la policia i l’home va acabar a la presó.

Finalment la policia va felicitar a la Noelia, l’Adrià,el Dani, el Raúl i l’Eva. Es van posar molt contents tots cinc i van tornar a jugar al parc per sempre més.

E.G.

Els dos germans van verure un llibre interessant i van pensar que els agradaria entrar-hi i ser-ne els protagonistes. De sobte, el llibre els va xuclar i els dos germans es van despertar en un món que no havien vist mai.

- On som germà? – va preguntar en Nik espantat.

- Crec que quan el llibre ens ha xuclat ens ha enviat dins del conte! -  va respondre en Kiro.

- I com sortirem de dins del llibre?

- Crec que l’única forma de sortir-ne és acabar de llegir la història.

- I com ho farem? – preguntà en Nik.

- Senzill, ara som uns dels protagonistes i haurem de trobar el lladre de la història. Vine, segueix-me! Mira, allà hi ha el lladre que ha robat        l’estatua d’un guerrer i la posat dins del sac. Corre, l’hem d’atrapar abans que agafi el brau bestial. – va afirmar en Kiro.

- O no, marxa! Ara què farem?

- Hem de trobar els altres protagonistes, l’ocell gegant i el cavall súper ràpid. – constestà en Kiro.

- Sí! – afegí en Nik.

Van córrer molt i van trobar l’ocell gegant  i el cavall súper ràpid i els van demanar ajuda. Hi van estar d’acord.El Nik amb l’ocell i el Kiro amb el cavall van atrapar el lladre per portar-lo a la presó i tornar l’estàtua al seu lloc.

Però de sobte van tornar a la biblioteca. Van tenir temps d’agafar una flor de record. Van explicar als seus pares tot el que els havia passat i van tornar a casa a dormir.

K.A.

A les 00.00h de la nit tots els personatges de tots els quadres que hi havia al museu, van sortir dels quadres. El periodista es va sorprendre molt i va aprofitar que estaven separats per fer una foto a cada personatge, un per un, del quadre d’en Picasso. Va pensar: “Què diran els meus companys quan vegin aquestes fotos?”.

Mentre uns estaven jugant, un d’ells va escapar i va poder sortir d’allà. Molts d’altres es van escapar també i el periodista va sortir per on s’escapaven ells.  Però no podia permetre que s’escapessin perquè encara no havia acabat de fer les fotos a cadascun dels personatges del quadre de Picasso. Va sortir a buscar-los i li va costar molt trobar-los, però no eren tan lluny del museu.

Va acabar de fer les fotos als personatges del quadre del museu. Faltava poc per què obrissin, tots els personatges van tornar a dintre dels quadres abans que obrissin les portes. I així, cada mitjanit sortien dels quadres (però només ho sabia ell).

A.G.

-Pare puc anar a jugar a fora amb la neu?

I el pare li va dir:

-Sí, però mitja hora.

La nena va sortir a fora i es va trobar un tigre blanc. El tigre va començar a perseguir la nena i la nena va començar a córrer fins que es va trobar un arbre i hi va pujar. Com que l’arbre era vell, va caure a sobre de la teulada de la mansió.

La mansió va començar a caure i entre les runes va sortir el rei, i va veure al tigre que estava a punt de menjar-se a la seva filla, llavors va anar corrents a casa a buscar una escopeta i ràpid va disparar i va matar al tigre.

Amena

Saliah

Dennis

Angelica