Aquí teniu un vídeo del 2009 que serveix per saber alguns elements del Nadal.

El Nadal

El Nadal és una festa d’arrels molt antigues. Abans de ser celebrada com la data del naixement de Crist havia estat considerada, per altres cultures, com una festa dedicada al sol.

La humanitat, des de molt antic, havia observat com, a d’apropar-se l’hivern, les nits es fan més llargues i els dies més curts. El solstici d’hivern, entre el 21 i el 22 de desembre, marca el moment de l’any en el que hi ha menys hores de llum solar. Pocs dies després d’aquesta data, els dies comencen a allargar-se lentament. Per això, no és estrany que cap el 25 de desembre se celebrés el triomf del sol damunt la foscor, de la llum sobre les tenebres, del dia sobre la nit. I el cristianisme va adoptar aquest simbolisme, de forma que al segle IV es va adoptar aquesta data per a commemorar el naixement de Jesús, la vinguda del Messies, el Salvador i Redemptor de la humanitat, la Llum del Món.

Les festes nadalenques són alegres i tenen un caire hivernal i familiar, amb una gran quantitat d’elements simbòlics relacionats amb la llum, el naixement i la fecunditat.

El Tió

El Nadal, doncs, s’escau en un temps de llargues nits, al començar l’hivern. Un temps de fet i foscor. No és estrany que, en aquests dies, els homes tinguessin una especial cura per l’element que els permetia combatre el fred i la foscor: el foc. Per això, arreu del món, van aparèixer ritus de culte al foc que al nostre país tenen la seva expressió en un dels costums més característics de la nostra cultura tradicional: el tió.

El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l’escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa.

A partir d’aquesta forma més primitiva el tió evoluciona: El tió és un tronc que esdevé màgicament un ésser que s’ha d’alimentar i que viu durant uns dies a la cuina o al menjador de la casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema.

El pessebre

També és una de les tradicions més arrelades a casa nostre. és l’escenificació del naixement de Jesús, reproduint-lo en figures plàstiques. Sant Francesc d’Assís a la població de Greccio (Itàlia), el 1223 fou d’iniciador d’aquestes configuracions i foren els frares franciscans els que hi donaren un gran impuls.

El pessebre consisteix a instal·lar en algun lloc de la casa unes figures, degudament col·locades, que simbolitzen la vinguda al món de Jesús. En un lloc destacat hi l’escena del naixement amb l’Infant Jesús, Maria, Josep, el bou i la mula, es completa amb caminets, rierols, molsa, pedretes…. figures de pastors i els reis mags.

L’enllumenat

Els carrers i els interiors de les cases apareixen, des de l’inici de l’Advent i fins a final de Nadal il·luminats amb tot tipus de llums. Aquest conjunt de llums encesos per a solemnitzar la festa, són posats especialment en les finestres, balcons i carrers per recrear l’estrella que guià als Reis fins a l’estable on nasqué Jesucrist.

L’arbre de Nadal

La tradició de tenir un arbre com a centre d’una celebració i guarnir-lo prové de les cultures nord europees. Els bàrbars del nord feien una celebració de culte als seus déus i festejaven el solstici d’hivern amb un avet, un arbre de fulla perenne considerat un símbol de la vida eterna i prosperitat per a aquestes cultures, i el decoraven amb fruits i elements de la natura.

Els cristians que arribaren en aquestes terres llunyanes van adaptar aquesta tradició a la cultura pròpia, convertint a l’arbre i les seves decoracions en simbologies referents a la fe cristiana. Així, l’arbre es va decorar amb pomes (símbol del pecat original d’Adam i Eva) i amb espelmes (essent sinònim de la llum de Jesús a totes les persones).

I és per això que actualment, a part de moltes altres ornamentacions, els elements principals de decoració d’un arbre de Nadal són les boles de colors (com si fossin les pomes) i les tires de llumetes (com si tinguéssim espelmes enceses).

Missa del Gall (24 de desembre)

En la tradició cristiana era costum celebrar les vigílies de les diades més importants de l’any amb una vetlla que començava al punt de la mitjanit i s’allargava fins la sortida del sol, quan cantava el gall.
D’aquí n’ha quedat, a la litúrgia, la celebració d’una  missa la nit de Nadal, pels

volts de mitjanit, anomenada Missa del Gall. Els cristians celebren el naixement del messies Jesús de Natzaret, fill de Josep i Maria, en una establia a Betlem.

Dia de Nadal

Aquest dia es celebra pròpiament el naixement de Jesús.

Sant Esteve (26 de desembre)

El primer màrtir cristià del segle I. Pels catalans, la festa de Sant Esteve significa la continuació i culminació de la Festa de Nadal. Com el dia anterior, tot gira a l’entorn d’un dinar, però aquest com amb família o amb amics.”Per Nadal i Sant Esteve, cadascú a casa seva”, diu la dita.

Tanmateix, després de la festa del dia anterior, l’àpat comença una mica més tard i s’aprofiten les restes de menjar. Així, s’acostumen a fer els tradicionals canelons amb la carn del pollastre rostit i, de postres, es tornen a menjar torrons i neules. L’esperit català, que res no llença i tot ho aprofita, és més viu que mai.

Els Innocents (28 de desembre)

La festa dels innocents té origen pagà: s’ha d’anar a buscar en els hiverns de les societats rurals. Com que en aquesta època la terra no era productiva, la gent s’havia d’entretenir amb facècies i bromes de tot tipus per passar l’estona.

El cristianisme la va convertir en la festa dels Sants Innocents per recordar les criatures mortes per ordre del rei Herodes amb la intenció d’acabar amb el messies que acabava de néixer.
El dia dels innocents, les criatures es diverteixen penjant llufes i ninots de paper de diari a l’esquena de la gent i fent bromes que reben el nom d’innocentades.

L’home dels nassos i la revetlla de cap d’any (31 de desembre)

Des de bon matí i durant tota la jornada, es sol explicar a la mainada que pel carrer corre l’home dels nassos: “un home que té tants nassos com dies té l’any”. I és clar, els més petits s’imaginen una estranya criatura i la busquen en va entre la gent. Només els més ganàpies recorden de vigílies anteriors que, el 31de desembre, l’any ja només té un dia.

Juntament amb la celebració del solstici d’estiu (la nit del 23 al 24 de juny), la revetlla de cap d’any és de les més celebrades. La gent s’aplega prop d’algun campanar per sentir els dotze tocs que anuncien el pas d’un any a l’altre i per brindar amb cava pels millors desitjos de cara a la nova anyada.

La tradició diu que amb cada toc de campana cal empassar-se un gra de raïm. Diuen que menjar raïm aquesta nit és sinònim d’obtenir riquesa i diners durant l’any que comença.

L’origen de prendre els dotze grans de raïm la nit de Cap d’Any, no està molt clar. Alguns diuen que es remunta a principis del segle XX, l’any 1909, un any molt bo per als agricultors i en el que hi va haver un gran excedent de raïm. Per a donar sortida a aquest gènere, van fer creure que consumir-lo l’últim dia de l’any atreia a la bona sort.

Any Nou (1 de gener)

L’any nou o Ninou és la celebració dels bons desitjos per al nou cicle que comença. Cal deixar enrere el passat i fer-se bons propòsits de forma pública, davant d’amics
i familiars.

Cavalcada dels Reis (5 de gener)

La nit del 5 de gener és una de les més esperades per petits i grans. Segons la tradició cristiana, tres mags procedents de diversos indrets, Melcior, Gaspar i Baltasar, van anar cap a Betlem per adorar l’Infant Jesús i dur-li presents en forma d’or, encens i mirra. I cada any, per aquestes dates, tornen per dur regals a tothom qui ha fet bondat i carbó a qui s’ha portat malament.

Dia de reis (6 de gener)

El dia 6, els menuts són els primers en llevar-se per comprovar si els reis mags han passat per casa seva.

L’àpat de reis té com a element protagonista el famós tortell de fruita i pinyons, farcit de cabell d’àngel i d’alguna sorpresa més: qui es trobi amb la figureta del rei podrà posar-se la corona de paper, però qui ensopegui amb la fava haurà de pagar el tortell.