Montserrat vol dir muntanya amb molts pics.
La Mare de Déu de Montserrat
La “Moreneta”, anomenada familiarment així pel seu color fosc, és una talla romànica de fusta de finals del segle XII. El seu color és el resultat de la transformació del vernís de la seva cara i de les mans a causa del pas del temps.
La Santa Imatge és una talla de la Mare de Déu de Montserrat en Majestat i de l’Infant Jesús assegut a la seva falda. La Mare de Déu sosté amb la mà dreta l’orbe esfèric, que simbolitza el cosmos, la creació, el volum perfecte.
Amb la mà esquerra, Maria fa el gest de posar-la sobre l’espatlla de l’Infant, indicant que aquell rei omnipotent és fill seu. L’Infant beneeix amb la mà dreta, i amb l’esquerra sosté una pinya, signe de fecunditat i vida perenne. Tot plegat provoca una impressió alhora majestuosa i afable.
La Llegenda
El primer text que fa referència a la llegenda data del 1239, cosa que evidencia que Montserrat és un lloc sant des de fa molts segles, tant per la presència de la imatge de Santa Maria com per la de milers de pelegrins.
Diu la llegenda que l’any 880 un dissabte quan ja vesprejava a la muntanya de Montserrat, uns pastorets van veure baixar del cel una gran llum, acompanyada d’una bella melodia. El dissabte següent hi anaren amb els seus pares. I la visió es repetí. Els quatre dissabtes següents els acompanyà el rector d’Olesa. I tots constataren l’esmentada visió.
La Festivitat
El dia 27 d’abril se celebra la Festa de la Mare de Déu de Montserrat, Patrona de Catalunya, precedida per la celebració de la Vetlla el dia abans.
Des de les Festes de l’Entronització (1947), la Vetlla ha esdevingut tan solemne i concorreguda com la mateixa festivitat, sobretot per al jovent. La tarda del 26 d’abril, any rere any, el Santuari s’omple de joves que hi arriben per compartir un ambient de germanor i amistat. Actuacions musicals, lectures especials i càntics de salms animen la jornada, que culmina amb la celebració de l’Eucaristia de la Vetlla La Diada de la Mare de Déu de Montserrat se celebra amb nombrosos actes folklòrics i festius, com ara cobles, colles castelleres, ballada de sardanes…Prenen un relleu especial les celebracions litúrgiques.
Història
Prehistòria
Els vestigis prehistòrics més importants de Montserrat s’han trobat a la Cova Gran i a la Cova Freda. És aquí on es localitza per primera vegada a Catalunya ceràmica del Neolític Antic. Ceràmica decorada amb impressions sovint fetes amb petxines.
880
La imatge de la Mare de Déu de Montserrat és trobada, segons la llegenda en una cova de la muntanya.
888
Primera menció documentada de Montserrat.
s. IX
És molt possible que les quatre capelles existents vers la fi del s.IX – Santa Maria, Sant Iscle, Sant Pere i Sant Martí – fossin habitades per ermitants. Actualment només queda, al jardí del monestir, la de Sant Iscle.
945
Document que testifica la fundació del monestir de Santa Cecília a Montserrat.
1025
Oliba, abat de Ripoll i bisbe de Vic, funda el monestir de Montserrat.
ss. XII / XIII
Nova església romànica i talla de l’actual imatge de la Mare de Déu, que es venera a la basílica actual.
1221
Cantigues d’Alfons X el Savi: inici de la divulgació dels miracles de la Mare de Déu i de la vinguda de nombrosos pelegrins.
1223
Institució de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat.
1223
Primers testimonis de la presència d’una Escolania de nois cantors, la primera d’Europa.
s. XIV
Inici de l’expansió de Montserrat per Europa.
1409
El monestir es converteix en abadia independent.
1476
Construcció del claustre gòtic.
1490
Instal.lació de la impremta a Montserrat.
1493
Bernat Boïl, antic ermità de Montserrat, acompanya Cristòfor Colom a Amèrica. Una de les illes de les Antilles rep el nom de Montserrat. Inici de l’expansió del culte a la Mare de Déu de Montserrat a Amèrica.
1522
Ignasi de Loiola pelegrina a Montserrat.
1592
Consagració de l’església actual.
ss. XVI – XVIII
Desplegament de diverses activitats culturals al monestir.
ss. XVII – XVIII
Apogeu de l’escola musical de Montserrat.
ss. XVII – XVIII
Importants fundacions a Bohèmia i Austria
1811 – 1812
Destrucció de Montserrat per l’exèrcit de Napoleó.
1835
Lleis desamortitzadores. El monestir de Montserrat perd totes les propietats i queda a la cura d’un sol monjo.
844
Els monjos retornen a Montserrat.
1858
Sota el guiatge del P.Abat Muntades es comença la reconstrucció definitiva de Montserrat.
880
Festes del mil-lenari de Montserrat.
1881
Festes de la coronació de la imatge de la Mare de Déu, que és proclamada Patrona de Catalunya.
1901
Inaguració de la façana nova de la basílica.
1915
I Congrés Litúrgic de Montserrat.
1931
Festes jubilars del IX centenari de la fundació del monestir.
1936-1939
Guerra civil espanyola. Els monjos han d’abandonar el monestir; durant la guerra són tràgicament morts vint-i-tres monjos. El Govern autònom de Catalunya salva Montserrat i l’allibera del saqueig i de la destrucció.
1939
Acabada la guerra els monjos recuperen Montserrat
1942
És col•locada la primera pedra per la nova façana del monestir.
1947
Festes de l’Entronització de la Mare de Déu gràcies a les quals s’inicia el primer moviment de reconciliació cívica al país després de la guerra.
1950
Creació del Patronat de la Muntanya de Montserrat.
1959
Consagració de l’altar major de la basílica, encarat a l’assemblea litúrgica, i reforma del presbiteri i del cor dels monjos.
1965
II Congrés Litúrgic de Montserrat.
1968
Acabament de la nova façana del Monestir.
1970
El monestir, amb tres-cents intel•lectulas a l’interior que reclamaven a la dictadura de Franco el respecte als drets humans, és assetjat per la policia i la guàrdia civil durant dos dies.
1976
Inaguració del nou complex de serveis de restauració per a gran capacitat de pelegrins a l’inici del recinte del santuari.
1980-1981
Cel•lebració del centenari de les festes de la coronació de la imatge de la Mare de Déu i proclamació com a Patrona de Catalunya.
1982
Inaguració del nou museu de pintura moderna.
1982
El 7 de novembre, pelegrinatge del Papa Joan Pau II amb l’Església de Catalunya a Montserrat.
1986
El 18 d’agost un gran incendi forestal assola gran part de la muntanya.
1987
El Govern de la Generalitat de Catalunya declara la muntanya de Montserrat parc natural.
1988
S’inicia el projecte de restauració de la Basílica.
1990
III Congrés Litúrgic de Montserrat.
1991
El 16 de setembre es comencen les obres de restauració de la basílica.
1992
Cel•lebració del IV centenari de la consagració de la basílica.
1995-1996
Inauguració de la restauració exterior i interior, respectivament de la basílica.
1997
El 19 de març, inaguració de la restauració de la Santa Cova.
1997-1998
Cel•lebració del 50è aniversari de les festes de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat.
2000
Inundacions
Protecció durant les guerres
El 1808, durant la Guerra del Francès, la Moreneta va abandonar el Monestir per primera vegada en més de set-cents anys, per por a la poca religiositat de les tropes de Napoleó. Els monjos la van amagar per la comarca. Un any després, tornaria a sortir i el 1811 encara abandonaria el seu lloc, poc abans de que els francesos destrossessin l’abadia. Maur Picanyol, un ermità de Sant Dimes va amagar la figura al buit de sota una escala i va aconseguir evitar que fos destruïda per l’incendi que van provocar els francesos. El 1812 i el 1822 tornaria a sortir del monestir per raons similars.
El 1835, amb motiu de la crema de convents, l’abat de Montserrat va confiar la figura a Pau Jorba, un pagès del Bruc que va guardar-la a casa seva durant nou anys, fins que es va reobrir el monestir. La figura estava tan ben amagada que el Bisbe de Barcelona va haver de contactar amb l’antic abat, llavors exiliat a Palerm per demanar-li on es trobava a Mare de Déu de Montserrat.
Durant el segle XX es va amagar els dies de la Setmana Tràgica de 1909. Durant tota la Guerra civil espanyola la figura real va ser substituïda per una còpia.
Per més informació