L’11 de maig és Sant Ponç , patró dels herbolaris , per aquest motiu en diverses ciutats i pobles de Catalunya s’organitzen fires en les quals les herbes remeieres, la mel, els dolços, fruites en almívar i productes confitats són protagonistes. A Barcelona un dels llocs on es celebra la fira amb més renom és al carrer Hospital. Aneu i gaudiu de la festa….
Cliqueu aquí: Programa d’activitats del carrer Hospital
Poema infantil de Martí i Pol
MAIG
Per la fira de Sant Ponç
comprem mel i confitures
i herbes collides al bosc
que curen moltes malures.
El maig és un mes molt dolç,
tots els camps treuen florida
i esclata per tot el món
un desig de nova vida.
Vinga, correm a jugar
tots plegats i amb alegria,
la mare no ens renyarà
perquè s’ha allargat el dia,
i els deures prou que els farem
havent sopat de seguida
i després reposarem
amb una bona dormida.
El maig és molt generós
i ens incita a fer viatges
perquè encén amb mil colors,
tendrament, tots els paisatges
i encara que plogui un xic
tot s’eixuga amb poca estona,
després hi ha un cel tan bonic
que mirar-lo ens emociona.
Per la fira de Sant Ponç
comprem mel i confitures
i herbes collides al bosc
que curen moltes malures.
LA HISTÒRIA
La llegenda daurada ens explica que el jove Ponç, nascut en una família pagana, va caure seduït per la religió catòlica a l’escoltar, tot anant de camí cap a l’escola, un himne bellíssim que cantava una comunitat cristiana clandestina. Un cop batejat, es dedicà amb ímpetu i valor a predicar per les terres de la vall de la Valéia (o Ubaya), antigament dita “vall de la Barceloneta” (per Barcilona de Provença, la seva capital), situada a l’Alta Provença. No obstant, com era norma al primer terç del segle III, quan el nostre heroi va tenir la desgràcia (o sort, segons es miri) de viure, les antipaties als fidels de la nova religió instigades per l’emperador Valerià I i les represàlies a aquells que gosaven predicar-la van portar la seva persecució implacable. Diu la tradició que Ponç fou capturat a Cemenulum (avui Cimiez) i reclòs en una terrible cel·la plena de xinxes, puces i demés paràsits que, tot i les seves insistències, mai van aconseguir picar-lo. Pertinaç en la seva fe de pedra picada, aquell que estava destinat a elevar-se als altars fou sotmès a diversos patiments fins que el seus botxins, rendits davant el vigor del campió cristià, li varen fer guanyar la palma del martiri separant d’un destre cop d’espasa el cap de seu cos…
La seva resistència a les picades va inspirar que fos venerat com a patró dels apicultors i que la seva intercessió es demani contra les plagues a les collites i a les llars. La tradició situa també el sant a Barcelona, on s’hauria aturat escapolint-se dels seus perseguidors; corprès per la misèria del lloc, es va dedicar a atendre els malalts tot confegint-los pocions amb plantes remeieres. En conseqüència, també és patró dels herbolaris, en un reconeixement que els barcelonins han perpetuat en la fira d’herbes que, al menys des del segle XVI, trobem a la ciutat comtal. Les fires i els aplecs de Sant Ponç s’han anat estenent pel nostre país i ingredients com les herbes remeieres, la mel, els arrops, les fruites confitades i gebrades i d’altres llepolies no poden faltar en un mercadal que sigui digne del nostre màrtir de Cimiez.
Al segle V, la seva figura es va popularitzar per obra i gràcia de les prèdiques d’un altre Valerià, aquest cop Bisbe (per tant, indefectiblement bo, no pas com el malvat i homònim Emperador), que va glossar en els seus sermons la figura del nostre protagonista. Al segle X, uns altres devots, en Ramon Ponç III, comte de Tolosa, i la seva esposa Garsenda, van difondre’n el culte per tota l’Occitània ordenant el trasllat de les seves relíquies a Tomièiras (al Llenguadoc), per fundar-hi l’abadia de Sant Ponç.
Avui s’hi alça una església romànica que, entre els segles XIV i XVIII, va arribar a ser seu episcopal.
No obstant, no totes les visions del nostre Ponç són positives. Mila, la protagonista de Solitud, de Víctor Català, en el seu enfrontament a la muntanya i en l’isolament del mas on ha anat a raure amb el seu detestat marit, veu en Sant Ponç -patró dels paratges on viu-, la personificació de tots els seus patiments. En somnis, el Sant se li apareix, enriolat i cruel, per turmentar-la, tot llençant-li unes boletes que li faran un mal insuportable fins que serà rescatada per l’ancià pastor Gaietà…
La festivitat de Sant Ponç s’escau l’11 de maig i en el seu honor s’organitzen misses solemnes, romeries i, en alguns llocs, se celebra la benedicció de les roses. En aquets dies floreix la sempreviva, o ramell de Sant Ponç, que, tot i el seu bonic i revitalitzant nom, és una planta olorosa emprada en ritus funeraris.
Encomanem-nos doncs al gloriós Sant Ponç i demanem-li devotament que ens lliuri de puces, xinxes i de totes les paparres que ens aquests difícils temps amenacen de pertorbar la nostra tranquil·litat.
Colaboració de Giliet de Florejacs