Francesc va néixer a Assís, Itàlia, a principis de l’any 1182. El seu pare era un home de negocis ric i la seva mare una noble provençal. Quan Francesc tenia 17 anys els ciutadans d’Assís entren en diverses guerres contra els senyors feudals de la zona i el jove Francesc hi participa. Cau presoner i quan surt es posa malalt. En aquesta època es comença a plantejar moltes coses sobre la seva vida: se sent privilegiat: és jove, ric, cau simpàtic a la gent, té molts amics…

Decideix deixar-ho tot, malgrat això li costi el rebuig de la gent que l’envolta i marxa tot sol de la ciutat. Viurà d’una manera totalment pobra, menjant i vestint de les almoines, en plena natura i conviurà amb ella. Parlarà del germà sol i la germana lluna. Es posarà a arreglar diverses ermites de la zona amb les seves pròpies mans. Poc a poc alguns joves i homes no tan joves d’Assís van fixant-se en la mena de vida que porta Francesc i li demanen que els permeti de viure amb ell. Aquest serà l’origen de la congregació dels franciscans. Vivia i recomanava la pregària, l’hospitalitat, l’alegria -la perfecta alegria!- i la humilitat.

Hi ha molts passatges a la vida de Francesc d’Assís molt interessants, tant és així, que ha estat objecte de diverses versions cinematogràfiques. Us animem a veure’n alguna:

Sant Francesc d’Assís”, dibuixada per en Picanyoli publicada per bcnmultimedia

Francesco”, 1989 de liliana Cavani amb Mickey Rourke

Germà sol, germana lluna”, 1972 de Franco Zefirelli

Us deixem escrites un parell de pregàries molt conegudes:

El Càntic a les criatures” i

Feu de mi un instrument de la teva pau”

 

Càntic a les criatures

 Lloat siguis per tota criatura, Senyor,

i en especial lloat pel germà Sol,

 que il·lumina, i obre el dia, i és bonic en la seva esplendor,

i porta pel cel notícia del seu autor.

I per la germana Lluna, de blanca llum menor,

i les estrelles clares, que el teu poder va crear,

tan netes, tan boniques, tan vives com són,

i brillen al cel: lloat, el Senyor!

I pel germà vent, i per l’aire i el núvol, i el serè i

per tot temps, pels quals a les criatures dónes

sosteniment: lloat, el Senyor!

I per la germana aigua, preciosa en el seu candor,

que és útil, casta, humil: lloat, el Senyor!

Pel germà foc, que il·lumina en anar-se’n el Sol, i

és fort, bonic, alegre: lloat el Senyor!

I per la germana terra, que és tota benedicció,

la germana mare terra, que dóna en tota ocasió

les herbes i els fruits i flors de color,

i ens sustenta i regeix: lloat, el Senyor!

I pels que perdonen i aguanten pel teu amor

els mals corporals i l’atribolament:

feliços els qui pateixen en pau amb el dolor,

perquè els arriba el temps de la consolació!

I per la germana mort: lloat, el Senyor!

Cap vivent escapa de la seva persecució.

Benaurats els qui compleixen la voluntat de Déu!

No provaran la mort de la condemnació!

Serviu-li amb tendresa i humil cor.

Agraïu els seus dons, canteu la seva creació.

Les criatures totes, lloeu el Senyor. Amén.

Feu de mi un instrument de la vostra pau

Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau!

 On hi hagi odi, que jo hi porti amor.

 On hi hagi ofensa, que jo hi porti el perdó.

 On hi hagi discòrdia, que jo hi porti unió.

 On hi hagi dubte, que jo hi porti la fe.

 On hi hagi error, que jo hi porti la veritat.

 On hi hagi desesperació, que jo hi porti l’esperança.

 On hi hagi tristesa, que jo hi porti la joia.

 On hi hagi tenebra, que jo hi porti la llum.

 Oh Mestre, feu que no cerqui tant :

 Ser consolat, com consolar.

 Ser comprès, com comprendre.

 Ser estimat, com estimar

 

Perquè és:

 donant que es rep,

 perdonant que s’és perdonat,

 morint que es ressuscita a la vida eterna.

Aquí teniu un pp’s amb música suau per tal de poder fer uns minuts de reflexió amb els vostres alumnes. És la lletra de la pregària de Sant Francesc.

 Hi ha la versió anglesa de la cançó, amb la lletra escrita i amb uns dibuixos de fons que resumeixen la vida del sant.

CANÇÓ

Leave a Reply