Archive for the ‘FESTES RELIGIOSES’ Category
LA FESTA DELS MORTS
Des de temps remots, diferents cultures i civilitzacions han celebrat, els primers dies del mes que nosaltres anomenem novembre, una festa dedicada al record i la relació amb els difunts.
Tots Sants, la festa dels morts, ens arriba en un moment clau de l’any, un moment en què la mateixa natura sembla morir. Ha passat el temps de l’abundor, de les collites de l’estiu i de la verema… Comença el temps fred i les nits són més llargues. Tot plegat, la idea de la mort es fa present en un període concret que, dels celtes als egipcis, dels romans fins a nosaltres mateixos, ha estat celebrat com el temps dels difunts.
Malgrat la seva cristianització, la festa de Tots Sants ha conservat en el seu costumari tota una sèrie d’elements que corresponen a creences anteriors al cristianisme.
LES CREENCES
Era creença comuna que la nit de Tots Sants les ànimes dels avantpassats retornaven a les cases i els llocs on havien viscut. Fins i tot es precisava l’hora: a partir de les dues de la tarda de la diada de Tots Sants fins a l’endemà a la mateixa hora.
En les antigues cultures, els difunts, i especialment els avantpassats, eren considerats com a protectors de la casa, com una mena de petites divinitats familiars en qui confiar. Es creu que les ànimes que són al purgatori retornen a les cases i si troben bona acollida de part dels seus familiars, van directes al cel, i si no, han de continuar penant. Per això, i per tal d’ensenyar-los el camí, és costum que a moltes cases s’encenguin espelmes i altres llums de flama, sovint a l’interior de càntirs i fruits del temps, com carabasses, que s’acostumen a decorar. En algunes llars a l’hora dels menjars es posa un plat a taula pel difunt.
Altres creences afecten directament als infants. Així, en fer la castanyada, es deia als nens que no es mengessin totes les castanyes perquè si no en deixaven a la nit alguna per a les ànimes, aquestes anirien a la nit a estirar-los pels peus mentre dormissin. Els nens, és clar, preferien deixar-ne alguna als peus del llit -que l’endemà trobaven canviada per un panellet- o al plat de servir-les. En algunes poblacions, els infants posaven una castanya en cada graó de l’escala de la casa o pels racons i d’altres resaven un parenostrmenjar-se-les perquè, a la nit, els morts no se’ls enduguessin.
LES VISITES AL CEMENTIRI
El dia de Tots Sants i, sobretot, el dia de Difunts, el 2 de novembre, la gent va als cementiris a visitar les tombes dels avantpassats, a guarnir-les amb flors i a arranjar el seu aspecte exterior. Aquest és un costum fonamentalment urbà, doncs en molts pobles, fins no fa tants anys, els cementiris eren al mateix costat de l’església i la gent hi passava cada dia. Encara avui, molta gent es dedica, en aquesta diada dels Difunts, a portar flors no només als parents més propers, sinó a familiars més llunyans, amics o coneguts traspassats recentment. La visita al cementiri constitueix, ara per ara, un dels pocs signes col·lectius de record dels difunts a la nostra societat.
LA CASTANYADA
Un dels costums més característics de la diada de Tots Sants és la castanyada. La castanya és un dels productes per excel·lència de la tardor. Fins fa uns anys, la castanyera era un personatge típic que es podia trobar pels carrers dels nostres pobles des dels volts de Tots Sants fins ben aprop de Nadal. Les castanyes es venien torrades, ben calentes i embolicades en paper.
La castanyada se celebrava a casa, on es trobava reunida tota la família, o als cafès. A diversos pobles, el dia de Tots Sants, els cafès posaven plats de castanyes i porrons de vi a les taules i la gent feia la castanyada col·lectivament.
Des de fa uns anys se celebren castanyades populars, a l’aire lliure, amb ball, parades de castanyes, coques, moscatell i altres begudes, i d’altres organitzades per particulars, entitats i associacions, o per les discoteques, que des de fa uns anys ofereixen al seus clients noves versions de la castanyada.
ELS PANELLETS
A més de les castanyes, hi ha dos menjars típics d’aquesta diada: els panellets i la fruita confitada. Els panellets són un producte de rebosteria casolana, fets amb ametlla, sucre i rovell d’ou, bàsicament. En els de qualitat inferior, s’hi afegeix una part més o menys gran de moniato o patata. Poden anar coberts o no de pinyons i moltes cases en fan d’especials, segons el seu costum i imaginació, afegint-hi coco, xocolata, etc.
L’origen dels panellets com a menjar característic de la diada de Tots Sants és poc clar. Poden ser un record d’antics àpats funeraris: en alguns indrets la gent portava els panellets a l’església en cistells i se’ls menjava dins del mateix temple en comunitat. Hi havia un tipus especial de panets d’ofrena que es destinava als difunts. Pot ser que els nostres panellets tinguin els seus orígens en aquests costums funeraris avui perduts.
Quant a la fruita confitada, cal pensar en el moment de l’any en què ens trobem. A la tardor, el rebost és ple de conserves, confitures i altres productes comestibles de llarga durada elaborats amb les fruites recollides a l’estiu.
Advent
Advent, del llatí adventus, vol dir arribada. En la religió cristiana, s'anomena advent el període de preparació espiritual per l’arribada del naixement de Jesús: Nadal.
Dura de 21 a 28 dies, atès que se celebren els quatre diumenges més pròxims a Nadal. És el primer període de l'any litúrgic cristià.
Durant l'advent es prepara a cada llar (no solament a l'església) una corona de flors, anomenada corona d'advent, amb 4 espelmes, una per a cada diumenge d'advent. Hi ha una petita tradició d'advent: a cada una d'aquestes 4 espelmes s'assigna una virtut que s'ha que millorar en aquesta setmana, per exemple: la primera, l'amor; la segona, la pau; la tercera, la tolerància; i, la quarta, la fe.
Avui, 27 d’abril és el dia de la Mare de Déu de Montserrat
Us deixem un vídeo de l’Escolania de Montserrat cantant el Virolai i aprofitem per felicitar totes les Montses i Montserrats!!
La SETMANA SANTA és la commemoració anual de la passió, mort i resurrecció de Jesús. És un període cristià d’intesa activitat litúrgica. Les celebracions s’inicien el Diumenge de Rams (record de l’entrada de Jesús a Jerusalem) i acaben Diumenge de resurrecció (és la festa cristiana més important ja que commemmora la resurreció de Jesús, fet que dóna sentit a tota la religió).
La PASQUA és la celebració cristiana que commemora el fet que Jesús va resucitar. Sempre s’escau entre el 22 de març i el 25 d’abril ja que se celebra el diumenge següent després de la primera lluna plena de primavera. El temps pasqual designa, en la litúrgia cristiana, les setmanes que van des del Diumenge de resurreció fins la Pentacosta (50 dies després de l’inici del temps pasqual).
Us deixem una pregària per commemorar la Pasqua!
Pasqua és la festa de la primavera!
Pasqua és la festa de la vida!
Cantem la Pasqua!
Cantem i ballem aquest goig tan gran:
Jesús està viu, Jesús és amb nosaltres.
Un nou dia es desvetlla cada matí:
gràcies, Pare,
que poses el món en les nostres mans!
Va florint la Pasqua florida:
gràcies, Jesús,
que ens dónes la teva vida!
Tot el món és com una flor que es va obrint:
gràcies, Esperit de Jesús,
que ens reuneixes i ens animes!
La Quaresma és un temps de 7 setmanes, des del Dimecres de Cendra fins al Diumenge de Rams, de preparació per a la Pasqua. Durant aquests període, l’Església cristiana proposa l’abstinència i el dejuni en memòria dels 40 dies que Jesús dejunà al desert. Són dies, doncs, d’oració, recolliment i penitència.
És tradició que els nens i nenes pengin a casa un dibuix de la Vella Quaresma (una velleta arrugada i xaruga vestida com una pagesa) a la qual s’enganxa un caramel o un bombó que l’infant pot arrencar quan acaben les 7 setmanes representades amb les 7 cames de la Vella.
(Si hi cliqueu a sobre la podreu veure més gran, imprimir-la, pintar-la i retallar-la!)