Després de veure la pel·lícula Germinal de Claude Berri (1993), feu la pràctica que us proposo a continuació. Cal que estigui feta a ordinador (tindré molt en compte la bona presentació) i que les respostes demostrin un cert grau de reflexió i de recerca. L’heu de lliurar el dia 11 de març.

Cartell de la pel·lícula

En primer lloc, cal que tingueu present quines són les característiques essencials que fan d’aquest film una pel·lícula idònia per il·lustrar el tema de la Revolució Industrial que estem treballant a calsse:

• És una magnífica reconstrucció d’una explotació minera del S.XIX al nord de França.
• La història gira al voltant del carbó, combustible fonamental durant els primers anys del procés d’industrialització.
• Ens ensenya el funcionament de la maquinària, concretament, de la màquina de vapor.
• Veiem com s’efectuen els moviments de diners, les transaccions, el comerç, les inversions, la propietat… En definitiva, veiem com funciona aquest capitalisme naixent.
• Com tot aquest procés econòmic es veu traslladat i reproduït a l’estructura social amb la formació de dues classes ben diferenciades: burgesia i proletariat.
• Com es recull la conflictivitat social al llarg de tota la història que narra la pel·lícula

PRÀCTICA:

IDENTIFICACIÓ I PRESENTACIÓ:

1. Gènere cinematogràfic: a quin gènere pertany la pel·lícula? Comèdia, drama… Justifica la resposta.
2. Director: investiga i fes una petita ressenya biogràfica de l’utor del film.
3. Fitxa tècnico-artística: títol original, durada, any, director, guió, nacionalitat, música, repartiment, producció, etc.
4. La pel·lícula està basada en la novel·la homònima d’Émile Zola. Busca’n informació i fes-ne una petita ressenya biogràfica (lloc, època, corrent literari, característiques de la seva obra, etc.)

TRAMA I PERSONATGES:

1. Tema principal: extreu el missatge principal de la pel·lícula segons el teu punt de vista
2. Temes secundaris: quins altres aspectes es tracten al llarg del film i quins són els més destacats segons el teu entendre?
3. Identifica quins són els personatges principals i quins són els secundaris. Relaciona cada actor amb el seu personatge, defieix-lo breument i digues si la seva interpretació t’ha transmès allò que cada personatge requeria.
4. Un dels elements que crida més l’atenció és el contrast entre les vivendes dels miners i les dels burgesos. Fes-ne una comparació.
5. Per què aquest títol? Fes una reflexió sobre la ideoneïtat del títol. Què ens volia dir Émile Zola (i Claude Berri al seu torn) titolant-la Germinal?

INTERPRETACIÓ I CONTEXT HISTÒRIC:

1. Situació geogràfica: localitza la ubicació on es desenvolupa la trama a través de les referències de la pel·lícula. Ajuda’t d’un mapa per ubicar-la.
2. Fes un comentari del context històric de la pel·lícula fent referència a aquells elements que, segons el teu parer, ajuden a la contextualització en el temps dels fets que hi suceeixen. Tingues present que la pel·lícula es situa en un moment històric molt concret i amb unes característiques (socials, polítiques i econòmiques) molt determinades.
3. No hem d’oblidar que una pel·lícula es fa en un moment concret i degut a unes circumstàncies també concretes. En aquest cas, la conflictivitat laboral que hem vist a la pel·lícula fruit d’una crisi econòmica, ens pot ajudar a fer un paral·lelisme amb el moment històric que vivim actualment. Així, doncs, quina relació trobes entre el contingut del film i el moment històric en que es fa la pel·lícua?
4. Quina de les postures que plantega el film et sembla més lògica per lluitar pels drets dels treballadors? Per què? Qui representa cada postura?
5. Fes un breu comentari de text (a nivell de contingut) del fragment final [minut 2:28] de la veu en off en el moment en que Etienne marxa de Montsou.

Su razón iba madurando, había dejado de lado el rencor, sí, ya lo decía Maheu, con su extraordinario sentido común: “sería un golpe bueno agruparse tranquilamente, conocerse, crear sindicatos cuando las leyes lo permitieran. Y el día en que todos estuvieran unidos, el día en que millones de trabajadores se enfrentaran con miles de vagos, tomar el poder, ser los amos. ¡Qué amanecer de verdad y justicia!”

Ahora en el cielo, el sol de abril brillaba en todo su esplendor y calentaba la tierra que daba fruto, por todas partes el grano se hinchaba, crecía, resquebrajaba el llano necesitado d eluz y calor. la profusa savia fluía en su murmullo, el ruido de la simiente se prodigaba en un gran abrazo. cada vez con más y más fuerza, como si estuviesen más cerca de la tierra, los compañeros golpeaban en esta mañana juvenil. Bajo los ardientes rayos del astro, tal era el rumor que habitaba la tierra, los hombes crecían, un negro ejército vengador brotaba lentamente en los surcos y fructificaba para ser recogido en los siglos venideros y aquella germinación haría estallar la tierra.

CONCLUSIÓ:

1. Creus que ha guanyat algú? Per què?
2. Construeix la teva opinió personal de la pel·lícula i de la vigència del missatge que transmet.

treballadors anant a la mina

Cal no malgastar els diners en conquestes inútils

[...] la política extensiva o política colonial: deixa erma les terres de conreu a França; farà ports, canals, ferrocarrils en tots els punts del món mentre que no té diners per equipar els nostres ports, uniformar els nostres canals, acabar els nostres ferrocarrils; vol crear mercats en terres de gent que no té diners ni necessitat de tenir les nostres mercaderies; [...] està molt preocupada per civilitzar gent de Cotxinxina, però falten diners per pagar els nostres mestres, ho comença tot sense acabar res; [...] emmascara tots els seus errors darrere el patriotisme.

Y. Guyot, Lettres sur la politique coloniale

(Cartes sobre política colonial), 1885

Les opinions de Jules Ferry (primer ministre francès)

Les races superiors tenen un dret sobre les races inferiors. jo mantinc que tenen un dret perquè també tenen un deure. El deure de civilitzar les races inferiors [...].

Afirmo que la polític acolonial de França, la política d’expansió colonial, la que ens ha obligat a anar durant l’Imperi a Saigon, a la Cotxinxina, la que ens ha portat a Tunísia, la que ens ha arrossegat a Madagascar, [...] insisteixo que aquesta política d’expansió colonial s’ha inspirat en una veritat sobre la qual, tanmateix, cal suscitar per un instant la vostra atenció; a saber, que una Marina com la nostra no pot prescindir, en l’extensió dels oceans, de sòlids refugis, de defenses, de centres d’avituallament [...]

Discurs a la Cambra de Diputats (juliol de 1885)

La política colonial s’imposa en les nacions que han de recórrer a l’emigració, perquè la seva població és pobra o excessiva. Però també s’imposa en les que tenen superabundància de capitals o un excedent de productes: aquesta és la forma actual més estesa i fecunda. Europa es pot considerar com una casa de comerç que des de fa alguns anys perd volum de negocis. El consum europeu està saturat; si no volem veure la fallida de la societat moderna, cal fer sorgir de noves parts del món noves capes de consumidors.

1882

L’opinió del seu rival, Georges Clemenceau

Races superiors! Races inferiors! És fàcil de dir-ho. Pel que fa a mi, jo m’aparto d’aquesta opinió, especialment desrpés d’haver vist savis alemanys demostrar científicament que la francesa és una raça inferior a l’alemanya. No, no existeix el dret de les anomenades nacions superiors sobre les nacions anomenades inferiors [...]. La conquesta que vostè preconitza és l’abús, ras i curt, de la força que dóna la civilització científica sobre les civilitzacions primitives, per aporpiar-se de l’home, torturar-lo i exprimir-li tota la força que té, en benefici del suposat civilitzador [...].

Discurs a la Cambra dels Diputats (juliol de 1885)

COMPARA ARGUMENTS:

1. Qui estava a favor de l’imperialisme i qui en contra? En quins arguments et bases per afirmar-ho?
2. En quines raons econòmiques fonamenta J.Ferry el seu discurs?
3. Quin autor aporta raons econòmiques per avalar l’opinió contrària? Què opina exactament?
4. Quins autors utilitzen arguments morals per justificar les seves idees? Hi estàs d’acord? Què opina cadascun d’ells?
5. Quan es van escriure aquests textos i es van pronunciar aquests discursos? Són de l’època en què s’estava produint l’expansió imperialista?
6. Aclareix-ne algunes frases:

• Per què l’autor del primer text diu que la política colonial “emmascara tots els seus errors darrere el patriotisme”?
• llegeix el segon paràgraf del segon text. Quina sensació transment l’autor, que la política colonial ha estat imposada a França o que França l’ha exercida lliurement? Per què creus que ho fa?

DEFENSA ELS ARGUMENTS

1. Estàs a favor o en contra de l’imperialisme?
2. Imagina que haguessis d’elaborar un discurs defensant les teves idees. Fes una llista amb els argumenst que utilitzaries per intentar convèncer l’audiència.

L’haureu de lliurar l’11 de novembre. L’heu de fer a ordinador. Valoraré molt la bona presentació així com les respostes que demostrin un bon treball de reflexió.

AQUÍ TENIU L’ENLLAÇ

PRÀCTICA:

1. Per què penses que és tan complicat que hi hagi un relleu generacional dins del sector primari? Argumenta la resposta
2. Creus que és un sector amb futur? Fes una reflexió dels que per a tu serien els pros i els contres de dedicar-t’hi.
3. Defineix el tipus d’agricultura que es practica a Holanda. Com la definiries?
4. Si decidissis que en un futur et vols dedicar al món agrari, on hauries d’anar a estudiar? Quins estudis podries cursar (carrera univeritària? cicle formatiu?)? Quines assignautres faries? Fes una mica de recerca de com es plantegen els estudis previs per dedicat-te al sector primari.
5. Creus que és certa l’afirmació “als joves d’avui treballar no els agrada“? Justifica la resposta
6. Imagina com seria un món sense sector primari. Fes una redacció on descriguis com seria el teu dia a dia en un món on no hi hagués agricultura, ramaderia i pesca. Abans anirà bé que pensis d’on treuríem els aliments, què menjaríem, què faríem als camps…?

Click here to view the embedded video.

COM ÉS EL VIADUCTE?

Des de desembre de 2004, el pont més alt del món es troba a França. Es tracta del viaducte de Milhau.

Aquest pont és un projecte dissenyat per l’arquitecte anglès Norman Foster i l’enginyer francès Michel Virlogeux. El pont, que se sostè sobre set grans pilars amb forma de fletxa estilitzada, té una longitud de 2460m i assoleix els 343 m d’altura en el seu punt més elevat, amb la qual cosa fins i tot supera de 28m la Torre Eiffel.

L’audaç obra d’enginyeria està construïda amb una gran quantitat de material: 400 000 tones de formigó i acer; a més, està preparada per a resistir vents de 210km/h.

QUINS BENEFICIS APORTA?

El viaducte està situat sobre la vall del riu Tarn, entre l’altiplà Calcari Roig i l’altiplà de Larzac, a Occitània, al sud-est de Fraça.

A través d’aquest viaducte es connecta l’autopista del Mediterrani amb l’autopista 75, “la Meridiana”, que es dirigeix a París. Usant aquest vial, s’estalvien uns 60km de revolts i desnivells, que tenen l’agreujant de convertir-se en un autèntic embotellament durant l’estiu (en què aquest trajecte durava unes tres hores).

El 2006, travessar el pont costava 4,90€ (6,50€ al juliol i l’agost) per als automòbils i 20€ per als camions. La seva construcció ha costat gairebé 400 miliond d’euros.

ACTIVITATS:

• Com el viaducte de Milhau, existeixen algunes infraestructures de trasnports i comunicacions colossals. Busca informació a Internet sobre els canals de Suez i de Panamà, la torre CN de Toronto, l’aeroport de Kansai, el pont d’Öresund i l’Eurotúnel: Fes una fitxa de cadascun on hi aparegui com es van construir, qui els va promoure, quina utilitat tenen, on es troben, etc.
• Enumera quins creus que són els aspectes positius i negatius de les grans infraestructures que has treballat. Tingues en compte les repercussions en el medi ambient, els costums, el comerç, l’ocupació, l’urbanisme, etc.

[activitat extreta del llibre de Ciències Socials de 3r d'ESO de l'ed. edebé]

Es publica l’Enciclopèdia

Privilegi significa una distinció útil o honrosa de la qual només gaudeixen certs membres de la societat i tots els altres no.

N’hi ha de diverses menes:

1. El que poden anomenar-se inherents a la persona o per raó dels drets del seu naixement o estat [...]
2. Els que es van cedir mitjançant les cartes del príncep [...]

Seria molt desitjable que les necessitats de l’estat, la necessitat dels negocis o de les intencions particulars no haguessin multiplicat els privilegis tant com ho han fet i que d etant en tant es tornés als motius que els van originar [...] i es decidís conservar tan sols els privilegis que es dirigissin a la utilitat del príncep i el públic.

És molt just que la noblesa que té com a deure servir l’estat en els exèrcits [...] i que magistrats dignes de consideració [...] i que fan justícia als tribunals superiors gaudeixin de distincions honroses que alhora són la recompensa dels serveis que presenten i els procuren la tranquil·litat esperitual i la consideració que necessiten per dedicar-se útilment a les seves funcions [...]

Diderot i D’Alembert

Enciclopèdia (1751-52)

Article “Privilegi”, redactat per Jaucourt

• Què va ser l’Enciclopèdia i per què es considera que va ser tan important?
• A què fa referència aquest article de l’Enciclopèdia?  Creus que és un enciclopèdia com les d’avui dia? Justifica la resposta
• Què és per a tu un privilegi? L’article fa referència al teu concepte de privilegi o parla d’una altra cosa?
• Què opina l’autor sobre el privilegi? Penses que pertany al grup dels privilegiats o que hi està d’acord?
• Què reflecteix la imatge? Amb quina part del text es relaciona?
• Què simbolitza la imatge? Per què?
• Què pretén transmetre aquesta grandiositat a la resta de la societat?

La globalització és la difusió en tot el planeta dels models econòmics, polítics, socials i culturals dels països desenvolupats amb economia de mercat (recordeu el que hem parlat a classe? Llei d’oferta i demanda, capitalisme…)

El gran avenç que van experimentar els transports i les comunicacions des del darrer terç del segle XX (tren d’alta velocitat, Internet, telèfons mòbils…) va facilitar i accelerar els intercanvis internacionals de persones, mercaderies i capital.

Però va ser sobretot amb la popularització d’Internet, durant la dècada de 1990, quan es va començar a parlar de globalització.

Podem distingir diversos tipus de globalització: econòmica, de la informació, sociopolítica i cultural.

* GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA:

Ha comportat la difusió de l’economia de mercat i el lliure comerç al món. Per exemple, una empresa de comerç alemanya pot comprar un producte a la Xina per vendre’l a l’Argentina i que el producte no passi per les seves mans. Tenim cotxes amb components fabricats en diversos països del món, per tal d’abaratir costos. Podem anar vestits amb roba feta al Marroc o a l’Índia i llegim llibres impresos a la Xina. Comprem accions a la Borsa de Tòquio a través d’un ordinador fabricat a Taiwan, mengem fruites tropicals que abans no coneixíem

La Globalització també ha afavorit l’augment de la circulació de persones en el món. La gran majoria viatgem a la recerca de millores econòmiques i socials, i d’altres viatgem per turisme, estudis o afany de coneixement.

La BARBIE, un exemple de globalització econòmica

La nina Barbie es munta a la Xina amb materials procedents de l’Orient Mitjà, Taiwan, el Japó i els Estats Units. S’exporta de la Xina als Estats Units, on hi ha la base de la multinacional i des d’on es distribueix la nina a la resta del món.

- Materials de construcció: 0,81€

- Transport i gestió: 0,52€

-Benefici per la indústria xinesa: 0,92€

- Els EUA importen la Barbie de la Xina per 1,62€

- La Barbie es ven a 8,14€

* GLOBALITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ:

Els avenços en les telecomunicacions permeten que tinguem informació immediata dels esdeveniments que ocorren en qualsevol lloc del món. Per exemple, gràcies a les comunicacions per satèl·lit assistim en directe a la retransmissió de premis, festivals, esdeveniments esportius, guerres i conflictes. Per això diem que el món s’ha convertit en un veïnatge universal.

Els telèfons mòbils i la informació a l’instant

En l’actualitat, la majoria de les persones tenim un telèfon mòbil, molts amb càmera fotogràfica incorporada. Així, de vegades les persone es troben en el lloc de la notícia en el moment en què s’esdevé, motiu pel qual anuncien i fotografien els esdeveniments abans de l’arribada dels periodistes.

Així mateix, el telèfon mòbil s’ha convertit en un mitjà de convocatòria de masses gràcies als missatges que passen d’unes persones a altres.

* GLOBALITZACIÓ SOCIOPOLÍTICA:

S’han difós models socials i polítics, com els drets humans o el sistema polític de la democràcia.

* GLOBALITZACIÓ CULTURAL:

Es difonen models culturals, els costums, les manifestacions artístiques, etc. dels pobles.

La societat globalitzada

La pròxima vegada que vagi a la botiga o al supermercat més proper faci un cop d’ull a la gran varietat de productes que s’hi ofereixen. El fet que tots estiguin disponibles per a qui se’ls pugui permetre és una cosa que els occidentals hem arribat a donar per fet. [...] Aquests productes han estat fets amb ingredients o peces d’un centenar de països, s’han de transportar d’un extrem a l’altre del món i són necessaris fluxos d’informació constants per a coordinar els milions de transaccions diàries que comporten.

[...] En molts sentits, el món s’ha convertit en un sistema social únic, a conseqüència dels creixents vincles d’interdependència que ara ens influeixen pràcticament a tots. [...] Les relacions socials, polítiques i econòmiques que traspassen les fronteres dels països condicionen de manera decisiva el destí de tots els seus habitants. El terme general que anomena aquesta creixent interdependència és GLOBALITZACIÓ.

Cap societat del món viu ja completament separada de les altres i, fins i tot en els països més rics, tots depenen dels productes que es porten a l’exterior.

Traduït de: Giddens, A. Sociología

Alianza Editorial (2001)

___________________________

Les següents activitats les has de lliurar dilluns 26 d’abril. Han d’estar fetes a ordinador, amb els enunciats copiats. El cos de lletra ha de ser de mida 12 i de tipus arial.

ACTIVITATS:

1. Explica què és la globalització i com afecta l’economia, les persones, la informació i la cultura. Posa’n exemples.
2. Explica quins són els elements que han fet possible la globalització i raona per què.
3. Busca a Internet el significat de globalització. A continuació, copia algunes de les definicions que trobis i tot seguit defineix globalització amb les teves paraules.
4. Llegeix atentament l’exemple de fabricació de la Barbie. Per què creus que és un exemple de globalització?
5. Creus que la globalització econòmica afecta tots els països del món de la mateixa manera? Justifica la resposta.
6. Llegeix el text “la societat globalitzada” i respon les preguntes següents:

• Pensa en l’activitat que proposa l’autor al primer paràgraf i fes una llista de productes que coneguis fets en diferents llocs del món
• Què passaria amb aquests productes si fallessin els fluxos d’informació dels quals parla l’autor?
• A què creus que es deuen els vincles d’interdependència dels quals parla el text?
• Com defineix l’autor el terme globalització?
• Creus que hi ha cap societat en el món que visqui completament separada de les altres, com diu l’autor? Justifica la resposta.

Mireu el següent vídeo i responeu les preguntes que teniu a continuació.

Però ALERTA!! Només l’heu de veure fins al minut 9:15 perquè és molt llarg i, de moment, només ens interessa el principi!

* El vídeo:
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18157&p_alg=moviment%20obrer&p_niv=2221&p_are=2266

* Les preguntes:

1. Fes un breu resum dels 9’15 primers minuts del documental (5 línies)
2. Per què diem que el proletariat era el grup social més feble? De quina manera es manifestava la seva feblesa?
3. Per què la fàbrica Bonaplata de Barcelona va patir un incendi?
4. Descriu les condicions de vida de les famílies humils.
5. Quines eren les zones de Catalunya on es va concentrar l’activitat industrial? Per què?
6. Quins avantatges suposava la colònia fabril respecte la indústria urbana per un propietari burgès?
7. Per quins motius els proletaris comencen a organitzar-se?
8. Què defensava el Socialisme Utòpic?
9. Quan es permeté a Espanya crear sindicats d’una manera legal?
10. Per què Barcelona fou coneguda com “la ciutat de les bombes”?

Recordeu que m’ho heu de lliurar el dia 2 de març a l’hora de l’examen!