Cal no malgastar els diners en conquestes inútils

[...] la política extensiva o política colonial: deixa erma les terres de conreu a França; farà ports, canals, ferrocarrils en tots els punts del món mentre que no té diners per equipar els nostres ports, uniformar els nostres canals, acabar els nostres ferrocarrils; vol crear mercats en terres de gent que no té diners ni necessitat de tenir les nostres mercaderies; [...] està molt preocupada per civilitzar gent de Cotxinxina, però falten diners per pagar els nostres mestres, ho comença tot sense acabar res; [...] emmascara tots els seus errors darrere el patriotisme.

Y. Guyot, Lettres sur la politique coloniale

(Cartes sobre política colonial), 1885

Les opinions de Jules Ferry (primer ministre francès)

Les races superiors tenen un dret sobre les races inferiors. jo mantinc que tenen un dret perquè també tenen un deure. El deure de civilitzar les races inferiors [...].

Afirmo que la polític acolonial de França, la política d’expansió colonial, la que ens ha obligat a anar durant l’Imperi a Saigon, a la Cotxinxina, la que ens ha portat a Tunísia, la que ens ha arrossegat a Madagascar, [...] insisteixo que aquesta política d’expansió colonial s’ha inspirat en una veritat sobre la qual, tanmateix, cal suscitar per un instant la vostra atenció; a saber, que una Marina com la nostra no pot prescindir, en l’extensió dels oceans, de sòlids refugis, de defenses, de centres d’avituallament [...]

Discurs a la Cambra de Diputats (juliol de 1885)

La política colonial s’imposa en les nacions que han de recórrer a l’emigració, perquè la seva població és pobra o excessiva. Però també s’imposa en les que tenen superabundància de capitals o un excedent de productes: aquesta és la forma actual més estesa i fecunda. Europa es pot considerar com una casa de comerç que des de fa alguns anys perd volum de negocis. El consum europeu està saturat; si no volem veure la fallida de la societat moderna, cal fer sorgir de noves parts del món noves capes de consumidors.

1882

L’opinió del seu rival, Georges Clemenceau

Races superiors! Races inferiors! És fàcil de dir-ho. Pel que fa a mi, jo m’aparto d’aquesta opinió, especialment desrpés d’haver vist savis alemanys demostrar científicament que la francesa és una raça inferior a l’alemanya. No, no existeix el dret de les anomenades nacions superiors sobre les nacions anomenades inferiors [...]. La conquesta que vostè preconitza és l’abús, ras i curt, de la força que dóna la civilització científica sobre les civilitzacions primitives, per aporpiar-se de l’home, torturar-lo i exprimir-li tota la força que té, en benefici del suposat civilitzador [...].

Discurs a la Cambra dels Diputats (juliol de 1885)

COMPARA ARGUMENTS:

1. Qui estava a favor de l’imperialisme i qui en contra? En quins arguments et bases per afirmar-ho?
2. En quines raons econòmiques fonamenta J.Ferry el seu discurs?
3. Quin autor aporta raons econòmiques per avalar l’opinió contrària? Què opina exactament?
4. Quins autors utilitzen arguments morals per justificar les seves idees? Hi estàs d’acord? Què opina cadascun d’ells?
5. Quan es van escriure aquests textos i es van pronunciar aquests discursos? Són de l’època en què s’estava produint l’expansió imperialista?
6. Aclareix-ne algunes frases:

• Per què l’autor del primer text diu que la política colonial “emmascara tots els seus errors darrere el patriotisme”?
• llegeix el segon paràgraf del segon text. Quina sensació transment l’autor, que la política colonial ha estat imposada a França o que França l’ha exercida lliurement? Per què creus que ho fa?

DEFENSA ELS ARGUMENTS

1. Estàs a favor o en contra de l’imperialisme?
2. Imagina que haguessis d’elaborar un discurs defensant les teves idees. Fes una llista amb els argumenst que utilitzaries per intentar convèncer l’audiència.

Així doncs, vaig agafar la ploma per redactar un programa, un pla, com el matemàtic per resoldre un problema. Em vaig imaginar que havia d’organitzar una vasta societat sobre el principi de la igualtat, i vaig escriure el meu pla per veure com i de quina manera podia organitzar la igualtat en educació, en aliment, en vestit, en habitació, en mobiliari, en treball, en càrregues de tota mena i en plaers de tota naturalesa.

Aviat em vaig adonar que la igualtat exigia exigia una producció agrícola i manufacturera extensa, una economia un ordre, una distribució tan intel·ligent i raonada, que no existeixen ni poden existir avui dia. Per tant, em vaig veure abocat a una educació en comú, a una feina en comú, a la necessitat de concentració en tallers espaiosos i en magatzems immensos, a la multiplicació il·limitada de màquines, a l’explotació del territori en comú, al repartiment equitatiu dels fruits i els productes, en una paraula, al Comunisme.

Étienne Cabet, De quina manera sóc comunista, 1848

• Resumeix les idees de Cabet.
• Com entén la igualtat el pensador francès?
• En el seu model social hi havia espai per a la llibertat individual? Reflexiona i justifica la resposta.
• Et sembla un model de societat més just que el que hi havia en la seva època? Raona la resposta.

Es publica l’Enciclopèdia

Privilegi significa una distinció útil o honrosa de la qual només gaudeixen certs membres de la societat i tots els altres no.

N’hi ha de diverses menes:

1. El que poden anomenar-se inherents a la persona o per raó dels drets del seu naixement o estat [...]
2. Els que es van cedir mitjançant les cartes del príncep [...]

Seria molt desitjable que les necessitats de l’estat, la necessitat dels negocis o de les intencions particulars no haguessin multiplicat els privilegis tant com ho han fet i que d etant en tant es tornés als motius que els van originar [...] i es decidís conservar tan sols els privilegis que es dirigissin a la utilitat del príncep i el públic.

És molt just que la noblesa que té com a deure servir l’estat en els exèrcits [...] i que magistrats dignes de consideració [...] i que fan justícia als tribunals superiors gaudeixin de distincions honroses que alhora són la recompensa dels serveis que presenten i els procuren la tranquil·litat esperitual i la consideració que necessiten per dedicar-se útilment a les seves funcions [...]

Diderot i D’Alembert

Enciclopèdia (1751-52)

Article “Privilegi”, redactat per Jaucourt

• Què va ser l’Enciclopèdia i per què es considera que va ser tan important?
• A què fa referència aquest article de l’Enciclopèdia?  Creus que és un enciclopèdia com les d’avui dia? Justifica la resposta
• Què és per a tu un privilegi? L’article fa referència al teu concepte de privilegi o parla d’una altra cosa?
• Què opina l’autor sobre el privilegi? Penses que pertany al grup dels privilegiats o que hi està d’acord?
• Què reflecteix la imatge? Amb quina part del text es relaciona?
• Què simbolitza la imatge? Per què?
• Què pretén transmetre aquesta grandiositat a la resta de la societat?