Cicatrius
El conte d’avui ens convida a pensar abans d’actuar, a controlar els primers impulsos, les primeres reaccions, sovint violentes o irades que una situació de conflicte ens pot provocar. N’hem extret unes bones reflexions!
Cicatrius.
Aquesta és la història d’un vailet que tenia molt mal caràcter. El seu pare li va donar un saquet de claus i li va dir que cada cop que perdés la paciència, hauria de clavar un clau darrera la porta. El primer dia, el noi va clavar 37 claus darrera la porta. Les properes setmanes, a mesura que ell aprenia a controlar el seu geni, clavava cada cop menys claus darrera de la porta. Va descobrir que era més fàcil controlar el seu geni que clavar claus darrera la porta. Va arribar el dia que va poder controlar el seu caràcter durant tot el dia. Després d’informar el seu pare, aquest li va suggerir que retirés un clau cada dia que aconseguís controlar el seu caràcter. Els dies passaren i el vailet va poder anunciar al seu pare que ja no quedaven més claus per retirar… El seu pare el prengué de la mà i el portà fins a la porta. Li digué: «has treballat molt dur, fill meu, però mira tots aquests forats a la porta. Mai més serà la mateixa. Cada cop que tu perds la paciència, deixes cicatrius exactament com les que veus aquí.»
Tu pots insultar algú i retirar el que has dit, però de la manera com li ho diguis li pots fer molt de mal, i la cicatriu romandrà per sempre. Una ofensa verbal és tan feridora com una ofensa física. Els amics són veritablement una joia rara. Et fan riure i t’animen a que tinguis èxit. T’ho deixen tot, comparteixen paraules d’elogi i sempre volen obrir-nos llurs cors.
Tenir un amic o una amiga és un gran tresor. No el malbaratis.
- Com reacciones davant d’un conflicte amb un amic/amiga?
- Com et sents després?
- Hi ha alguna manera millor de reaccionar?
Espero els vostres comentaris! 
Aquest conte ja el coneixia però m’agrada molt perquè ens diu que si hi ha alguna baralla i insultes algú, per molt que demanis perdó, aquell mal ja està fet. Hem d’apendre moltes coses dels contes encara que no ho sembli. =)
A mi aquest conte també em va agradar molt. Però m’ha agradat més el d’avui perquè expressa més el que normalment ens passa, al menys el que hem passa mi. Jo crec, com ja ha dit la Begoña, que els contes ens ensenyen molt, però en realitat aixó nosaltres ja ho sabem, però a l’hora d’enrecordar-nos de tot aixó en el moment, ho fem quan ja hem actuat malament.
M’agrada perquè la seva ràbia no la demostra pegant a la gent sinó clavant claus! Bona nit!
A mi aquest conte m’agrada perquè t’ajuda a controlar-te, per exemple, si et baralles amb algú, en comptes de pegar-li et controles i no fas res.
Hi ha persones que fan algunes coses com dibuixar o pintar per relaxar-se.
A mi m’agrada el conte perquè t’ensenya a controlar-te i a pensar quan vas a fer alguna cosa mal feta.
A mi m’ha agradat el conte perquè ens diu que tenir un amic és una sort.
En aquest conte aprens moltes coses, com per exemple que les nostres baralles afecten a la nostra vida i també a les nostres amistats.
A mi aquesta història m’ha agradat molt perquè aquest noi expressa la seva ràbia amb els claus i, a mesura que veu que hi ha més forats a la porta on els clava, veu que pot fer mal a les persones o a si mateix i això fa que reflexioni.