L’origen de la paraula prové de l’època del renaixement,concretament a Espanya. Els escultors espanyols quan cometien algun error en tallar estàtues de marbre cares,dissimulaven els defectes amb cera.

Així, una estàtua que no tenia cap defecte i no necessitava retocs era reconeguda com una “escultura sense cera”.

Amb el temps la definició evoluciona fins a la conclusió que qui no amaga res, és una persona sincera.

Els antics romans quan havien de dir la veritat en un judici, en lloc de jurar sobre la Bíblia, com es fa avui, ho feien apretant-se els testicles amb la mà dreta. D’aquest antic costum prové la paraula testificar.

Tot i que en l’actualitat diem dos referint-nos a la xifra, aquesta expressió prové de l’evolució de la paraula dors, és a dir, espatlla o esquena. Antigament, quan el mitjà de transport terrestre eren els carruatges i les diligències, l’últim que es feia abans d’emprendre el viatge era tocar el dors, o sigui fuetejar l’esquena dels cavalls amb les xurriaques.