Collita d’enciams!

Sí!

Després de no gaire més de dos mesos, ha arribat l’hora de la collita. Hem collit quinze enciams i uns quants raves que han crescut als nostres horts de la terrasseta. La veritat és que ha estat una experiència nova i meravellosa. Els nostres horts han estat veritables protagonistes durant tots aquests dies. Hem estat pendents de si plovia poc o massa, de si feia prou sol,  de si creixien sans,  lliures de plagues o malalties… N’hem tingut cura i segur que per això han estat  tan agraïts i  tan esplèndids.

Encara queden més enciams, més raves, pèsols i pastanagues als nostres dos hortets, i també moltíssima il·lusió per anar-los fent créixer . Ja us anirem informant!

Fototropisme positiu, en directe!

A l’escola estem fent planter d’enciams ( els que tenim plantats ja estan a punt per collir!). I tot just acabadets de germinar ja s’inclinaven cap a la finestra, per trobar la llum! Ara ja els posarem fora…han de poder fer la fotosíntesi!

ABANS I DESPRÉS…

Heu vist com va evolucionant el nostre hortet? Oi que fa goig?

Aquest és l’aspecte que té el cap d’un mes i vint dies de plantar-hi els enciams i sembrar-hi raves, pèsols i pastanagues.

MOLT aviat collirem els enciams!

Dedicat als “fans” de la tardor.

Si-com jo-sou uns enamorats de la tardor, us agradarà saber que l’espectacular color de les fulles que cauen a terra no només depèn de l’espècie d’arbres del bosc sinó que també influeix la composició del sòl. En sòls relativament pobres en nitrogen i altres nutrients, els arbres produeixen més pigments vermellosos (antocianines). Segons la investigadora Emily Habinck de la Universitat de Califòrnia, aquest pigment protegeix durant més temps les fulles i això permet que els arbres aprofitin al màxim el poc aliment disponible abans no arribi l’hivern. En definitiva, no es tracta de lluir colors vistosos sinó de sobreviure.

Aquesta informació l’he trobada al bloc:      http://www.sopadeciencias.es/buscar.php

Entreu-hi si hi voleu “veure” més tardor!

Tot allò que la publicitat ens amaga.

Avui us recomanem un llibre: “No t’ho empassis de la doctora nutricionista Magda Carlas. Us transcrivim un fragment de la introducció del seu llibre perquè us feu una idea del que hi podreu trobar:

No t’ho empassis és un recull de comentaris sobre alguns anuncis bàsicaments televisius (que reconeixereu fàcilment) amb l’objectiu de provocar una certa reflexió, un cert esperit crític davant d’ells. És per això que després de cada anunci hi ha tota una sèrie d’observacions que faran pensar, i al mateix temps tota una sèrie de consells que poden ser molt pràctics. Si aquests comentaris fan que no ens empassem tan fàcilment alguna de les píndoles publicitàries que habitualment ens donen, estaria més que contenta. Per descomptat, l’objectiu final del llibre no és criticar sinó que mengem millor, que mengem bé.”

Insecte minador de les bledes

La mosca minadora ( extret de Xavier Fontanet i Roig. Biòleg i tècnic agrícola)

L’insecte que ha produit la malatia de la nostra bleda és una mosca que es diu Liriomyza huidobrensis ( mosca minadora) .

La mosca pica la fulla per alimentar-se i també hi injecta els ous (al revers de les fulles )d’un en un o en grupets de 5 un ben al costat de l’altre . Els ous es transformen en larves que s’alimenten dels teixits vegetals que hi ha entre els epitelis de l’anvers i el revers de la fulla.

Les larves passen dues setmanes alimentant-se i després cauen a terra on fan la pupa i passen l’hivern. Neixen a la primavera Aquestes mines fan recorreguts molt irregulars de color clar que després s’enfosqueixen perquè aquell tros de fulla s’asseca i mor.

Un cop detectem la presència de mines a les fulles, la forma de detectar la presència d’una larva dins una fulla és molt senzilla: aixequem la fulla a contrallum i l’observen per transparència. Són les típiques larves de mosca: petits cuquets groguencs sense potes ni cap ( la boca està en l’extrem més agut). Si el que detectem és una estructura en forma de barrilet i de color groc a fosc, estem veient el pupari, dins del qual s’està formant l’adult.

Hem de treure totes les fulles afectades i no deixar-les a l’hort per evitar que es desenvolupin nous insectes.

HO ESTUDIAREM…

Ha arribat el moment de comprovar que en un hort no tot són “flors i violes” i que sempre hi ha algun petit entrebanc que haurem de solucionar.

Us ho explico: resulta que entre el  planter d’enciams hi va aparèixer una bleda que vam plantar en una de les taules de cultiu. Ara s’ha posat “malalta” i ja estem investigant per saber el motiu i posar-hi remei…De moment no us dic res més perquè a les classes de Naturals en parlarem i ho investigarem…així que…Fins aviat!

( Ah! i no patiu…que no és res greu!)

El diari de l’hort

Hem començat un diari sobre el nostre hort urbà, per d’aquí a uns anys, recordar el procés que vam seguir des dels primers moments del muntatge. En aquest diari tots els alumnes i professors hi podrem explicar i dibuixar tot el que estigui relacionat amb l’hort.  

     

JA NEIXEN!

Sí!

Cinc dies després, ja treuen el cap alguns raves i alguns pèsols…Si encara no ho heu vist, no us podeu perdre!

2n pas: la sembra

Avui ens ha arribat el planter d’enciams i , sense perdre temps els hem anat a plantar als nostres nous hortets de la terrassa. També hi hem sembrat pèsols, raves i pastanagues. Com que no som experts hem seguit al peu de la lletra les instruccions que ens han donat: deixar una separació adequada entre planta i planta, no enterrar a massa profunditat les llavors petites, posar-ne dos o tres a cada forat, respectar les compatibilitats d’espècies…I encara esperem aprendre’n més! Hi han col·laborat un parell d’alumnes de cada classe. Ara, a anar regant i a esperar…