Estic flotant,
la mare crida,
el pare plora
i tot trontolla.

Estic patint,
vull respirar,
necessito sortir
ja no puc esperar.

Quelcom m’empeny
Però sento por.
Què em trobaré?
Com serà tot?

El pare plora,
la mare crida
i jo deixo l’aigua
per sortir a la vida.

Acabo de néixer
i em fa la impressió
que aquí fora
passa algo gros.

D’aquí a uns anys sabré
que vaig fer somriure
enmig d’un gran caos
que mai ningú oblida.

La terra enfadada
va trontollar,
la mar dolguda,
també ens va fer mal.

Però la mà humana
ho va empitjorar,
i molts anys després,
encara ho paguem.

Però el que va destacar
és la solidaritat
que en aquell instant
la meva gent va mostrar.

Clavell