El Gernika
Quan el vaig veure vaig al.lucinar,
era tan bonic
que al cor se’m va quedar,
em sentia el noi decapitat.
El cavall lluita,
però una espasa
li van clavar
i mort el van deixar.
Després la mare amb aquella tristesa,
la mare plorava i el nen se n’anava i ella cridava,
per què se’n va, era tan jove i me l’han matat,
perquè a ell i no a mi, jo ja he viscut.
Aquest quadre fa reflexionar,
la guerra a molta gent va matar.
Millor no lluitar si mort vols acabar,
això a la gent va arruinar, tantes destrosses la guerra va provocar.
I aquest quadre m’ha inspirat
per aquest poema acabar.
És tan bonic que de
la guerra et fa reflexionar.
M.H.