El nostre passat
És abstracte i dolorós
la llum s’encén quan no s’apaga,
la tristesa ha tornat
de les tenebres.
La bafarada de fred s’apaga
amb la mort d’un nen,
la mare desconsolada
plora amb la seva gana.
El vermell de la sang
desaparegut entre les
nostres venes,
la mort és benvinguda.
Blanc i negre s’ajunten
al mal
sense l’esperança de
tornar a somiar.
M.B.