El paisatge s’esvaeix

Ombres, dolor, pena i tristesa,

la nit es menja el món,

cada cop que el mal avança;

la foscor és absoluta,

només es veu la llum de les bombes al caure.

El dolor és un esquitx

en les llàgrimes al caure;

la gent espantada

busca la salvació,

busquen la llum

per sortir de la por.

Només se senten

els fusells que penetren

en l apell;

la gent plora

desesperada.

Els nens ploren,

els animals corren,

i la pau s’esvaiex,

penetra el dolor.

E.M.

Leave a Reply