Quan el vaig veure vaig al.lucinar,

era tan bonic

que al cor se’m va quedar,

em sentia el noi decapitat.

El cavall lluita,

però una espasa

li van clavar

i mort el van deixar.

Després la mare amb aquella tristesa,

la mare plorava i el nen se n’anava i ella cridava,

per què se’n va, era tan jove i me l’han matat,

perquè a ell i no a mi, jo ja he viscut.

Aquest quadre fa reflexionar,

la guerra a molta gent va matar.

Millor no lluitar si mort vols acabar,

això a la gent va arruinar, tantes destrosses la guerra va provocar.

I aquest quadre m’ha inspirat

per aquest poema acabar.

És tan bonic que de

la guerra et fa reflexionar.

M.H.