El nostre passat

És abstracte i dolorós

la llum s’encén quan no s’apaga,

la tristesa ha tornat

de les tenebres.

La bafarada de fred s’apaga

amb la mort d’un nen,

la mare desconsolada

plora amb la seva gana.

El vermell de la sang

desaparegut entre les

nostres venes,

la mort és benvinguda.

Blanc i negre s’ajunten

al mal

sense l’esperança de

tornar a somiar.

M.B.

Leave a Reply