El paisatge s’esvaeix
Ombres, dolor, pena i tristesa,
la nit es menja el món,
cada cop que el mal avança;
la foscor és absoluta,
només es veu la llum de les bombes al caure.
El dolor és un esquitx
en les llàgrimes al caure;
la gent espantada
busca la salvació,
busquen la llum
per sortir de la por.
Només se senten
els fusells que penetren
en l apell;
la gent plora
desesperada.
Els nens ploren,
els animals corren,
i la pau s’esvaiex,
penetra el dolor.
E.M.