Archive for the ‘Poesia’ Category

El tsunami de la tristesa
t’agafa tota la felicitat
i et dóna la tristesa.

El tsunami de la tristesa
t’agafa totes les
coses que tens.

El tsunami de la tristesa
se’n porta tota la naturalesa
i ens dóna la brutícia.

I tot el que ens ha agafat
se’n porta el mar.

Carry

El tsunami de Japó
ho destrueix tot.

Quan t’atrapa
ja no pots dir ni un mot.

Quan tot s’acaba
ja no trobes a ningú,
ni familiars, ni amics,
és com si estiguessis nu.

T’ho han tret tot i no saps que fer,
estàs espantat,
però alhora dius
que ja està fet,
llavors encara et sents més sol.

Busques i no trobes menjar,
tens molta gana,
però no saps que engolar.

Estàs perdut,
estàs sol,
perquè els teus amics
estan sota el sòl.

Choripan

La terra s’espantà,
i el mar despertà.
La terra començà a tremolar,
i el mar a destrossar.

La gent començà a córrer
aterrats de la destrossa.
Però, el mar avançava,
i s’emportava tot el que trobava.

Japó, ara no ets Japó,
ara t’has enfonsat
en la misèria.
En aigües de pobresa.

Anònim

Un tsunami va destruir tot Japó.
Fins i tot se’n va endur
cotxes, vaixells…
com si fossin de paper.
i…
Al final va provocar
Una explosió a una central nuclear
que provocarà
malalties molt gerus.
Hem de trobar una medicina
i…
Ajudar-los perquè
sino serà la fi de Japó

Inuyasha

La gent de Japó està patint,
no tenen casa hi estan fugint.

Molts han mort i això és molt trist,
no em vull imaginar tot el que he vist.

Una onada gran ho ha destrossat tot,
les cases, les persones, els jardins i el horts.

No era una onada, era el terratrèmol del mar.

Ara pensem tots junts com ajudar al Japó,
tardarem molt temps, però ho farem somrient.

Dani

Jo era un pagès,
que conreava les meves terres.
Cultivava tota mena de vegetals,
plens de vida i gens malalts.

Però un dia aquella riquesa,
es va convertir en una tristesa.
el dia que menys voliem esperar,
tard o d’hora havia d’arribar.

Una onada gegantina,
no ho era pas gens de divina.
Em va destrossar tot el terrat
i me’l va deixar ben enfonsat.
Em va arrancar tots els vegetals
que em va costar tant
fer-los tant alts.

I així va acabar tot,
sense casa ni diners,
que alguna cosa va sobreviure,
però res més…

Tennis

Estic flotant,
la mare crida,
el pare plora
i tot trontolla.

Estic patint,
vull respirar,
necessito sortir
ja no puc esperar.

Quelcom m’empeny
Però sento por.
Què em trobaré?
Com serà tot?

El pare plora,
la mare crida
i jo deixo l’aigua
per sortir a la vida.

Acabo de néixer
i em fa la impressió
que aquí fora
passa algo gros.

D’aquí a uns anys sabré
que vaig fer somriure
enmig d’un gran caos
que mai ningú oblida.

La terra enfadada
va trontollar,
la mar dolguda,
també ens va fer mal.

Però la mà humana
ho va empitjorar,
i molts anys després,
encara ho paguem.

Però el que va destacar
és la solidaritat
que en aquell instant
la meva gent va mostrar.

Clavell

Què ha passat a Japó,
que la gent té por?

Era tan bonic,
que per culpa d’un tsunami
no ha quedat cap camí
per sortir de Japó.

Alguns homes
han sacrificat la seva vida
perquè la central nuclear
no pugui esclatar.

Lyca

Jardinet

Avui és un bon dia

els ocells fan poesia.

L’heura s’enfila…

Vés-hi tu, i mira!

Hi ha un arbre

vell i pelat,

que a la seva copa …

hi ha un ocell cantant!

Hi ha una planta

verda i marró,

la miro amb confiança…

quins records!

El color de les fulles,

l’olor de les flors,

s’acosta l’hivern…

quina frescor!

Avui és un bon dia

els ocells fan poesia,

l’heura s’enfila…

Vés-hi tu, i mira!

Anònim Negre