Tristesa, patiment

jo transmeto el sentiment.

uan en Picasso em va acabar,

tothom em va admirar.

Picasso em va crear

dia i nit ell no parà

i quan Picasso va morir

això em va fer entristir.

L’artista que em dibuixà

una batalla representà

on hi havia un soldat

que estava esquarterat.

Tots els animals que em van fer,

representaren el patiment

menys el brau que molt fort

observava l’escena de mort.

Em va fer en temps de guerra,

quan es matava tota la terra.

Tot i així estic orgullós d’haver sigut molt famós.

Encara no em se avenir

qua hagi pogut resisitir

que en tot aquell temps

la pintura no se’m desfés

Estic en un museu

per tot el món en córrer la veu

em volen visitar

i de mi poder parlar.

La gent de mi gaudeix,

però hi ha un que em coneix

és l’artista que em va pintar

que sempre se’l recordarà.

R. C

Ha mort el meu fill

que trista estic,

perquè hi ha hagut mort,

no pau.

Han mort molts covards

i pocs valents,

alegria pels valents

i tristesa pels covards.

El cavall tan fort volia

salvar al meu fill,

però pel camí el van matar,

el brau també, i ho va aconseguir.

En aquesta guerra hi ha hagut

alegria i tristesa

sempre recordaré aquesta

guerra perquè ha mort el meu fill.

R.U.

He mirat per la finestra

i estic molt trista

m’he adonat del que és la vida

i em sento molt ferida.

Em sento impotent

i no veig ningú content

sempre me’n recordaré

i quan hi pensi trista em posaré.

La foscor he vist

i és molt trist,

no vull viure més

i ja ho he promès.

Estic sola i ferida

i no em sento estimada,

he mirat atentament

i no hi ha ningú content.

S. R.

Fort i valent com un guerrer

s’enfronta a tota la gent,

per això la valentia és tant important,

perquè et deixa seguir endavant.

No has d’oblidar-la

No has de seguir-la

la valentia…

és la llum que t’il·lumina.

Mai t’imaginaries

que al teu fill matarien.

Resisteix, resisteix.

La teva valentia ho mereix.

Un guerrer esquarterat

sense cor i sense ànima,

però amb la valentia

que a la seva mà tenia.

Happy Flower

Cavall:

El cavall era fort

encara així mig mort

resistia i resistia

encara que moria.

Soldat:

Ell va a la guerra

però acaba a terra

desesperat

però totalment matat.

Ocell de la pau:

Petit en l’escena

cobrit per la guerra

el pobre ocell

gairebé que no el veig.

Brau:

El brau deformat

pobret tot acabat

ja estava destrossat

i gairebé matat.

M.D.

Quan el vaig veure vaig al.lucinar,

era tan bonic

que al cor se’m va quedar,

em sentia el noi decapitat.

El cavall lluita,

però una espasa

li van clavar

i mort el van deixar.

Després la mare amb aquella tristesa,

la mare plorava i el nen se n’anava i ella cridava,

per què se’n va, era tan jove i me l’han matat,

perquè a ell i no a mi, jo ja he viscut.

Aquest quadre fa reflexionar,

la guerra a molta gent va matar.

Millor no lluitar si mort vols acabar,

això a la gent va arruinar, tantes destrosses la guerra va provocar.

I aquest quadre m’ha inspirat

per aquest poema acabar.

És tan bonic que de

la guerra et fa reflexionar.

M.H.

Sóc la dona de l’esquerra

no tinc culpa de la guerra,

però ja no tinc esperança

ni força ni confiança.

Ara estic amenaçada

i prou desanimada

no vull viure més

no sé com ho han permès.

Han matat el meu fillet

com si res haguessin fet,

ara ploro i desconsolada

espero la seva tornada.

Ja no trobo sentit a la vida

sense ell hem sento ferida

era la meva ajuda…

ara estic perduda.

He mirat el meu voltant

i m’estic desanimant,

però he de lluitar

i sempre continuar.

Malgrat la meva pena

i el meu problema

la vida segueix

i tothom la pau mereix.

LoL

El cavall té molta valentia

i mai perdrà l’alegria.

El cavall és molt fort

i pot suportar la mort.

El cavall intenta sortir

però ells el fan sofrir.

El cavall intentà bramar

i tota la gent el va mirar.

Quan el veus et transmet dolor

i et comença a entrar la por.

Va olorar el fum

va treure el cap per la finestra i va veure la llum.

El cavall es va defensar

i la lluita va acabar.

Tots van sofrir

i poca gent va morir.

M.B.

Sobre un braç florit

s’alça una flor.

Atravessant el pit,

una llança portadora de mort.

On tot era il.lusió

i tot era esperança,

ara tot és foscor

seguint la llei de la matança.

Baixeu les armes, apugeu el cor,

heu matat a molta gent,

heu faltat al vostre honor,

i heu creat un món indigent.

Els que lluiten han perdut,

en una terra bonança.

Per aquells que han vençut:

on hi ha lloc per l’esperança?

ESPERIT NEGRE