Ara us explicarem una història. És la història de la Sadako, una nena japonesa que va viure els bombardejos d’Hiroshima i Nagasaki.

Ens agradaria que quan la llegiu, penseu que aquest divendres a l’escola celebrarem el Dia de la Pau i que cada nen i cada mestre farà la seva grua de paper amb el seu desig de pau.

És una història per reflexionar i replantejar-nos què podem fer nosaltres per treballar per la Pau perquè fets com el de la Sadako no es tornin a repetir mai més.

La història de la Sadako Sasaki i les 1000 grues de paper

La Sadako va néixer l’any 1943 en un poblet molt a la vora d’Hiroshima (per aquells que no ho sabeu, Hiroshima és una ciutat del Japó!). El cert és que era una nena molt alegre i plena de vida i podríem dir que tenia una vida d’allò més normal. La vida de la Sadako, però, va canviar quan tenia només dos anys: per culpa d’una guerra, Hiroshima i Nagasaki (una altra ciutat del Japó) van ser bombardejades amb bombes atòmiques.

La guerra es va acabar i la Sadako s’anava fent gran. Un dia, quan ja tenia 11 anys, anava corrents ben feliç i de cop i volta es va desmaiar i va caure a terra. La van portar a Urgències de seguida. Després de fer-li algunes proves, els metges li van dir que tenia leucèmia i que la causa de la seva malaltia eren les bombes que uns anys enrere, durant la guerra, havien caigut sobre Hiroshima i Nagasaki. I el cert és que la Sadako no era l’única nena amb aquest problema… Per culpa d’aquella guerra, molts nens i nenes estaven malalts com ella.

Chizuko Hamamoto, la millor amiga de la Sadako, la va anar a visitar a l’hospital i li va explicar la llegenda de les mil grues d’origami (l’origami és l’art japonès de plegar els papers per fer figures de formes variades). La llegenda diu que a aquell qui aconsegueixi fer-ne 1000 se li concedirà un desig. I com que la Chizuko volia que la seva amiga es curés per poder tornar a jugar amb ella, li va regalar la primera grua feta per ella amb un paper daurat i aleshores, la Sadako va decidir que faria les 999 que faltaven per poder demanar un desig.

Mentre la Sadako anava fent les grues amb papers de colors pensava com en seria de bonic que el desig no fos només per demanar curar-se, sinó perquè tothom pogués viure en pau i no hi hagués més guerres com la que ella havia patit. D’aquesta manera, les mil grues de paper es van convertir en un símbol de pau a tot el món.

La història, però, no acaba aquí, i el cert és que té un final una mica trist. La Sadako no va superar la malaltia i encara no havia acabat totes les grues; només en tenia 644… Aleshores la Chizuko va demanar ajuda a tots els seus altres amics i entre tots, fent un bon treball d’equip, van poder acabar-les totes!!

En record d’aquesta història les autoritats del Japó van decidir que farien un monument de record a la Sadako i a tots els nens que, com ella, havien mort per culpa de la guerra. Si mai aneu a Hiroshima, visiteu al Parc de la Pau; hi trobareu l’estàtua d’una nena amb una grua de paper a la mà i tot de grues al seu voltant, que des d’aleshores, com ja us he dit, es van convertir en un símbol de pau.