Retirat al desert de Nítria vers el 270, la seva fama d’home de pregària, de lluitador contra els dimonis i de guaridor de malalts atragué al seu voltant un gran nombre de deixebles, i així restaren establerts els primers grups d’anacoretes. Es dedicà també a la predicació contra els arrians a ciutats com Alexandria.
La seva biografia, plena de tradicions meravelloses, escrita per Atanasi vers el 360, contribuí molt a difondre el monacat.
Tant a Orient com a Occident és molt venerat com a sant i la seva festa se celebra amb el nom de sant Antoni Abat. A Menorca hom l’invoca com a patró, per tal com la batalla decisiva de la presa de l’illa (1287) coincidí amb el dia de la seva festa.
En general, les seves lluites contra el dimoni, tema freqüent en les tradicions populars, han inspirat nombrosos pintors europeus (Bosch, Grünewald, Te niers, Brueghel, etc) i l’obra literària de Flaubert Le tentation de Saint-Antoine.
Als Països Catalans té força esglésies i capelles dedicades; en alguns indrets és també patró dels pagesos i amb aquest motiu hom fa la benedicció del bestiar el dia de la seva festa. Els gremis de traginers i carreters el tingueren com a patró i en celebraven la festa amb la cavalcada dels Tres Tombs; aquest doble patronatge ha fet que el poble el designi amb els qualificatius de “sant Antoni del porquet” i “sant Antoni dels ases”.

Els Tres Tombs
Cavalcada organitzada a Barcelona pels gremis de llogaters de mules, traginers de mar i bastaixos de capçana per celebrar la diada de llur patró, sant Antoni Abat.
El diumenge abans de la festa era concedit el càrrec de banderer al millor licitador. El dia del sant la cavalcada sortia de la casa d’aquest: tres genets de costat obrien la comitiva, el banderer al mig amb un cordoner a banda i banda. Visitava les autoritats, i genets i cavalcadures eren beneïts a l’església de Sant Antoni. Després de la benedicció, el millor genet feia alçar la cavalcadura sobre les potes del darrere i li feia fer tres tombs. Més endavant, fou tota la cavalcada que donava tres voltes entorn de l’illa de cases on hi havia l’església. Genets i cavalcadures anaven vistosament guarnits. El costum fou viu fins al primer terç del s XIX. Actualment encara surten cavalcades en diversos barris de la ciutat i recorren els carrers més importants.
En altres pobles com Sabadell, Balsareny, Puig-reig, Valls, Tarragona i sobretot a la illa de Menorca també celebren la festa de Sant Antoni Abat.