Us presentem l’equip de la Campanya de Santa Joaquima 2011/12, el qual, informa i porta a terme el sorteig d’una bicicleta, juntament amb l’equip de pastoral. Fan cartells per fer el seguiment de l’alumnat i les famílies solidàries, passen per totes les classes de l’escola a informar i a les 17h venen números al pati de l’escola perquè les famílies participin. La cloenda de la campanya va ser el diumenge a la tarda a la festa de final de curs.
Moltes gràcies i us ho agraïrem sempre. Sou d’admirar.
Aquest any l’escola participarà en el projecte de la Marató per la Pobresa organitzat per TV3. Es vendran números per qui vulgui ajudar a les persones i les famílies que degut a les circumstàncies actuals de la crisi tenen problemes de necessitats bàsiques. Si pots ajudar ara, fes-ho! Pot ser que algun dia estiguis amb la mateixa situació i necessitis una petita ajuda!
Escolta la cançó “Fora de joc” dedicada a la Marató per la Pobresa.
Per conèixer els detalls del projecte consulta aquesta web:
http://www.tv3.cat/maratopobresa
Divendres 22 de maig és el dia de Santa Joaquima de Vedruna, fundadora de la nostra escola.
Us deixem un link on podreu conèixer la seva vida
Montserrat vol dir muntanya amb molts pics.
La Mare de Déu de Montserrat
La “Moreneta”, anomenada familiarment així pel seu color fosc, és una talla romànica de fusta de finals del segle XII. El seu color és el resultat de la transformació del vernís de la seva cara i de les mans a causa del pas del temps.
La Santa Imatge és una talla de la Mare de Déu de Montserrat en Majestat i de l’Infant Jesús assegut a la seva falda. La Mare de Déu sosté amb la mà dreta l’orbe esfèric, que simbolitza el cosmos, la creació, el volum perfecte.
Amb la mà esquerra, Maria fa el gest de posar-la sobre l’espatlla de l’Infant, indicant que aquell rei omnipotent és fill seu. L’Infant beneeix amb la mà dreta, i amb l’esquerra sosté una pinya, signe de fecunditat i vida perenne. Tot plegat provoca una impressió alhora majestuosa i afable.
La Llegenda
El primer text que fa referència a la llegenda data del 1239, cosa que evidencia que Montserrat és un lloc sant des de fa molts segles, tant per la presència de la imatge de Santa Maria com per la de milers de pelegrins.
Diu la llegenda que l’any 880 un dissabte quan ja vesprejava a la muntanya de Montserrat, uns pastorets van veure baixar del cel una gran llum, acompanyada d’una bella melodia. El dissabte següent hi anaren amb els seus pares. I la visió es repetí. Els quatre dissabtes següents els acompanyà el rector d’Olesa. I tots constataren l’esmentada visió.
La Festivitat
El dia 27 d’abril se celebra la Festa de la Mare de Déu de Montserrat, Patrona de Catalunya, precedida per la celebració de la Vetlla el dia abans.
Des de les Festes de l’Entronització (1947), la Vetlla ha esdevingut tan solemne i concorreguda com la mateixa festivitat, sobretot per al jovent. La tarda del 26 d’abril, any rere any, el Santuari s’omple de joves que hi arriben per compartir un ambient de germanor i amistat. Actuacions musicals, lectures especials i càntics de salms animen la jornada, que culmina amb la celebració de l’Eucaristia de la Vetlla La Diada de la Mare de Déu de Montserrat se celebra amb nombrosos actes folklòrics i festius, com ara cobles, colles castelleres, ballada de sardanes…Prenen un relleu especial les celebracions litúrgiques.
Història
Prehistòria
Els vestigis prehistòrics més importants de Montserrat s’han trobat a la Cova Gran i a la Cova Freda. És aquí on es localitza per primera vegada a Catalunya ceràmica del Neolític Antic. Ceràmica decorada amb impressions sovint fetes amb petxines.
880
La imatge de la Mare de Déu de Montserrat és trobada, segons la llegenda en una cova de la muntanya.
888
Primera menció documentada de Montserrat.
s. IX
És molt possible que les quatre capelles existents vers la fi del s.IX – Santa Maria, Sant Iscle, Sant Pere i Sant Martí – fossin habitades per ermitants. Actualment només queda, al jardí del monestir, la de Sant Iscle.
945
Document que testifica la fundació del monestir de Santa Cecília a Montserrat.
1025
Oliba, abat de Ripoll i bisbe de Vic, funda el monestir de Montserrat.
ss. XII / XIII
Nova església romànica i talla de l’actual imatge de la Mare de Déu, que es venera a la basílica actual.
1221
Cantigues d’Alfons X el Savi: inici de la divulgació dels miracles de la Mare de Déu i de la vinguda de nombrosos pelegrins.
1223
Institució de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat.
1223
Primers testimonis de la presència d’una Escolania de nois cantors, la primera d’Europa.
s. XIV
Inici de l’expansió de Montserrat per Europa.
1409
El monestir es converteix en abadia independent.
1476
Construcció del claustre gòtic.
1490
Instal.lació de la impremta a Montserrat.
1493
Bernat Boïl, antic ermità de Montserrat, acompanya Cristòfor Colom a Amèrica. Una de les illes de les Antilles rep el nom de Montserrat. Inici de l’expansió del culte a la Mare de Déu de Montserrat a Amèrica.
1522
Ignasi de Loiola pelegrina a Montserrat.
1592
Consagració de l’església actual.
ss. XVI – XVIII
Desplegament de diverses activitats culturals al monestir.
ss. XVII – XVIII
Apogeu de l’escola musical de Montserrat.
ss. XVII – XVIII
Importants fundacions a Bohèmia i Austria
1811 – 1812
Destrucció de Montserrat per l’exèrcit de Napoleó.
1835
Lleis desamortitzadores. El monestir de Montserrat perd totes les propietats i queda a la cura d’un sol monjo.
844
Els monjos retornen a Montserrat.
1858
Sota el guiatge del P.Abat Muntades es comença la reconstrucció definitiva de Montserrat.
880
Festes del mil-lenari de Montserrat.
1881
Festes de la coronació de la imatge de la Mare de Déu, que és proclamada Patrona de Catalunya.
1901
Inaguració de la façana nova de la basílica.
1915
I Congrés Litúrgic de Montserrat.
1931
Festes jubilars del IX centenari de la fundació del monestir.
1936-1939
Guerra civil espanyola. Els monjos han d’abandonar el monestir; durant la guerra són tràgicament morts vint-i-tres monjos. El Govern autònom de Catalunya salva Montserrat i l’allibera del saqueig i de la destrucció.
1939
Acabada la guerra els monjos recuperen Montserrat
1942
És col•locada la primera pedra per la nova façana del monestir.
1947
Festes de l’Entronització de la Mare de Déu gràcies a les quals s’inicia el primer moviment de reconciliació cívica al país després de la guerra.
1950
Creació del Patronat de la Muntanya de Montserrat.
1959
Consagració de l’altar major de la basílica, encarat a l’assemblea litúrgica, i reforma del presbiteri i del cor dels monjos.
1965
II Congrés Litúrgic de Montserrat.
1968
Acabament de la nova façana del Monestir.
1970
El monestir, amb tres-cents intel•lectulas a l’interior que reclamaven a la dictadura de Franco el respecte als drets humans, és assetjat per la policia i la guàrdia civil durant dos dies.
1976
Inaguració del nou complex de serveis de restauració per a gran capacitat de pelegrins a l’inici del recinte del santuari.
1980-1981
Cel•lebració del centenari de les festes de la coronació de la imatge de la Mare de Déu i proclamació com a Patrona de Catalunya.
1982
Inaguració del nou museu de pintura moderna.
1982
El 7 de novembre, pelegrinatge del Papa Joan Pau II amb l’Església de Catalunya a Montserrat.
1986
El 18 d’agost un gran incendi forestal assola gran part de la muntanya.
1987
El Govern de la Generalitat de Catalunya declara la muntanya de Montserrat parc natural.
1988
S’inicia el projecte de restauració de la Basílica.
1990
III Congrés Litúrgic de Montserrat.
1991
El 16 de setembre es comencen les obres de restauració de la basílica.
1992
Cel•lebració del IV centenari de la consagració de la basílica.
1995-1996
Inauguració de la restauració exterior i interior, respectivament de la basílica.
1997
El 19 de març, inaguració de la restauració de la Santa Cova.
1997-1998
Cel•lebració del 50è aniversari de les festes de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat.
2000
Inundacions
Protecció durant les guerres
El 1808, durant la Guerra del Francès, la Moreneta va abandonar el Monestir per primera vegada en més de set-cents anys, per por a la poca religiositat de les tropes de Napoleó. Els monjos la van amagar per la comarca. Un any després, tornaria a sortir i el 1811 encara abandonaria el seu lloc, poc abans de que els francesos destrossessin l’abadia. Maur Picanyol, un ermità de Sant Dimes va amagar la figura al buit de sota una escala i va aconseguir evitar que fos destruïda per l’incendi que van provocar els francesos. El 1812 i el 1822 tornaria a sortir del monestir per raons similars.
El 1835, amb motiu de la crema de convents, l’abat de Montserrat va confiar la figura a Pau Jorba, un pagès del Bruc que va guardar-la a casa seva durant nou anys, fins que es va reobrir el monestir. La figura estava tan ben amagada que el Bisbe de Barcelona va haver de contactar amb l’antic abat, llavors exiliat a Palerm per demanar-li on es trobava a Mare de Déu de Montserrat.
Durant el segle XX es va amagar els dies de la Setmana Tràgica de 1909. Durant tota la Guerra civil espanyola la figura real va ser substituïda per una còpia.
Per més informació
El dia 23 d’abril, és la diada de Sant Jordi, patró de Catalunya. Com és costum, les persones estimades es regalen llibres i roses, veritables protagonistes d’una festa marcada pel civisme i la convivència, també celebrada a la resta del país i en algun lloc de fora.
Tal com la vivim avui, la diada de Sant Jordi té una vuitantena d’anys: el 7 d’octubre de 1926 es va fer per primera vegada el Dia del Llibre, en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes, a proposta de l’editor i escriptor valencià Vicent Clavel (a partir del 1930, el Dia del Llibre es va fer coincidir amb Sant Jordi).
Des del segle XV ja tenim constància d’una fira de roses per Sant Jordi, al pati i als voltants del palau de la Generalitat de Catalunya. Això fa pensar que la tradició de fer-ne present a les dames ha d’ésser força més antiga: tenint en compte que els primers a celebrar Sant Jordi foren els cavallers, paladins de l’amor cortès, base de la poesia trobadoresca. La festa, que, naturalment, tenia l’origen en el culte a Sant Jordi , va anar-se popularitzant a les acaballes de l’edat mitjana. A València va començar a celebrar-se el 1343, i a Mallorca, el 1407; al cap d’una trentena d’anys, el 1436, la Generalitat de Catalunya va proposar-ne l’oficialitat, confirmada el 1456. El segle XIX, amb la Renaixença, la festivitat de Sant Jordi va prendre un to més patriòtic.
SANT JORDI
Sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270 – Nicomèdia, Bitínia, 303), va ésser un militar romà convertit al cristianisme i mort com a màrtir en no voler abjurar de la seva fe. És venerat en la majoria de confessions cristianes i en l’Islam, esdevenint un dels sants més populars, especialment durant l’Edat Mitjana. No obstant això, la seva historicitat és discutida i, probablement, és un personatge llegendari.
Sovint s’ha confós o s’ha barrejat la seva història amb la del bisbe Jordi de Capadòcia, amb qui no s’ha de confondre.
Veneració: La figura de Sant Jordi era el resultat de la síntesi d’un cúmul de tradicions paganes, la qual cosa no impedí que s’assimilés al cristianisme: com a religió emergent, el cristianisme necessitava personatges heroics que facilitessin el procés evangelitzador. El culte i la devoció a sant Jordi pren volada entre les comunitats cristianes primitives de l’orient de l’Imperi Romà, que li edifiquen esglésies i temples: en començar el segle V ja existien desenes d’esglésies dedicades al sant a Egipte, Etiòpia, Síria, el Líban, Iraq i Palestina. amb l’epicentre a la ciutat de Lydda (Diòspolis), en aquesta hi ha l’església de sant Jordi, construïda el 350, a la cripta de la qual hi ha la tomba del màrtir. Al segle VI la ciutat ja era inclosa en el pelegrinatge cap a Terra Santa. Sant Jordi era conegut gràcies a Gregori de Tours, que l’havia inclòs en un llibre dedicat a la glòria dels màrtirs. No obstant a Occident sant Jordi no destacava.
Patronatge:
Creu de Sant Jordi
Sant Jordi és el patró de diverses territoris i nacions, entre els quals hi ha Catalunya, Aragó, Càceres, Portugal, Anglaterra, Rússia, Grècia, Geòrgia,Bulgària, Etiòpia, Djibouti, etc. Així mateix el sant és protector de les ciutats d’Alcoi, Gènova, Venècia, Ferrara, Nàpols, Hannover, Amersfoort, Istanbul,Beirut, etc.
Llegenda de Sant Jordi i el drac
Sant Jordi en el moment de clavar la llança al drac. Claustre de la Catedral de Barcelona
La història per la qual és conegut el sant arreu del món és per la mort que va provocar al drac que pretenia menjar-se Cleodolinda, una preciosa donzella. Aquesta narració la va escriure Iacopo da Varazze al segle XII en la seva obra “La Llegenda Àuria”. Prompte es va escampar per tot Europa fins arribar a tota la Corona d’Aragó.
Conta la llegenda que Sant Jordi era un soldat romà nascut al Pròxim Orient i és el gran protagonista d’una gran gesta cavalleresca que se situa a Líbia. Tot i això, certa tradició catalana (Costumari Català de Joan Amades) la creu esdevinguda a la població de Montblanc (Conca de Barberà); o bé no en fa cap referència (Les Tradicions religioses de Catalunya d’Agna de Valldaura).
Diuen que assolava els voltants de la vila un drac ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels ramats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Els habitants van pensar que si li donaven cada dia una persona que li serviria de presa, no faria l’estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els va sortir d’allò més bé, però el que era realment complicat, era de trobar una persona que cada dia es deixés menjar per aquell monstre. Tot el veïnat va decidir doncs, de fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la “simpàtica” fera.
Així es va fer durant molt de temps i el monstre se’n devia sentir satisfet, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Però… vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa Cleodolinda era jove, bella, prima… hi hagué ciutadans que es van oferir per reemplaçar-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s’avingué que fos sacrificada. La donzella eixí de la ciutat i ella soleta s’encaminà cap al llac on residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici.
Icona de Sant Jordi, Museu Cristiano-Bizantí, Atenes.
Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcant un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li digué que fugís ràpidament, ja que per allí rondava un monstre que així que el veiés se’l menjaria. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici de la princesa, com també a la vila de Montblanc. La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llança el va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà el monstre pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i la fera seguí tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els habitants de la vila havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que rebé amb els braços oberts a la donzella i el cavaller. A la plaça major de la vila, els vilatans van acabar de rematar aquell ferotge animal.
Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, però que aquest li va replicar dient que no la mereixia i que la seva visita en aquella vila era perquè havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin Déu tal com mereixia. Desaparegué misteriosament tal com havia vingut.
