Hi havia una vegada un periodista que va anar al museu a fer una foto del quadre de Picasso. Ningú es va assebentar que era allà i el van tancar a dintre. Quan va intentar marxar, no va poder obrir la porta, va mirar el rellotge i s’havia fet l’hora de tancar. Va intentar sortir per un altre lloc però tampoc va poder. Així que es va haver de quedar allà.

A les 00.00h de la nit tots els personatges de tots els quadres que hi havia al museu, van sortir dels quadres. El periodista es va sorprendre molt i va aprofitar que estaven separats per fer una foto a cada personatge, un per un, del quadre d’en Picasso. Va pensar: “Què diran els meus companys quan vegin aquestes fotos?”.

Mentre uns estaven jugant, un d’ells va escapar i va poder sortir d’allà. Molts d’altres es van escapar també i el periodista va sortir per on s’escapaven ells.  Però no podia permetre que s’escapessin perquè encara no havia acabat de fer les fotos a cadascun dels personatges del quadre de Picasso. Va sortir a buscar-los i li va costar molt trobar-los, però no eren tan lluny del museu.

Va acabar de fer les fotos als personatges del quadre del museu. Faltava poc per què obrissin, tots els personatges van tornar a dintre dels quadres abans que obrissin les portes. I així, cada mitjanit sortien dels quadres (però només ho sabia ell).

A.G.