Hi havia una vegada un caçador d’ocells. A la seva col.lecció hi faltava una espècie d’ocell molt petit, més petit que una cèl.lula, s’anomenava ocell peix. Hi només en quedava un de la seva espècie.

Un dia l’ocell peix va anr a buscar menjar i es va trobar amb el caçador. El caçador el va agafar i se’l va endur cap a casa. En aquell moment l’ocell peix es va posar a cridar tan fort que el va sentir el cavall, el seu amic.

El cavall va sentir:

- Ajudeu-me!

I va anar corrents a veure qui cridava.

- Ocell peix, que tens?

- És el caçador, m’ha tancat aquí dins.

- No pateixis, t’ajudaré a fugir.

L’ocell peix va sortir d’allà dins i se’n van anar a jugar.

Un dia, mentre l’ocell i el cavall eren feliços i anaven a buscar aigua, quan l’ocell peix va trobar  una carta al bosc  on deia: “Ocell peix, t’espero a la casa en runes per desafiar-te”.

L’ocell peix i el cavall es van dirigir a la casa i allà es van trobar el caçador.

Mentre el caçador intentava agafar l’ocell, el cavall va lligar un sac de farina a una corda i el va deixar a anar quan era just a sobre del caçador. Va deixar a anar la bossa que va caure al cap de l’home, i llavors va tirar-li mel a la cara. Després d’això van aparèixer les abelles i el van començar a picar.

L’ocell peix i el cavall se’n van anar feliços i el caçador no va tornar a ser caçador mai més.

L.L.