Aquest dijous és DIJOUS GRAS!

Dijous Gras, Jarder o Llarder, també conegut com el “Dia de l’ou i el porc” o “Dia de la truita”, és el tret de sortida de les festes de Carnaval arreu del territori català. El costumari d’aquest dia ve marcat pels àpats dins l’àmbit familiar protagonitzats per les truites i els ous barrejats amb la carn, les butifarres d’ou i la coca de llardons. Antigament era molt comú que aquests dies els infants fessin recol·lectes d’ous per les cases, per elaborar les truites i la resta d’exquisideses de la jornada. A Mallorca, on el Carnaval es coneix com els “Darrers Dies”, és costum farcir les ensaimades i les coques bambes de productes porcins, com la sobrassada barrejada amb codonyat o carabassa.

(coca de llardons)

Aquest dia, doncs, comença una setmana de disbauxa (Carnestoltes) on es permeten els excessos dels quals ens haurem d’abstenir durant el temps litúrgic de Quaresma que comença el dimecres següent: dimecres de cendra.

El refranyer fa referència a aquesta jornada amb dites com aquestes: “Per Dijous Llarder botifarra menjaré” i “Per Dijous Gras, botifarra fins al nas”.

Us deixem aquesta cançó per anar-nos ambientant… Carnestoltes ja és aquí!

Aquest diumenge dia 15 de febrer, la religió busdista commemora la mort de Buda i l’inici del seu viatge cap al Nirvana quan tenia 80 anys; i ho fa amb la festa del Parinirvana.

Pels budistes és un dia per reflexionar sobre el significat de la mort del cos i el pas que això suposa cap a l’alliberació de l’esperit. S’acostumen a llegir fragments del Nirvana Sutra (un dels texts principals del Budisme) i es dediquen moments de silenci interior per pensar en la pròpia mort i la dels éssers estimats.

(representació de la mort de Buda envoltat dels seus deixebles i de divinitats)

Continuem d’estrena!! I ara és el torn dels espais de reflexió. De tant en tant, us anirem penjant  texts, poemes, contes, etc. per tal d’oferir-vos una estona per a vosaltres, uns moments per pensar…

Són, també, una bona manera de començar el dia amb les “reflexions del matí” a la classe!

I com que no coneixem cap altra millor manera de començar que regalar un SOMRIURE, aquí us deixem el nostre!

SOMRIU

Somriure no costa gens
i dóna per a molt.
Un somriure fa rics els qui el reben
sense empobrir aquells qui el donen.
Un somriure només dura un instant,
però el seu record pot ésser etern.
Ningú no és prou ric per poder-se’n estar
i ningú no és prou pobre per no poder-lo donar.
Un somriure porta pau a la llar,
és prova innegable d’amistat;
Un somriure dóna repòs al qui està cansat,
torna el coratge al més desenganyat.
Si alguna vegada trobeu una persona
que no us dóna el somriure
que vosaltres mereixeu,
sigueu generosos:
doneu-li el vostre,
perquè ningú no té tanta necessitat d’un somriure
com aquell que no pot donar-ne als altres.

Amb aquest post estrenem un nou espai dins del bloc de pastoral des del qual volem donar-vos a conèixer una mica les festes religioses del nostre calendari. I no només les del calendari cristià sinó les de moltes altres religions!!

Així doncs, VINE A LA FESTA!

I per començar, ens estrenem amb la festa que dilluns que ve  dia 9 de febrer celebren els Jueus: la festa del Tu Bi-Xevat on es celebra la renovacio de la natura i que també es coneix com la festa de “l’Any nou dels arbres”.

Aquesta festa es remunta més de 2000 anys enrere i commemora el final de l’hivern i la renovació de la natura. Amb motiu d’aquesta festa, a Israel hi ha el costum de plantar milers d’arbres joves, destinats a fer recular el desert i a marcar l’estret lligam entre l’ésser humà i el seu entorn.

I per acabar, us deixem un petit fragment del Talmud, concretament, del tractat Kohélet-Raba perquè hi reflexioneu una mica:

Avui a l’escola hem celebrat el Dia de la Pau i la No Violència. Al matí, durant l’estona de la reflexió, hem vist el vídeo que hem fet amb les fotografies que cada curs havia preparat i tot seguit, cada nen i cada mestre ha pintat la seva grua de paper i hi ha escrit el seu DESIG DE PAU.

Cap al migdia ens hem trobat tots al pati per compartir una estona de reflexió. Hem escoltat la història de la Sadako i les 1000 grues de paper i després cadascú ha pogut acostar-se al mural de la PAU per enganxar-hi la seva.

Ha estat una estona molt agradable i el mural ha quedat molt xulo, no trobeu?