Vitruvi (el seu nom sencer era Marcus Vitruvius Pollio) fou un arquitecte i enginyer romà del segle I aC. És autor d’un tractat d’arquitectura (el més antic que es conserva) que va servir als emperadors per planificar obres urbanístiques i va ser utilitzat també durant l’Edat Mitjana i durant el Renaixement.

Un dels apartats més importants del seu llibre De Architectura és el que dedica a l’enginyeria hidràulica, és a dir, a com havien de construir-se els sistemes de canalització d’aigua en les ciutats romanes. A continuació, en pots llegir un fragment:

La distribució de l’aigua

“Quan l’aqüeducte arribi a la muralla de la ciutat, es construirà una torre i, unit a la torre, un dipòsit per a recollir l’aigua. A la torre es col·locaran tres canonades que reparteixin de forma igual l’aigua entre els dipòsits que han d’estar comunicats entre ells. Així, en un, el central, han d’arribar les canonades que duguin l’aigua a les fonts i sortidors; en un altre les dels banys públics i, en el tercer, les de les cases privades… sempre que no faci falta per a l’ús públic. Els que portin l’aigua a les seves cases privades contribuiran al manteniment dels aqüeductes amb un impost pagat als recaptadors.”

Vitruvi; De Architectura, VIII

Preguntes de deures: (per fer en els vostres apunts, s’han de copiar les preguntes)

1. On va a parar tota l’aigua que recullen i transporten els aqüeductes quan arriba a la muralla de la ciutat?

2. I dins la ciutat, quins usos se’n feien de l’aigua?

3. Quin altre nom coneixes per a “banys públics”?

4. Qui paga el manteniment dels aqüeductes?

5. Saps què es feia amb l’aigua un cop ja s’havia utilitzat a les cases, els banys, les fonts…?