Posts Tagged ‘Cinema’

GERMINAL

 

Després de veure la pel·lícula Germinal de Claude Berri (1993), feu la pràctica que us proposo a continuació. Cal que estigui feta a ordinador (tindré molt en compte la bona presentació) i que les respostes demostrin un cert grau de reflexió i de recerca. L’heu de lliurar el dia 11 de març.

 

 

Cartell de la pel·lícula

En primer lloc, cal que tingueu present quines són les característiques essencials que fan d’aquest film una pel·lícula idònia per il·lustrar el tema de la Revolució Industrial que estem treballant a calsse:

  • És una magnífica reconstrucció d’una explotació minera del S.XIX al nord de França.
  • La història gira al voltant del carbó, combustible fonamental durant els primers anys del procés d’industrialització.
  • Ens ensenya el funcionament de la maquinària, concretament, de la màquina de vapor.
  • Veiem com s’efectuen els moviments de diners, les transaccions, el comerç, les inversions, la propietat… En definitiva, veiem com funciona aquest capitalisme naixent.
  • Com tot aquest procés econòmic es veu traslladat i reproduït a l’estructura social amb la formació de dues classes ben diferenciades: burgesia i proletariat.
  • Com es recull la conflictivitat social al llarg de tota la història que narra la pel·lícula

PRÀCTICA:

IDENTIFICACIÓ I PRESENTACIÓ:

  1. Gènere cinematogràfic: a quin gènere pertany la pel·lícula? Comèdia, drama… Justifica la resposta.
  2. Director: investiga i fes una petita ressenya biogràfica de l’utor del film.
  3. Fitxa tècnico-artística: títol original, durada, any, director, guió, nacionalitat, música, repartiment, producció, etc.
  4. La pel·lícula està basada en la novel·la homònima d’Émile Zola. Busca’n informació i fes-ne una petita ressenya biogràfica (lloc, època, corrent literari, característiques de la seva obra, etc.)

TRAMA I PERSONATGES:

  1. Tema principal: extreu el missatge principal de la pel·lícula segons el teu punt de vista
  2. Temes secundaris: quins altres aspectes es tracten al llarg del film i quins són els més destacats segons el teu entendre?
  3. Identifica quins són els personatges principals i quins són els secundaris. Relaciona cada actor amb el seu personatge, defieix-lo breument i digues si la seva interpretació t’ha transmès allò que cada personatge requeria.
  4. Un dels elements que crida més l’atenció és el contrast entre les vivendes dels miners i les dels burgesos. Fes-ne una comparació.
  5. Per què aquest títol? Fes una reflexió sobre la ideoneïtat del títol. Què ens volia dir Émile Zola (i Claude Berri al seu torn) titolant-la Germinal?

INTERPRETACIÓ I CONTEXT HISTÒRIC:

  1. Situació geogràfica: localitza la ubicació on es desenvolupa la trama a través de les referències de la pel·lícula. Ajuda’t d’un mapa per ubicar-la.
  2. Fes un comentari del context històric de la pel·lícula fent referència a aquells elements que, segons el teu parer, ajuden a la contextualització en el temps dels fets que hi suceeixen. Tingues present que la pel·lícula es situa en un moment històric molt concret i amb unes característiques (socials, polítiques i econòmiques) molt determinades.
  3. No hem d’oblidar que una pel·lícula es fa en un moment concret i degut a unes circumstàncies també concretes. En aquest cas, la conflictivitat laboral que hem vist a la pel·lícula fruit d’una crisi econòmica, ens pot ajudar a fer un paral·lelisme amb el moment històric que vivim actualment. Així, doncs, quina relació trobes entre el contingut del film i el moment històric en que es fa la pel·lícua?
  4. Quina de les postures que plantega el film et sembla més lògica per lluitar pels drets dels treballadors? Per què? Qui representa cada postura?
  5. Fes un breu comentari de text (a nivell de contingut) del fragment final [minut 2:28] de la veu en off en el moment en que Etienne marxa de Montsou.

Su razón iba madurando, había dejado de lado el rencor, sí, ya lo decía Maheu, con su extraordinario sentido común: “sería un golpe bueno agruparse tranquilamente, conocerse, crear sindicatos cuando las leyes lo permitieran. Y el día en que todos estuvieran unidos, el día en que millones de trabajadores se enfrentaran con miles de vagos, tomar el poder, ser los amos. ¡Qué amanecer de verdad y justicia!”

Ahora en el cielo, el sol de abril brillaba en todo su esplendor y calentaba la tierra que daba fruto, por todas partes el grano se hinchaba, crecía, resquebrajaba el llano necesitado d eluz y calor. la profusa savia fluía en su murmullo, el ruido de la simiente se prodigaba en un gran abrazo. cada vez con más y más fuerza, como si estuviesen más cerca de la tierra, los compañeros golpeaban en esta mañana juvenil. Bajo los ardientes rayos del astro, tal era el rumor que habitaba la tierra, los hombes crecían, un negro ejército vengador brotaba lentamente en los surcos y fructificaba para ser recogido en los siglos venideros y aquella germinación haría estallar la tierra.

CONCLUSIÓ:

  1. Creus que ha guanyat algú? Per què?
  2. Construeix la teva opinió personal de la pel·lícula i de la vigència del missatge que transmet.

treballadors anant a la mina

Els Oracles

A Cultura Clàssica estem treballant la religió a Grècia i Roma i avui hem estat parlant de la relació entre els homes i els déus; concretament del DESTÍ i dels ORACLES. On eren, què eren, per a què servien, etc.  Hem acabat la classe veient aquest vídeo de la pel·lícula 300 on el rei d’Esparta, Leònides, demana consell a l’oracle per saber si els déus li són favorables i pot entrar en guerra amb els perses.

Quins elements dels què hem explicat a classe identifiqueu en aquest fragment de la pel·lícula? Responeu deixant un comentari!

YouTube Preview Image

ALERTA!! Veient els comentaris que esteu fent deixeu-me aclarir una cosa: llegiu bé la pregunta! No es tracta d’explicar de què va el fragment!! Cal que digueu quines coses de les que hem treballat a classe, relacionades amb els oracles, surten al vídeo. Us ho dic sempre, LLEGIU BÉ ELS ENUNCIATS!

El fill de Posidó a la gran pantalla!

Aquest cap de setmana s’ha estrenat Percy Jackson i el lladre del llamp, l’última pel·lícula del director Chris Columbus (Harry Potter). El film és l’adaptació de la novel·la homònima de l’escriptor Rick Riordan. De fet, és el primer, d’una saga de 6 llibres entre els quals podem trobar títols com La maledicció del Tità o El mar dels monstres. Prometen, oi? Sembla que tenim Cultura Clàssica a la gran pantalla assegurada per un bon temps!

L’argument ens presenta les aventures de Percy Jackson, un adolescent d’allò més normal que descobreix que és fill ni més ni menys que del déu Posidó! El viatge pel món mitològic el portarà a enfrontar-se amb déus com Hades i Ares; i d’altres criatures mitològiques com la inquietant Gorgona Medusa (interpretada per Uma Thurman). I tot això, acompanyat dels seus dos inseparables amics que al seu torn, també són éssers fantàstics: la filla d’Atena i un sàtir. La trama els durà per una veritable odissea per intentar recuperar la pau, rescatar la seva mare i entendre qui és ell mateix.

Ja ho veieu, la mitologia està de moda!

YouTube Preview Image

Què, us animeu a anar al cinema? Si l’aneu a veure, no dubteu a escriure què us ha semblat!

20 anys de l’alliberament de NELSON MANDELA

Segur que tots heu sentit o esteu al cas que no fa gaire s’ha estrenat la pel·lícula Invictus (dirigida per Clint Eastwood). El film narra el moment històric en que Nelson Mandela va assumir la presidència de Sud-àfrica i com, a través del mundial de rugby, va aconseguir cohesionar un país que tot just sortia d’una situació duríssima: l’apartheid.

L’estrena en aquestes dates no és una casualitat ja que ara es commemoren els 20 anys de l’alliberament de Mandela.

Però, qui és Nelson Mandela? Per què va estar a la presó? Què va ser l’apartheid? On és Sud-àfrica?

NELSON MANDELA

Nelson Mandela, també conegut com a Madiba (és el seu nom de la tribu), fou el primer president sud-africà escollit democràticament. Va viure gairebé tres dècades empresonat pel règim de l’apartheid ja que era un fervent activitsa contrari al règim. Fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1993.

El 1944 va entrar a formar part del Congrés Nacional Africà (ANC), un moviment de lluita contra l’opressió que patien els negres de Sud-àfrica. Mandela fou un dels líders de la Lliga de Juventut del Congrés amb una ideologia antiracista i antiimperialista. El 1948, però, el Partit Naciolal de Sud-àfrica (amb unes idees molt racistes i conservadores) obtingué el poder del país i va institucionalitzar la segregació racial creant el règim de l’apartheid.

Tancat a la presó de Robben Island pel règim racista del Partit Nacional, Mandela continuà la seva lluita contra l’apartheid ajudant la seva gent i fent classes d’educació política al presos interns.

“Durant tota la meva vida m’he dedicat a aquesta lluita del poble africà. He batallat contra la dominació blanca, i he batallat contra la dominació negra. He buscat l’ideal d’una societat lliure i democràtica, on totes les persones visquin juntes en harmonia i en igualtat d’oportunitats. És un ideal que espero poder viure per a veure’l realitzat. Però si és necessari, és un ideal pel qual estic preparat per morir.”

L’APARTHEID

L’apartheid va ser una política se segregació racial que tingué lloc entre el 1948 i el 1990 durant els governs del Partit Nacional a Sud-àfrica. La primera referència que és té del mot és en un discurs de l’aleshores primer ministre, Jan Smuts, on l’utilitza per refrir-se a la “separació” o més literalment “apartament” racial entre negres i blancs.

La segregació racial a Sud-àfrica començà durant l’època del colonialisme, però no fou fins el 1948 que la situació s’institucionalitzà. La legislació classificava els habitants en grups racials (blancs, negres, mestissos i indis) i les zones residencials foren també segregades mitjançant trasllats forçosos. Als habitants negres se’ls va retirar la ciutadania i van ser traslladats a un dels 10 territoris autònoms tribals del país. El govern segregà l’educaió, la sanitat i altres serveis públics, i va reservar pels blancs tots els serveis de millor qualitat. No obstant això, l’apartheid comptà amb una resistència interna més que considrable. El govern respongué a les protestes i aixecaments il·legalitzant qualsevol oposició al règim i promovent, d’aquesta manera, una forta repressió que suposava l’empresonament dels líders més significatius anti-apartheid, com fou el cas de Nelson Mandela. No fou fins el 1994 que se celebraren eleccions multirracials per sufragi universal i guanyà el Congrés Nacional Africà (ANC) amb Mandela al capdavant.

http://www.tv3.cat/videos/2707470

MAPA