Author Archive

 

Després de veure la pel·lícula Germinal de Claude Berri (1993), feu la pràctica que us proposo a continuació. Cal que estigui feta a ordinador (tindré molt en compte la bona presentació) i que les respostes demostrin un cert grau de reflexió i de recerca. L’heu de lliurar el dia 11 de març.

 

 

En primer lloc, cal que tingueu present quines són les característiques essencials que fan d’aquest film una pel·lícula idònia per il·lustrar el tema de la Revolució Industrial que estem treballant a calsse:

• És una magnífica reconstrucció d’una explotació minera del S.XIX al nord de França.
• La història gira al voltant del carbó, combustible fonamental durant els primers anys del procés d’industrialització.
• Ens ensenya el funcionament de la maquinària, concretament, de la màquina de vapor.
• Veiem com s’efectuen els moviments de diners, les transaccions, el comerç, les inversions, la propietat… En definitiva, veiem com funciona aquest capitalisme naixent.
• Com tot aquest procés econòmic es veu traslladat i reproduït a l’estructura social amb la formació de dues classes ben diferenciades: burgesia i proletariat.
• Com es recull la conflictivitat social al llarg de tota la història que narra la pel·lícula

PRÀCTICA:

IDENTIFICACIÓ I PRESENTACIÓ:

1. Gènere cinematogràfic: a quin gènere pertany la pel·lícula? Comèdia, drama… Justifica la resposta.
2. Director: investiga i fes una petita ressenya biogràfica de l’utor del film.
3. Fitxa tècnico-artística: títol original, durada, any, director, guió, nacionalitat, música, repartiment, producció, etc.
4. La pel·lícula està basada en la novel·la homònima d’Émile Zola. Busca’n informació i fes-ne una petita ressenya biogràfica (lloc, època, corrent literari, característiques de la seva obra, etc.)

TRAMA I PERSONATGES:

1. Tema principal: extreu el missatge principal de la pel·lícula segons el teu punt de vista
2. Temes secundaris: quins altres aspectes es tracten al llarg del film i quins són els més destacats segons el teu entendre?
3. Identifica quins són els personatges principals i quins són els secundaris. Relaciona cada actor amb el seu personatge, defieix-lo breument i digues si la seva interpretació t’ha transmès allò que cada personatge requeria.
4. Un dels elements que crida més l’atenció és el contrast entre les vivendes dels miners i les dels burgesos. Fes-ne una comparació.
5. Per què aquest títol? Fes una reflexió sobre la ideoneïtat del títol. Què ens volia dir Émile Zola (i Claude Berri al seu torn) titolant-la Germinal?

INTERPRETACIÓ I CONTEXT HISTÒRIC:

1. Situació geogràfica: localitza la ubicació on es desenvolupa la trama a través de les referències de la pel·lícula. Ajuda’t d’un mapa per ubicar-la.
2. Fes un comentari del context històric de la pel·lícula fent referència a aquells elements que, segons el teu parer, ajuden a la contextualització en el temps dels fets que hi suceeixen. Tingues present que la pel·lícula es situa en un moment històric molt concret i amb unes característiques (socials, polítiques i econòmiques) molt determinades.
3. No hem d’oblidar que una pel·lícula es fa en un moment concret i degut a unes circumstàncies també concretes. En aquest cas, la conflictivitat laboral que hem vist a la pel·lícula fruit d’una crisi econòmica, ens pot ajudar a fer un paral·lelisme amb el moment històric que vivim actualment. Així, doncs, quina relació trobes entre el contingut del film i el moment històric en que es fa la pel·lícua?
4. Quina de les postures que plantega el film et sembla més lògica per lluitar pels drets dels treballadors? Per què? Qui representa cada postura?
5. Fes un breu comentari de text (a nivell de contingut) del fragment final [minut 2:28] de la veu en off en el moment en que Etienne marxa de Montsou.

Su razón iba madurando, había dejado de lado el rencor, sí, ya lo decía Maheu, con su extraordinario sentido común: “sería un golpe bueno agruparse tranquilamente, conocerse, crear sindicatos cuando las leyes lo permitieran. Y el día en que todos estuvieran unidos, el día en que millones de trabajadores se enfrentaran con miles de vagos, tomar el poder, ser los amos. ¡Qué amanecer de verdad y justicia!”

Ahora en el cielo, el sol de abril brillaba en todo su esplendor y calentaba la tierra que daba fruto, por todas partes el grano se hinchaba, crecía, resquebrajaba el llano necesitado d eluz y calor. la profusa savia fluía en su murmullo, el ruido de la simiente se prodigaba en un gran abrazo. cada vez con más y más fuerza, como si estuviesen más cerca de la tierra, los compañeros golpeaban en esta mañana juvenil. Bajo los ardientes rayos del astro, tal era el rumor que habitaba la tierra, los hombes crecían, un negro ejército vengador brotaba lentamente en los surcos y fructificaba para ser recogido en los siglos venideros y aquella germinación haría estallar la tierra.

CONCLUSIÓ:

1. Creus que ha guanyat algú? Per què?
2. Construeix la teva opinió personal de la pel·lícula i de la vigència del missatge que transmet.

Catalunya i la Guerra de Successió d’Espanya

1. 1. La successió de Carles II: Felip V a Catalunya (1700-1702)

Carles II, l’últim rei de la casa d’Àustria a Espanya, morí l’1 de novembre de 1700 sense diexar descendència directa. El seu testament, que es féu conèixer l’octubre d’aquell mateix any, designava hereu de la corona d’Espanya Felip de Borbó, duc d’Anjou, nét de Lluís XIV de França i de Maria Teresa d’Àustria, germana de Carles II.

El nou rei no trigà a venir a Catalunya, on va jurar els privilegis i les constitucions del país i hi va celebrar les Corts (desembre de 1701 – Gener de 1702). Aquestes Corts eren les primeres que s’havien pogut portar fins a la fi des de les de 1599. El rei hi va obtenir un donatiu d’1.500.000 lliures i l’aprovació d’un servei de 12.000.000  de lliures de més, que s’havien de pagar en sis anys.

1. 2. Comença la Guerra de Successió d’Espanya (1702-1704)

Ben aviat, però, va esclatar la Guerra de Successió d’Espanya (març de 1702). Fou una guerra general europea promoguda especialment per Anglaterra amb la finalitat d’evitar la creació d’un eix polític massa fort París-Madrid (Borbons). Per tal d’impedir-ho el govern anglès donà suport al candidat a la corona d’Espanya que s’oposava a Felip V: l’arxiduc Carles, fill de l’emperador Leopold d’Àustria.

Al bàndol anglès s’hi van afegir, a més d’Àustria, Holanda, Portugal i Savoia. Felip V va poder comptar des del primer moment, amb l’ajuda de Lluís XIV de França.

Un cop iniciada la guerra, el govern anglès s’esforçà per crear dificultats a Felip V als diversos territoris que dominava. Van començar a les regions de Flandes, però era evident que aquest projecte prendria més volada si s’acoseguia introduir algun tipus de revolta als territoris de la Península. I Catalunya va ser el lloc triat pels anglesos en el seu intent de crear problemes a Felip V.

El maig de 1704 una flota anglesa, amb forces austríaques sota el comendament del príncep Jordi de Darmstad, que havia estat virrei de Catalunya entre el 1698 i el 1700, es presentà davant de Barcelona amb l’intent d’atreure la ciutat al bàndol de l’arxiduc Carles.

La ciutat, però, no va respondre a les expectatives angleses, i tant el Consell de Cent com la Generalitat van restar fidels al borbònic virrei Velasco. Però els missatgers que Carles d’Àustria enviava des de Portugal havien començat a penetrar en determinats cercles catalans i eren especialment ben acollits per importants membres de ka petita noblesa de la Plana de Vic.

1. 3. L’arxiduc Carles d’Àustria a Catalunya (1705)

A principis de l’any 1705, a diversos punts de Catalunya ja es manifestaven obertament els partidaris de l’Arxiduc, i el maig del 1705 es produïren les primeres espurnes de la insurrecció contra Felip V a la Plana de Vic. El virrei Velasco s’apressà a ofegar les primeres mostres de revolta iniciant una repressió molt dura.

Mentrestant, el 20 de juny de 1705 dos representants dels partidaris de l’arxiduc (el doctor Parera i Antoni de Peguera) es van entrevistar a Gènova amb un representant del govern anglès: Mitford Crow. Els anglesos oferien armament i ajut militar als catalans, si aquests decidien revoltar-se contra Felip V; alhora, Anglaterra es comprometia a defensar els privilegis polítics de Catalunya, fos quin fos el resultat militar de la guerra. Aquest acord es coneix com el Pacte de Gènova.

Malgrat que els sotasignants del Pacte de Gènova no tenien representació oficial, no hi ha dubte que els partidaris de Carles d’Àustria anaven guanyant terreny al Principat. Així s’explica que quan, el 6 d enovembre de 1705, una nova esquadra anglesa, on anava embarcat el mateix arxiduc Carles, es presentà davant de Barcelona, trobés una acollida molt favorable. El virrei Velasco es va haver de retirar de la ciutat i Carles d’àustria hi va fer una entrada triomfal el 6 de novembre del mateix 1705.

Al cap de poc temps Catalunya sencera va estar en mans dels partidaris de l’arxiduc. I l’exemple català el van seguir València i Aragó, de manera que al començament de 1706 Carles d’Àustria tenia sota el seu control tots els territoris de la Corona d’Aragó. Aquest fet li donà força per intentar l’ocupació del centre de la Península, i el mes de juny del mateix any, ja era a Madrid.

1. 4. Final de la guerra (1707-1711)

Però la reacció d’una part important de la Corona de Castella, favorable a Felip V, obligà Carles d’Àustria a abandonar Madrid. A més, arran de la seva derrota a Almansa (abril de 1707) l’arxiduc va perdre el seu domini sobre Aragó i València[1]. Alhora, les tropes de Felip V van penetrar a Catalunya i van ocupar Lleida i Tortosa.

Encara es produí una ofensiva de Carles d’Àustria, amb noves victòries de Felip V (1710). El resultat de tot això va er que al començament de l’any 1711 Catalunya, i encara no sencera, era l’únic territori peninsular sota el domini de l’arxiduc.

Sobtadament, l‘abril de 1711, un fet va canviar totalment el panorama internacional de la guerra. L’emperador Josep I d’Àustria, germà de l’arxiduc havia mort a Viena i la corona imperial passava a les mans de Carles.

Aleshores, Anglaterra i Holanda van perdre tot el seu interès a donar suport a la causa de l’arxiduc Carlesi, com a conseqüència, el govern anglès dicidí de retirar les tropes de la Península i començar les negociacions amb Lluís XIV de França. Fent això, Anglaterra deixava Catalunya abandonada i Carles d’Àustria sense l’ajut imprescindible de l’esquadra anglesa.

 

La Pau d’Utrecht i l’11 de Setembre de 1714

1. 1. El Tractat de Pau d’Utrecht (1713)

França i Anglaterra van protagonitzar les converses de pau que, iniciades ja l’any 1711 d’una manera secreta, es van acabar en el Tractat d’Utrecht de 1713. Segons aquest tractat, Carles d’Àustria va obtenir una part substanciosa dels territoris de la Corona d’Espanya: Flandes, la Llombardia, Nàpols i Sardenya. Anglaterra conservava Menorca i Gibraltar, que havien ocupat durant la guerra, i obtenien importants concessions per poder comerciar amb l’Amèrica Espanyola. Savoia aconseguí el control de Sicília.

 

I, de Catalunya, què se n’havia fet? El “cas dels catalans” es discutí a Utrecht, sense que aquests prenguessin part a la discussió. Felip V va ser reconegut pels seus enemics com a rei dels territoris de la Corona d’Espanya a la Península Ibèrica; per tant, li tocava d’ocupar Catalunya.

 

És cert que els anglesos s’havien compromès a Gènova (1705) a defensar els privilegis polítics del Principat. Però a Utrecht es va veure ben clar que el rei Felip V volia una rendició sense condicions dels catalans i que el govern anglès no aniria gaire lluny a l’hora de defensar els privilegis de Catalunya.

En realitat, tot es reduí a fer constar, en una de les clàusules del Tractat d’Utrecht, que Felip V oferiria als catalans una amnistia[2] i els mateixos privilegis polítics que tenien els habitants de Castella. D’acord amb el Tractat d’Utrecht, l’útim virrei nomenat per Carles d’Àustria, el príncep de Stahremberg, i les seves tropes van abandonar Catalunya al començament de l’any 1713.

1. 2. La resistència de Barcelona (1714)

A mitjan juny de 1713 tot el territori català era ja ocupat per l’exèrcit de Felip V, llevat de la ciutat de Barcelona i la plaça forta de Cardona.

Un cop més, Barcelona decidiria, per tot Catalunya, “el que calia fer”. La Diputació[3] convocà la Junta de Braços[4] i durant vuit dies els seus membres van deliberar sobre si calia capitular o bé continuar la resistència davant Felip V. Els membres del braç eclesiàstic, al·legant que es tractava d’un probema militar, no es van pronucniar.

Una part del braç militar creia que calia iniciar les negociacions amb el duc de Popoli, cap de l’exèrcit de Felip V al Principat. Però el braç reial[5], que en aquesta ocasió reflectia la mentalitat de les classes populars de Barcelona, s’inclinava per tirar endavant la lluita.

La Generalitat no creia que fos factible aquest tipus de resistència, però les votacions del braç reial (78 vots favorables a la resistència i 45 de contraris) arrossegà el braç militar, que votà com el reial. El 9 de juliol de 1713 la Generalitat assumí la decisió de la Juta de Braços i es decidí per la resistència armada davant de Felip V.

Encara que es van produir intents perquè les comarques ja ocupades per les tropes del rei es revoltessin, aquests no van tenir gaire èxit. Ben aviat es va veure que la resistència es reduïa a la ciutat de Barcelona; motiu pel qual, el protagonisme el va prendre el Consell de Cent[6].

En arribar l’any 1714 el rei Lluís XIV de França reforçà amb el seu exèrcit les tropes del seu nét que atacaven Barcelona. El setge de la ciutat, dirigit pel duc de Berwick, s’allargà encara fins a l’estiu de 1714; finalment, el dia 11 de setembre, quan els exèrcits borbònics ja entraven a la ciutat, Antoni de Villarroel, comandant de les tropes de Barcelona, donà l’ordre de capitular.

---

[1] Al País Valencià encara pedura la dita: Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança.

[2] Del grec amnestia, oblit. Acte del poder sobirà que atorga l’oblit o el perdó general de tota una categoria de delictes

[3] Creada l’any 1359, era l’òrgan permanent més representatiu del Principat, que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

[4] Organisme sense capacitat legislativa que assessorava els diputats en circumstàncies excepcionals

[5] Representava les ciutats. Durant els període 1700-1713 hi van anar entrant grups populars inferiors com menestrals i pagesos.

[6] Institució de govern a la ciutat de Barcelona establerta al segle XIII que va perdurar fins al segle XVIII. El seu nom té l’origen al nombre dels seus membres, que eren cent.

Per descarregar-vos els apunts en format pdf, cliqueu sobre

Catalunya i la Guerra de Successió d’Espanyai La Pau d’Utrecht i l’Onze de Setembre de 1714

És molt difícil imaginar-nos com devien parlar els nostres avantpassats de fa 6000 anys sense poder-ne escoltar cap gravació, oi? I tant senzill que és ara engegar la gravadora o fer un vídeo… Uns investigadors de la universitat de Kentucky (EEUU) han fet nous passos en el coneixement de com es devia pronunciar la llengua que anomenem protoindoeuropeu.

Si clicqueu sobre la imatge següent accedireu a la notícia que publica el diari Nació Digital i podreu llegir la notícia sencera i escoltar com devia sonar el protoindoeuropeu!

Alumnes de 1r, aquí teniu les dues presentacions que us calen per estudiar per l’examen de dimecres. 

Ànims que ho fareu molt bé!

View Original on Prezi

View Original on Prezi