Les activitats següents les haureu de lliurar el dia 9 de maig en el format habitual (fet a ordinador, interliniat 1,5, text justificat, etc.)

El musical que hem vist a classe és una adaptació feta per Xavier Bru de Sala de l’obra Mar i cel, escrita per Àngel Guimerà l’any 1888. Dagoll Dagom en va estrenar la versió musical del text l’octubre de 1988 coincidint amb el centenari del text original; una estrena que va tenir un gran èxit i que va suposar la consagració definitiva de l’autor. Mar i cel narra l’amor impossible entre un morisc que capitaneja una nau pirata, Saïd,  i una noia cristiana, Blanca.

ACTIVITATS:

1. Comenteu el sentit de les informacions que llegireu a continuació, extretes de documents dels segles XVI i XVII per Salrach i Duran (SALRACH, J. M. i Duran, E. Història dels Països Catalans. Barcelona: Edhasa, 1981).Responeu les preguntes següents: quants moriscos hi havia?, quines feines feien?, quant cobraven pel seu treball?, a qui podia afavorir la seva presència?, i la seva expulsió?, de quina manera aquests fets van afectar la densitat de població?, quins treballs se’n van ressentir?, qui podia omplir el buit que van deixar?, quina va ser la sort dels moriscos que van haver de marxar?, quants van morir abans de sortir de la ciutat on vivien, o camí de l’exili?

  • 1525: una crida manava a tots els musulmans que portessin una mitja lluna de roba blava al barret, de la mida d’una mitja taronja, i que fossin desarmats (pàg. 1047).
  • “que se les quite el leer y escrivir en arábigo” i “se dé orden como aprendan la lengua vulgar del Reyno porque dexen la arábiga” (pàg. 1049).
  • 1566: “que los pares i mares treballen a sos fills, quan seran de poca edat, de parlar-los en llengua valenciana, perquè quan sien grans puguen dexar la algaravia més fàcilment” (pàg. 1050).
  • 1599: publicació del Catecismo para la instrucción de los nuevos convertidos de moros (pàg. 1063).
  • 1610: “quedà tot netejat i expelit [...] que fonch divina esta expulsió” (pàg.1085).
  • 1611: “Don Luís de Córdoba i Aragó, procurador de son germà el duch de Cardona, tornà de les baronies de Mora i altres de Hebro, ahont era anat per la expulsió dels moriscos vasalls de son germà. No n’ha tret ningú, de dites baronies, perquè essent allí rebent informacions los ha trobats que vivien cathòlicament” (pàg. 1085).
  • 1613: “Son poquísimos los dueños de lugares que fueron de moriscos que no ayan recivido daño notable en sus haziendas por la expulsión” (pàg. 1086).

2. A Mar i cel la denominació moriscos es creua amb altres que pertanyen al mateix camp semàntic. Tenint en compte la història de la península Ibèrica i la data en què transcorre l’acció, busqueu el significat de la llista de paraules que trobareu a continuació i assenyaleu el genèric a què pertanyen: religió, art, raça, economia, situació, geografia, etc. Tot seguit, digueu quins d’aquests qualificatius es poden aplicar a Joanot, Saïd, Blanca i Idriss?

Berber – morisc – mudèjar – moro – moreria – aljama – morabatí –

àrab – musulmà – cristià – renegat

3. El diccionari defineix la paraula pirateria com a “pràctica de l’assalt i robament d’embarcacions i mercaderia a alta mar o del saqueig de poblacions costaneres”(DIEC). Respon a continuació les preguntes següents:

a) Quines diferències hi ha entre aquests conceptes: pirata – filibuster – bucaner – corsari. Per respondre, hauràs de buscar i anotar les definicions d’aquests termes i tot seguit redactar quines creus que són les diferències que hi ha entre els termes.

b) Els personatges de Mar i cel són realment pirates o s’ajustarien més a alguna de les altres definicions?

c) Fes una llista, per ordre d’importància, d’aquests qualificatius per definir un pirata: valent, lliure, feliç, assassí, lladre, romàntic, sense escrúpols, cruel, noble, apàtrida. (Si no coneixes el significat d’algun d’aquests adjectius, busca’l al diccionari)

d) S’adiu la vostra classificació amb la imatge dels pirates de Mar i cel? Quin dels pirates de Mar i cel (Saïd, Joanot, Osman, Idriss, Malek, Hassèn) s’adequa millor al perfil que heu dibuixat?

4. Encara que els pirates de l’obra cantin a cor que són guerrers que només viuen per caçar carn cristiana, el cert és que hi ha diverses escenes que mostren la seva capacitat d’enamorar-se, d’enyorar, de commoure’s, etc. Aquest és el cas d’Osman, que canta una ària, on expressa de manera clara quina és la seva voluntat. Contrasta el fragment original de l’obra escrita per Àngel Guimerà amb aquest fragment de l’ària que canta Osman a l’adaptació de Xavier Bru de Sala i redacta’n una comparació:

Obra original: OSMAN

Si mil dobles tingués i un peu a terra…

qui com jo nat al món amb més

ventura!

Mil dobles! Hi ha una dona que

m’estima

allà a l’Alger; só pobre; és ric son pare…

Si mil dobles tingués, ja fora meva.

Adaptació: OSMAN

Si tingués un sac ple d’or,

si fos ric de cop i volta,

si tingués aquesta sort

i la força que comporta,

al primer instant que toqués port

se m’obriria aquella porta.

I ara ens veuríeu abraçats

vivint l’amor d’una altra vida,

mirant el mar des d’un jardí

i somniant que no té fi.

YouTube Preview Image

5. L’amor de Saïd i Blanca és impossible, com el de Romeo i Julieta, de W. Shakespeare (1564-1616), o el de Jack i Rose a la pel?lícula Titànic (1997, dirigida per J. Cameron). Per què no poden ser feliços si s’estimen? Quines circumstàncies haurien de canviar perquè el seu amor fos possible? Recordes altres històries d’amor impossible que acabin de manera tràgica (cita’n una com a mínim)? Digues què tenen en comú amb Mar i cel.


Leave a Reply