4t d’ESO i la poesia de Miquel Martí i Pol
18 desembre 2013 | 
Autor: Els alumnes de 4t d’ESO us desitgem unes Bones Festes amb un recull de poemes de Miquel Martí i Pol que hem treballat a classe aquest trimestre.
Publicat a: | 
Tags: 
L’ortografia amb lupa: va de pronoms febles
Estrenem la secció L’ORTOGRAFIA AMB LUPA amb una imatge que ens fa arribar el Sergi Torres de 4t d’ESO.
Ell té claríssima l’errada i ens l’explica a continuació, a veure si vosaltres també la veieu:
El pronom feble ‘n és innecessari perquè hauria de substituir “Aldees Infantil SOS” (CN).
Les opcions correctes serien:
- Fest-te soci d’Aldees Infantil SOS
- Fes-te’n soci
- Fest-te’n soci, d’Aldees Infantil SOS
Sergi, tens tota la raó! Moltes gràcies per la teva aportació!!
Esperem que sigui la primera de moltes! 
10 anys sense Miquel Martí i Pol
Avui que es compleixen 10 anys de la mort del poeta amb els de 4t d’ESO parlarem de la seva figura i el llegirem poemes. Cap millor homenatge que amarar-nos de les seves paraules que llegir els seus poemes.
UN DIA SERÉ MORT
Un dia seré mort
i encara serà tarda
en la pau dels camins,
en els sembrats verdíssims,
en els ocells i en l’aire
quietament amic,
i en el pas d’aquells homes
que desconec i estimo.
Un dia seré mort
i encara serà tarda
en els ulls de la dona
que s’apropa i em besa,
en la música antiga
de qualsevol tonada,
o, encara, en un objecte,
el més íntim i car,
o potser en els meus versos.
Digueu-me quin prodigi
fa la tarda tan dolça
i tan intensa alhora,
i a quin prat o quin núvol
he d’adscriure el meu goig,
perquè em sé perdurable
en les coses que em volten,
i sé que algú, en el temps,
servarà el meu record.
(Del llibre Paraules al vent)
VÍDEO:
L’ortografia amb lupa!
A l’assignatura de Llengua Catalana d’ESO ESTEM D’ESTRENA!!! Inaugurem una nova secció del blog:
L’ortografia amb lupa!
Recuperant una mica l’esperit del blog Caçador d’Errades, proposem una activitat oberta i voluntària per a TOTS ELS CURSOS de Secundària. La dinàmica serà molt senzilla: es tracta que cada vegada que trobin una errada ortogràfica en un cartell, una propaganda, un aparador, etc. En facin una fotografia i ens la facin arribar amb un petit comentari sobre com hauria de ser la redacció correcta ortogràficament.
Valorarem l’originalitat, el nivell de la correció, la participació regular en l’activitat… I a final de curs, cada classe tindrà el seu guanyador/a a qui se li lliurarà un premi.
Us animem a estar ben alerta i a passejar amb la lupa de l’ortografia!
El racó de l’escriptura creativa
A 4t d’ESO hem estrenat el nostre racó d’Escriptura Creativa!
De tant en tant, dedicarem alguna hora de català a potenciar l’escriptura d’una manera lúdica i imaginativa. La 1a activitat que hem fet, consisteix en elaborar frases a partir d’unes llistes de vocabulari relacionat amb els cinc sentits. La gràcia és barrejar conceptes amb vocabulari que no hi tingui a veure de manera que surtin frases tan creativescom: “El fosc sol va fer brillar la lluna” o “El gel calent és cruixent”.
Si les voleu llegit totes, cliqueu sobre la imatge per veure-la més gran o passeu per 4t d’ESO a fer-hi un cop d’ull!
Pràctica sobre “Terra Baixa” d’Àngel Guimerà
ACTIVITAT 1: He mort el llop!
«He mort el llop!» és una de les frases més conegudes del teatre català. Amb aquestes paraules acaba l’obra. Però la referència al llop apareix ja en un dels monòlegs on Manelic explica com era la seva vida a les muntanyes:
[…] I no sé com va ser, que em planto al mig del camí per on havia de passar
el lloparro… I a l’entornar-se’n la bestiassa amb l’ovella al morro, s’entrebanca amb mi, i jo amb ell, i m’hi abraono, i li clavo tota aquesta fulla endintre. I ell corrent o rodolant rostos avall, i jo amb ell; arrambats l’un a l’altre; mossegant-lo jo an ell i ell a mi, i udolant los dos, més que ell jo cent vegades, com dues feres salvatgines […]. I a l’endemà em desperto, o vaig tornar a viure, que no ho sé encara, al fons d’un torrent, entre pastors que em socorrien, i al mig de l’ovella morta i el llop també, que a aquestos sí que no els retornarà la vida. A mi em dugueren a la jaça, i amb oli de neu i de llargandaix me xoparen les mossegades i els trencs, que pertot n’hi tenia. I quan ja estava mig curat, un dia vet aquí que puja el sinyor Sebastià i em dóna un duro. I jo amb l’ànsia de besar-li la mà em vaig tornar a obrir la ferida […]. I li vaig embrutar de sang la mà d’ell i la moneda. I el sinyor Sebastià em va dir: “Per cada llop que matis t’hi va un duro.” I, vatua, per are no n’he mort cap altre!» (acte I, escena XII).
- Si llegiu aquest monòleg amb atenció i penseu en l’argument de l’obra veureu que pot haver-hi una relació important. El relat, fet amb innocència per Manelic, sembla prefigurar simbòlicament el que s’esdevindrà. Mireu d’identificar els símbols: qui seria el llop?, qui seria l’ovella?, quin sentit tindria «el duro» que guanya Manelic per haver mort el llop?, quin paper hi tindria la sang?
ACTIVITAT 2: l’estrena de l’obra
Terra baixa es va estrenar a Madrid a càrrec de la companyia de la famosa actriu María Guerrero, amb la qual Guimerà va tenir una llarga relació professional. A l’article sobre Terra baixa de Xavier Vall que trobareu en aquest dossier pedagògic, hi ha reproduïda una carta que va escriure Àngel Guimerà a María Guerrero el dia 17 de setembre de 1895, en la qual fa un breu resum de l’argument de l’obra:
«En el primer acto Manelic (diminutivo de Manuel) que es un muchacho
inocente, todo candor e inexperiencia, deja el rebaño en las cumbres de los
Pirineos de donde nunca ha salido y viene a casarse al llano, a la tierra baja,
donde sólo halla falsedad, malícia… La mujer resulta que ha sido por muchos
años y sigue siendo la querida del amo de la granja. Manelic al final del drama
ahoga a su mujer, pega un tiro a Sebastián el querido, y huye a sus montañas
con Dios y la Libertad.»
- Quins canvis va incorporar Àngel Guimerà a la seva obra després d’enviar aquest resum?
- Digues les raons que, al teu parer, justifiquen els canvis efectuats.
ACTIVITAT 3: quin èxit!
En el mateix document trobareu com Àngel Guimerà es refereix a l’èxit de les seves obres:
«Sólo me explico los éxitos de mis obras, porque en ellas el público vé el desenlace esperado: la muerte o el castigo del malo y el triunfo del bueno… Estoy convencido de que una de las cosas que más gusta al público en Tierra baja, es la muerte de Sebastián y el triunfo de Manelic.
- Preferiries la idea original expressada a la carta a María Guerrero?
- És possible el final que imagina Antònia al començament de l’acte tercer?: «Si ja està llest això: un cop tret al Manelic, la Marta tornarà amb el Sebastià. I l’altre, mira’t, a tornar-se bèstia altra vegada, i a menar cabres» (acte III, escena II)
- Quin altre final creus que seria més adient, tenint en compte la mentalitat del nostre temps?
ACTIVITAT 4: els personatges
A continuació trobareu una sèrie de comentaris que fan els personatges de l’obra referint-se a Manelic, llistats per ordre d’aparició:
NURI: […] un pastor que és de molt lluny, molt lluny (acte I, escena II).
JOSEP: [...] un marit que fos ben bèstia, i més bèstia que tots los de per aquí
(acte I, escena III).
JOSEP: [...] un minyó que és pastor, i que no s’havia mogut mai de la vora dels
moltons allà pels camins de les Punxales (acte I, escena III).
JOSEP: […] un tros de pa (acte I, escena III).
JOSEP: […] aquell beneit de pastor (acte I, escena II).
JOSEP: […] afigureu’s-e si és rucàs el Manelic… que amb prou feines ha vist
quatre persones en sa vida, i encara mascles, que de dones… potser ni la
ferum n’ha sentit de les dones (acte I, escena III).
PEPA: [...] jo he sentit a dir que és un totxorrot (acte I, escena V).
ANTÒNIA: […] un babau (acte I, escena V).
TOMÀS: És un àngel de Déu: tot bondat. I amb un cor! (acte I, escena V).
TOMÀS: Això sí, també té el seu geniot, també; que un dia de poc no mata un
home (acte I, escena V).
NURI: […] jo em penso que deu ser més bonic (acte I, escena V).
TOMÀS: [...] me’l trobo encara dintre la jaça voltat de bens i cantant, l’home…
S’ha posat a saltar com… com un daixonses; perquè està enamorat! (acte I,
escena V).
TOMÀS: […] ell m’ha dit que tot lo dia se’l passa enraonant amb la Marta! (les
dones no ho entenen). Sí, sí: per fer-s’hi. Ca! Si té una cabrota que tot lo dia
la crida: “Marta, ací! Marta, allà” (acte I, escena V).
XEIXA: Que si el Manelic és un ximple, com diuen, no es té de casar amb la
Marta; i si no ho és, menos (acte I, escena V).
MARTA: [...] un home prou rebaixat, que, sent jo com sóc, i ell sabent-ho, em
vulga encara el poca vergonya (acte I, escena VIII).
MARTA: […] un mal home (acte I, escena XII).
NURI: […] dolentot (acte II, escena II).
NURI: […] ell és l’home, i mira’t, ell mana (acte II, escena II).
MARTA: Cada nit va a ajeure’s davant la porta del meu quarto… i sanglota…
sanglota! (acte II, escena III).
PEPA: […] s’ha tornat tan eixut que sembla un altre (acte II, escena V).
MARTA: […] tens por de mi! covard! (acte II, escena VIII).
MARTA: Que ja es veu que t’has venut per diners (acte II, escena VIII).
PERRUCA: […] minyó (acte III, escena I).
JOSEP: Que el Manelic és valent (acte III, escena III).
SEBASTIÀ: Un bestiota i un pillastre (acte III, escena III).
NURI: […] ànima en pena (acte III, escena V).
- Quina idea donen aquests qualificatius del personatge?
- A partir d’aquests comentaris es detecta una evolució del peronsatge? Justifica la resposta.
- Classifica tots els qualificatius segons si els consideres positius o negatius.
- Classifica ara els qualificatius positius d’acord amb un criteri actual: què es considera més important avui?
- Marta, Manelic i Sebastià es comparen sovint amb animals: llops, ovelles, granotes, etc. A quins animals compararíeu aquests altres personatges?
- Nuri
- Tomàs
- Xeixa
- Perdigones
ACTIVITAT 5: l’ús de la llengua
Els personatges de Terra baixa fan ús de termes col?loquials com daixonses, de castellanismes com bueno, de formes verbals com vui o donguis, de maneres de dir com fer les tafaneres, i d’altres recursos lingüístics propis del parlar més popular de l’època. Aquest és un dels mèrits que diversos crítics troben en l’obra d’Àngel Guimerà: haver sabut utilitzar un llenguatge viu i eficaç.
- Els personatges de l’obra fan ús de maneres de dir que són un reflex del parlar popular de l’època.
MANELIC: […] Té; més net que una patena (acte I, escena XII).
XEIXA: […] I vaja, que si no es casa la Nuri quan siga més grandeta, se’n perdrà
la mena, dels Perdigons […] (acte I, escena I).
NURI: […] Ves, el conill ho diu a la llebre […] (acte II, escena I).
- Comenta el significat d’aquestes expressions
- Digues com a mínim 3 expressions més de tipus popular que coneguis. Si no en saps cap, fes una cerca per Internet, pregunta-ho a algun familiar, etc.
Pràctica “1984″
Aquí teniu la pràctica de la lectura de 1984 de Georges Orwell. Descarregueu-vos l’arxiu clicant AQUÍ, imprimiu-lo, responeu les preguntes a mà i lliureu-lo el 7 de juny.
El Modernisme català
El modernisme es podria definir, doncs, com el procés de transformació de la cultura catalana, en el decurs de la darrera dècada del segle passat i la primera del present [segles XIX-XX], de cultura regional, peculiar i tradicionalista en cultura nacional, normal i moderna.
Joan Lluís Marfany
