Author Archive

Jacint Verdaguer (Joan Robledo)

By rob

Àngel Guimerà (Ashif Alam)

By rob

Narcís Oller (Ann Pregillana)

By rob

By rob

By rob

By rob

Les activitats següents les haureu de lliurar el dia 9 de maig en el format habitual (fet a ordinador, interliniat 1,5, text justificat, etc.)

El musical que hem vist a classe és una adaptació feta per Xavier Bru de Sala de l’obra Mar i cel, escrita per Àngel Guimerà l’any 1888. Dagoll Dagom en va estrenar la versió musical del text l’octubre de 1988 coincidint amb el centenari del text original; una estrena que va tenir un gran èxit i que va suposar la consagració definitiva de l’autor. Mar i cel narra l’amor impossible entre un morisc que capitaneja una nau pirata, Saïd,  i una noia cristiana, Blanca.

ACTIVITATS:

1. Comenteu el sentit de les informacions que llegireu a continuació, extretes de documents dels segles XVI i XVII per Salrach i Duran (SALRACH, J. M. i Duran, E. Història dels Països Catalans. Barcelona: Edhasa, 1981).Responeu les preguntes següents: quants moriscos hi havia?, quines feines feien?, quant cobraven pel seu treball?, a qui podia afavorir la seva presència?, i la seva expulsió?, de quina manera aquests fets van afectar la densitat de població?, quins treballs se’n van ressentir?, qui podia omplir el buit que van deixar?, quina va ser la sort dels moriscos que van haver de marxar?, quants van morir abans de sortir de la ciutat on vivien, o camí de l’exili?

• 1525: una crida manava a tots els musulmans que portessin una mitja lluna de roba blava al barret, de la mida d’una mitja taronja, i que fossin desarmats (pàg. 1047).
• “que se les quite el leer y escrivir en arábigo” i “se dé orden como aprendan la lengua vulgar del Reyno porque dexen la arábiga” (pàg. 1049).
• 1566: “que los pares i mares treballen a sos fills, quan seran de poca edat, de parlar-los en llengua valenciana, perquè quan sien grans puguen dexar la algaravia més fàcilment” (pàg. 1050).
• 1599: publicació del Catecismo para la instrucción de los nuevos convertidos de moros (pàg. 1063).
• 1610: “quedà tot netejat i expelit [...] que fonch divina esta expulsió” (pàg.1085).
• 1611: “Don Luís de Córdoba i Aragó, procurador de son germà el duch de Cardona, tornà de les baronies de Mora i altres de Hebro, ahont era anat per la expulsió dels moriscos vasalls de son germà. No n’ha tret ningú, de dites baronies, perquè essent allí rebent informacions los ha trobats que vivien cathòlicament” (pàg. 1085).
• 1613: “Son poquísimos los dueños de lugares que fueron de moriscos que no ayan recivido daño notable en sus haziendas por la expulsión” (pàg. 1086).

2. A Mar i cel la denominació moriscos es creua amb altres que pertanyen al mateix camp semàntic. Tenint en compte la història de la península Ibèrica i la data en què transcorre l’acció, busqueu el significat de la llista de paraules que trobareu a continuació i assenyaleu el genèric a què pertanyen: religió, art, raça, economia, situació, geografia, etc. Tot seguit, digueu quins d’aquests qualificatius es poden aplicar a Joanot, Saïd, Blanca i Idriss?

Berber – morisc – mudèjar – moro – moreria – aljama – morabatí –

àrab – musulmà – cristià – renegat

3. El diccionari defineix la paraula pirateria com a “pràctica de l’assalt i robament d’embarcacions i mercaderia a alta mar o del saqueig de poblacions costaneres”(DIEC). Respon a continuació les preguntes següents:

a) Quines diferències hi ha entre aquests conceptes: pirata – filibuster – bucaner – corsari. Per respondre, hauràs de buscar i anotar les definicions d’aquests termes i tot seguit redactar quines creus que són les diferències que hi ha entre els termes.

b) Els personatges de Mar i cel són realment pirates o s’ajustarien més a alguna de les altres definicions?

c) Fes una llista, per ordre d’importància, d’aquests qualificatius per definir un pirata: valent, lliure, feliç, assassí, lladre, romàntic, sense escrúpols, cruel, noble, apàtrida. (Si no coneixes el significat d’algun d’aquests adjectius, busca’l al diccionari)

d) S’adiu la vostra classificació amb la imatge dels pirates de Mar i cel? Quin dels pirates de Mar i cel (Saïd, Joanot, Osman, Idriss, Malek, Hassèn) s’adequa millor al perfil que heu dibuixat?

4. Encara que els pirates de l’obra cantin a cor que són guerrers que només viuen per caçar carn cristiana, el cert és que hi ha diverses escenes que mostren la seva capacitat d’enamorar-se, d’enyorar, de commoure’s, etc. Aquest és el cas d’Osman, que canta una ària, on expressa de manera clara quina és la seva voluntat. Contrasta el fragment original de l’obra escrita per Àngel Guimerà amb aquest fragment de l’ària que canta Osman a l’adaptació de Xavier Bru de Sala i redacta’n una comparació:

Obra original: OSMAN

Si mil dobles tingués i un peu a terra…

qui com jo nat al món amb més

ventura!

Mil dobles! Hi ha una dona que

m’estima

allà a l’Alger; só pobre; és ric son pare…

Si mil dobles tingués, ja fora meva.

Adaptació: OSMAN

Si tingués un sac ple d’or,

si fos ric de cop i volta,

si tingués aquesta sort

i la força que comporta,

al primer instant que toqués port

se m’obriria aquella porta.

I ara ens veuríeu abraçats

vivint l’amor d’una altra vida,

mirant el mar des d’un jardí

i somniant que no té fi.

5. L’amor de Saïd i Blanca és impossible, com el de Romeo i Julieta, de W. Shakespeare (1564-1616), o el de Jack i Rose a la pel?lícula Titànic (1997, dirigida per J. Cameron). Per què no poden ser feliços si s’estimen? Quines circumstàncies haurien de canviar perquè el seu amor fos possible? Recordes altres històries d’amor impossible que acabin de manera tràgica (cita’n una com a mínim)? Digues què tenen en comú amb Mar i cel.

Conferència de català de l’Arnau Pérez

By rob

Interessant recull de tots els diccionaris de llenga catalana que es poden trobar en línia a la xarxa!

Val la pena fer-hi una ullada i tenir-los en compte!

http://lexicografia.blogspot.com/2011/03/diccionaris-catalans-en-linia-dcl.html

Avui hem après moltes coses sobre els perills d’Internet i Albert Einstein!

Conferència de l’Ismael:

By rob

Conferència de la Margarita:

By rob

[issuu viewmode=presentation layout=http%3A%2F%2Fskin.issuu.com%2Fv%2Flight%2Flayout.xml showflipbtn=true documentid=110224111146-a9fa5f1bb63f49ce945fad8c552b5620 docname=avantguardes__lite_ username=mariagajas loadinginfotext=Les%20Avantguardes%20(literatura%20catalana) showhtmllink=true tag=power%20point width=420 height=315 unit=px]

Avui a 3r d’ESO hem assitit a la conferència que ens ha fet l’Alba sobre Leonardo da Vinci. Ens hem quedat ben bocabadats i hem après moltes coses d’aquest geni fascinant.

Us deixem el power per si hi voleu fer una ullada, i si teniu algun dubte pregunteu-li a l’Alba que s’ha convertit en una experta de Da Vinci!

By rob

Us publico les presentacions de les conferències de literatura catalana del Modernisme perquè pugueu estudiar-les per l’examen del proper dijous 17 de febrer. Recordeu que heu d’estudiar del mapa conceptual, dels apunts, del dossier de conferències i dels powers.

1. La POESIA: Joan Maragall (Floreal)

By rob

2. La NARRATIVA: Víctor Català (Alison)

By rob

3. El TEATRE: Santiago Rusiñol (Jordan)

By rob

L’any 2011 es compleixen 125 anys de la primera edició del poema Canigó de Jacint Verdaguer. De fet, el llibre va sortir al carrer a l’entorn de Nadal de 1885, però el peu d’impremta establia la data de 1886 i amb aquesta data ha quedat lligat Canigó, poema de la plenitud creadora del poeta de la Renaixença i del Segle del Romanticisme, obra fundacional de la Literatura Catalana contemporània.

CANIGÓ 125 VEUS

A partir del dia  20 de gener proposem una lectura completa i polifònica de Canigó a Internet, l’espai ideal per on navegarà el missatge que proclama que Canigó existeix, que és aquí: una muntanya, un poema, una pàtria, un futur.

A www.verdaguer.cat/canigo125 es podrà gaudir de la lectura polifònica del poema de Jacint Verdaguer per veus tan reconegudes com Lluís Soler, Cinta Massip, Gerard Quintana, Albert Om, Perejaume, Lluís Solà, Gisela Bellsolà, Maria del Mar Bonet, Jordi Cornudella, Carles Duarte, Teresa Rebull, Alfons López Tena, Josep- Maria Terricabres, Enric Casasses, etc. Durant 125 dies donarem veu a 125 persones d’arreu del país, joves i grans, conegudes o no, que mostraran l’ampli espectre de la cultura catalana, de tal manera que a finals del mes de maig el Canigó quedarà llegit.

Aquí us deixo l’inici del poema de la mà de l’actor Lluís Soler: