Posts Tagged ‘literatura catalana’

Avui que  es compleixen 10 anys de la mort del poeta amb els de 4t d’ESO parlarem de la seva figura i el llegirem poemes. Cap millor homenatge que amarar-nos de les seves paraules que llegir els seus poemes.

UN DIA SERÉ MORT

Un dia seré mort

i encara serà tarda

en la pau dels camins,
en els sembrats verdíssims,
en els ocells i en l’aire
quietament amic,
i en el pas d’aquells homes
que desconec i estimo.
Un dia seré mort
i encara serà tarda
en els ulls de la dona
que s’apropa i em besa,
en la música antiga
de qualsevol tonada,
o, encara, en un objecte,
el més íntim i car,
o potser en els meus versos.
Digueu-me quin prodigi
fa la tarda tan dolça
i tan intensa alhora,
i a quin prat o quin núvol
he d’adscriure el meu goig,
perquè em sé perdurable
en les coses que em volten,
i sé que algú, en el temps,
servarà el meu record.

(Del llibre Paraules al vent)

VÍDEO: 

El capítol dedicat a Miquel Martí i Pol repassa la trajectòria vital i literària del considerat “poeta del poble”. La seva consciència obrera i el seu tarannà senzill es reflecteixen en les declaracions que s’hi recullen.

ACTIVITAT 1: He mort el llop!

«He mort el llop!» és una de les frases més conegudes del teatre català. Amb aquestes paraules acaba l’obra. Però la referència al llop apareix ja en un dels monòlegs on Manelic explica com era la seva vida a les muntanyes:

[…] I no sé com va ser, que em planto al mig del camí per on havia de passar
el lloparro… I a l’entornar-se’n la bestiassa amb l’ovella al morro, s’entrebanca amb mi, i jo amb ell, i m’hi abraono, i li clavo tota aquesta fulla endintre. I ell corrent o rodolant rostos avall, i jo amb ell; arrambats l’un a l’altre; mossegant-lo jo an ell i ell a mi, i udolant los dos, més que ell jo cent vegades, com dues feres salvatgines […]. I a l’endemà em desperto, o vaig tornar a viure, que no ho sé encara, al fons d’un torrent, entre pastors que em socorrien, i al mig de l’ovella morta i el llop també, que a aquestos sí que no els retornarà la vida. A mi em dugueren a la jaça, i amb oli de neu i de llargandaix me xoparen les mossegades i els trencs, que pertot n’hi tenia. I quan ja estava mig curat, un dia vet aquí que puja el sinyor Sebastià i em dóna un duro. I jo amb l’ànsia de besar-li la mà em vaig tornar a obrir la ferida […]. I li vaig embrutar de sang la mà d’ell i la moneda. I el sinyor Sebastià em va dir: “Per cada llop que matis t’hi va un duro.” I, vatua, per are no n’he mort cap altre!» (acte I, escena XII).

• Si llegiu aquest monòleg amb atenció i penseu en l’argument de l’obra veureu que pot haver-hi una relació important. El relat, fet amb innocència per Manelic, sembla prefigurar simbòlicament el que s’esdevindrà. Mireu d’identificar els símbols: qui seria el llop?, qui seria l’ovella?, quin sentit tindria «el duro» que guanya Manelic per haver mort el llop?, quin paper hi tindria la sang?

ACTIVITAT 2: l’estrena de l’obra

Terra baixa es va estrenar a Madrid a càrrec de la companyia de la famosa actriu María Guerrero, amb la qual Guimerà va tenir una llarga relació professional. A l’article sobre Terra baixa de Xavier Vall que trobareu en aquest dossier pedagògic, hi ha reproduïda una carta que va escriure Àngel Guimerà a María Guerrero el dia 17 de setembre de 1895, en la qual fa un breu resum de l’argument de l’obra:

«En el primer acto Manelic (diminutivo de Manuel) que es un muchacho
inocente, todo candor e inexperiencia, deja el rebaño en las cumbres de los
Pirineos de donde nunca ha salido y viene a casarse al llano, a la tierra baja,
donde sólo halla falsedad, malícia… La mujer resulta que ha sido por muchos
años y sigue siendo la querida del amo de la granja. Manelic al final del drama
ahoga a su mujer, pega un tiro a Sebastián el querido, y huye a sus montañas
con Dios y la Libertad.»

1. Quins canvis va incorporar Àngel Guimerà a la seva obra després d’enviar aquest resum?
2. Digues les raons que, al teu parer, justifiquen els canvis efectuats.

ACTIVITAT 3: quin èxit!

En el mateix document trobareu com Àngel Guimerà es refereix a l’èxit de les seves obres:

«Sólo me explico los éxitos de mis obras, porque en ellas el público vé el desenlace esperado: la muerte o el castigo del malo y el triunfo del bueno… Estoy convencido de que una de las cosas que más gusta al público en Tierra baja, es la muerte de Sebastián y el triunfo de Manelic.

1. Preferiries la idea original expressada a la carta a María Guerrero?
2. És possible el final que imagina Antònia al començament de l’acte tercer?: «Si ja està llest això: un cop tret al Manelic, la Marta tornarà amb el Sebastià. I l’altre, mira’t, a tornar-se bèstia altra vegada, i a menar cabres» (acte III, escena II)
3. Quin altre final creus que seria més adient, tenint en compte la mentalitat del nostre temps?

ACTIVITAT 4: els personatges

A continuació trobareu una sèrie de comentaris que fan els personatges de l’obra referint-se a Manelic, llistats per ordre d’aparició:

NURI: […] un pastor que és de molt lluny, molt lluny (acte I, escena II).
JOSEP: [...] un marit que fos ben bèstia, i més bèstia que tots los de per aquí
(acte I, escena III).
JOSEP: [...] un minyó que és pastor, i que no s’havia mogut mai de la vora dels
moltons allà pels camins de les Punxales (acte I, escena III).
JOSEP: […] un tros de pa (acte I, escena III).
JOSEP: […] aquell beneit de pastor (acte I, escena II).
JOSEP: […] afigureu’s-e si és rucàs el Manelic… que amb prou feines ha vist
quatre persones en sa vida, i encara mascles, que de dones… potser ni la
ferum n’ha sentit de les dones (acte I, escena III).
PEPA: [...] jo he sentit a dir que és un totxorrot (acte I, escena V).
ANTÒNIA: […] un babau (acte I, escena V).
TOMÀS: És un àngel de Déu: tot bondat. I amb un cor! (acte I, escena V).
TOMÀS: Això sí, també té el seu geniot, també; que un dia de poc no mata un
home (acte I, escena V).
NURI: […] jo em penso que deu ser més bonic (acte I, escena V).
TOMÀS: [...] me’l trobo encara dintre la jaça voltat de bens i cantant, l’home…
S’ha posat a saltar com… com un daixonses; perquè està enamorat! (acte I,
escena V).
TOMÀS: […] ell m’ha dit que tot lo dia se’l passa enraonant amb la Marta! (les
dones no ho entenen). Sí, sí: per fer-s’hi. Ca! Si té una cabrota que tot lo dia
la crida: “Marta, ací! Marta, allà” (acte I, escena V).
XEIXA: Que si el Manelic és un ximple, com diuen, no es té de casar amb la
Marta; i si no ho és, menos (acte I, escena V).
MARTA: [...] un home prou rebaixat, que, sent jo com sóc, i ell sabent-ho, em
vulga encara el poca vergonya (acte I, escena VIII).
MARTA: […] un mal home (acte I, escena XII).
NURI: […] dolentot (acte II, escena II).
NURI: […] ell és l’home, i mira’t, ell mana (acte II, escena II).
MARTA: Cada nit va a ajeure’s davant la porta del meu quarto… i sanglota…
sanglota! (acte II, escena III).
PEPA: […] s’ha tornat tan eixut que sembla un altre (acte II, escena V).
MARTA: […] tens por de mi! covard! (acte II, escena VIII).
MARTA: Que ja es veu que t’has venut per diners (acte II, escena VIII).
PERRUCA: […] minyó (acte III, escena I).
JOSEP: Que el Manelic és valent (acte III, escena III).
SEBASTIÀ: Un bestiota i un pillastre (acte III, escena III).
NURI: […] ànima en pena (acte III, escena V).

1. Quina idea donen aquests qualificatius del personatge?
2. A partir d’aquests comentaris es detecta una evolució del peronsatge? Justifica la resposta.
3. Classifica tots els qualificatius segons si els consideres positius o negatius.
4. Classifica ara els qualificatius positius d’acord amb un criteri actual: què es considera més important avui?

• Marta, Manelic i Sebastià es comparen sovint amb animals: llops, ovelles, granotes, etc. A quins animals compararíeu aquests altres personatges?

1. Nuri
2. Tomàs
3. Xeixa
4. Perdigones

ACTIVITAT 5: l’ús de la llengua

Els personatges de Terra baixa fan ús de termes col?loquials com daixonses, de castellanismes com bueno, de formes verbals com vui o donguis, de maneres de dir com fer les tafaneres, i d’altres recursos lingüístics propis del parlar més popular de l’època. Aquest és un dels mèrits que diversos crítics troben en l’obra d’Àngel Guimerà: haver sabut utilitzar un llenguatge viu i eficaç.

1. Els personatges de l’obra fan ús de maneres de dir que són un reflex del parlar popular de l’època.

MANELIC: […] Té; més net que una patena (acte I, escena XII).
XEIXA: […] I vaja, que si no es casa la Nuri quan siga més grandeta, se’n perdrà
la mena, dels Perdigons […] (acte I, escena I).
NURI: […] Ves, el conill ho diu a la llebre […] (acte II, escena I).

• Comenta el significat d’aquestes expressions
• Digues com a mínim 3 expressions més de tipus popular que coneguis. Si no en saps cap, fes una cerca per Internet, pregunta-ho a algun familiar, etc.

El modernisme es podria definir, doncs, com el procés de transformació de la cultura catalana, en el decurs de la darrera dècada del segle passat i la primera del present [segles XIX-XX], de cultura regional, peculiar i tradicionalista en cultura nacional, normal i moderna.

Joan Lluís Marfany

Si cliqueu AQUÍ accedireu al mapa conceptual del tema.

Jacint Verdaguer (Joan Robledo)

By rob

Àngel Guimerà (Ashif Alam)

By rob

Narcís Oller (Ann Pregillana)

By rob

By rob

By rob

By rob

Les activitats següents les haureu de lliurar el dia 9 de maig en el format habitual (fet a ordinador, interliniat 1,5, text justificat, etc.)

El musical que hem vist a classe és una adaptació feta per Xavier Bru de Sala de l’obra Mar i cel, escrita per Àngel Guimerà l’any 1888. Dagoll Dagom en va estrenar la versió musical del text l’octubre de 1988 coincidint amb el centenari del text original; una estrena que va tenir un gran èxit i que va suposar la consagració definitiva de l’autor. Mar i cel narra l’amor impossible entre un morisc que capitaneja una nau pirata, Saïd,  i una noia cristiana, Blanca.

ACTIVITATS:

1. Comenteu el sentit de les informacions que llegireu a continuació, extretes de documents dels segles XVI i XVII per Salrach i Duran (SALRACH, J. M. i Duran, E. Història dels Països Catalans. Barcelona: Edhasa, 1981).Responeu les preguntes següents: quants moriscos hi havia?, quines feines feien?, quant cobraven pel seu treball?, a qui podia afavorir la seva presència?, i la seva expulsió?, de quina manera aquests fets van afectar la densitat de població?, quins treballs se’n van ressentir?, qui podia omplir el buit que van deixar?, quina va ser la sort dels moriscos que van haver de marxar?, quants van morir abans de sortir de la ciutat on vivien, o camí de l’exili?

• 1525: una crida manava a tots els musulmans que portessin una mitja lluna de roba blava al barret, de la mida d’una mitja taronja, i que fossin desarmats (pàg. 1047).
• “que se les quite el leer y escrivir en arábigo” i “se dé orden como aprendan la lengua vulgar del Reyno porque dexen la arábiga” (pàg. 1049).
• 1566: “que los pares i mares treballen a sos fills, quan seran de poca edat, de parlar-los en llengua valenciana, perquè quan sien grans puguen dexar la algaravia més fàcilment” (pàg. 1050).
• 1599: publicació del Catecismo para la instrucción de los nuevos convertidos de moros (pàg. 1063).
• 1610: “quedà tot netejat i expelit [...] que fonch divina esta expulsió” (pàg.1085).
• 1611: “Don Luís de Córdoba i Aragó, procurador de son germà el duch de Cardona, tornà de les baronies de Mora i altres de Hebro, ahont era anat per la expulsió dels moriscos vasalls de son germà. No n’ha tret ningú, de dites baronies, perquè essent allí rebent informacions los ha trobats que vivien cathòlicament” (pàg. 1085).
• 1613: “Son poquísimos los dueños de lugares que fueron de moriscos que no ayan recivido daño notable en sus haziendas por la expulsión” (pàg. 1086).

2. A Mar i cel la denominació moriscos es creua amb altres que pertanyen al mateix camp semàntic. Tenint en compte la història de la península Ibèrica i la data en què transcorre l’acció, busqueu el significat de la llista de paraules que trobareu a continuació i assenyaleu el genèric a què pertanyen: religió, art, raça, economia, situació, geografia, etc. Tot seguit, digueu quins d’aquests qualificatius es poden aplicar a Joanot, Saïd, Blanca i Idriss?

Berber – morisc – mudèjar – moro – moreria – aljama – morabatí –

àrab – musulmà – cristià – renegat

3. El diccionari defineix la paraula pirateria com a “pràctica de l’assalt i robament d’embarcacions i mercaderia a alta mar o del saqueig de poblacions costaneres”(DIEC). Respon a continuació les preguntes següents:

a) Quines diferències hi ha entre aquests conceptes: pirata – filibuster – bucaner – corsari. Per respondre, hauràs de buscar i anotar les definicions d’aquests termes i tot seguit redactar quines creus que són les diferències que hi ha entre els termes.

b) Els personatges de Mar i cel són realment pirates o s’ajustarien més a alguna de les altres definicions?

c) Fes una llista, per ordre d’importància, d’aquests qualificatius per definir un pirata: valent, lliure, feliç, assassí, lladre, romàntic, sense escrúpols, cruel, noble, apàtrida. (Si no coneixes el significat d’algun d’aquests adjectius, busca’l al diccionari)

d) S’adiu la vostra classificació amb la imatge dels pirates de Mar i cel? Quin dels pirates de Mar i cel (Saïd, Joanot, Osman, Idriss, Malek, Hassèn) s’adequa millor al perfil que heu dibuixat?

4. Encara que els pirates de l’obra cantin a cor que són guerrers que només viuen per caçar carn cristiana, el cert és que hi ha diverses escenes que mostren la seva capacitat d’enamorar-se, d’enyorar, de commoure’s, etc. Aquest és el cas d’Osman, que canta una ària, on expressa de manera clara quina és la seva voluntat. Contrasta el fragment original de l’obra escrita per Àngel Guimerà amb aquest fragment de l’ària que canta Osman a l’adaptació de Xavier Bru de Sala i redacta’n una comparació:

Obra original: OSMAN

Si mil dobles tingués i un peu a terra…

qui com jo nat al món amb més

ventura!

Mil dobles! Hi ha una dona que

m’estima

allà a l’Alger; só pobre; és ric son pare…

Si mil dobles tingués, ja fora meva.

Adaptació: OSMAN

Si tingués un sac ple d’or,

si fos ric de cop i volta,

si tingués aquesta sort

i la força que comporta,

al primer instant que toqués port

se m’obriria aquella porta.

I ara ens veuríeu abraçats

vivint l’amor d’una altra vida,

mirant el mar des d’un jardí

i somniant que no té fi.

5. L’amor de Saïd i Blanca és impossible, com el de Romeo i Julieta, de W. Shakespeare (1564-1616), o el de Jack i Rose a la pel?lícula Titànic (1997, dirigida per J. Cameron). Per què no poden ser feliços si s’estimen? Quines circumstàncies haurien de canviar perquè el seu amor fos possible? Recordes altres històries d’amor impossible que acabin de manera tràgica (cita’n una com a mínim)? Digues què tenen en comú amb Mar i cel.

[issuu viewmode=presentation layout=http%3A%2F%2Fskin.issuu.com%2Fv%2Flight%2Flayout.xml showflipbtn=true documentid=110224111146-a9fa5f1bb63f49ce945fad8c552b5620 docname=avantguardes__lite_ username=mariagajas loadinginfotext=Les%20Avantguardes%20(literatura%20catalana) showhtmllink=true tag=power%20point width=420 height=315 unit=px]

Us publico les presentacions de les conferències de literatura catalana del Modernisme perquè pugueu estudiar-les per l’examen del proper dijous 17 de febrer. Recordeu que heu d’estudiar del mapa conceptual, dels apunts, del dossier de conferències i dels powers.

1. La POESIA: Joan Maragall (Floreal)

By rob

2. La NARRATIVA: Víctor Català (Alison)

By rob

3. El TEATRE: Santiago Rusiñol (Jordan)

By rob

L’any 2011 es compleixen 125 anys de la primera edició del poema Canigó de Jacint Verdaguer. De fet, el llibre va sortir al carrer a l’entorn de Nadal de 1885, però el peu d’impremta establia la data de 1886 i amb aquesta data ha quedat lligat Canigó, poema de la plenitud creadora del poeta de la Renaixença i del Segle del Romanticisme, obra fundacional de la Literatura Catalana contemporània.

CANIGÓ 125 VEUS

A partir del dia  20 de gener proposem una lectura completa i polifònica de Canigó a Internet, l’espai ideal per on navegarà el missatge que proclama que Canigó existeix, que és aquí: una muntanya, un poema, una pàtria, un futur.

A www.verdaguer.cat/canigo125 es podrà gaudir de la lectura polifònica del poema de Jacint Verdaguer per veus tan reconegudes com Lluís Soler, Cinta Massip, Gerard Quintana, Albert Om, Perejaume, Lluís Solà, Gisela Bellsolà, Maria del Mar Bonet, Jordi Cornudella, Carles Duarte, Teresa Rebull, Alfons López Tena, Josep- Maria Terricabres, Enric Casasses, etc. Durant 125 dies donarem veu a 125 persones d’arreu del país, joves i grans, conegudes o no, que mostraran l’ampli espectre de la cultura catalana, de tal manera que a finals del mes de maig el Canigó quedarà llegit.

Aquí us deixo l’inici del poema de la mà de l’actor Lluís Soler: