La celebració de Santa Llúcia s’escau el 13 de desembre, data en què es commemora el martiri d’aquesta noia, a la qual, segons alguna llegenda, van arrancar els ulls. Una creença que pot venir del seu nom, Lucis Via, ‘camí de llum’, o de la seva proximitat al solstici d’hivern.
La santa és invocada com a protectora de la vista i com a patrona tant dels cecs i de molts oficis que requereixen bona visió, per exemple les modistes i cosidores, com, en l’actualitat, els dissenyadors i dissenyadores gràfiques.
Fins ben entrat el segle XX encara es feia en diversos pobles la capta de les noies vestides de blanc, les llucietes, que demanaven oli per a la llàntia de l’altar de la santa i rebien, com en altres captes populars, llaminadures i fruites seques. Aquesta capta ha continuat, avui, en algunes poblacions, vinculada a les escoles i realitzada per les xiquetes.
La seva proximitat al Nadal la vincula a aquesta diada amb la celebració de fires on es poden adquirir guarniments, figuretes de pessebre i altres estris per a les diades que s’apropen. La més important i coneguda és la de Barcelona. Aquesta fira, que té més de dos-cents anys d’història –està documentada des de 1786–, s’ubica a la plaça de la Catedral, el pla de la Seu i voltants. Sol obrir el cap de setmana anterior a Santa Llúcia i tanca dos dies abans de Nadal. A la plaça i al davant de la catedral es situen habitualment les parades de productes relacionats amb el Nadal (figuretes –de fang, reïna o plàstic– i complements per fer el pessebre –cases de suro, molsa, etc.–), però hi ha també, al voltant de la catedral, moltes parades d’artesans que ofereixen tot tipus d’objectes de regal.
Si voleu saber més informació cliqueu aquí.
A l’Arboç (Baix Penedès) se celebra, des de temps medievals, una fira que fins a mitjan segle XX havia tingut un caire bàsicament agrícola i ramader. Després d’un període de decadència, la fira es recupera des del comerç local, amb parades d’artesania i actes de cultura popular, i també com a diada de les puntaires, un ofici d’arrelada tradició a la vila, amb la celebració d’una trobada que reuneix centenars de participants d’arreu de Catalunya.
La Immaculada Concepció de la Verge Maria, també anomenada Puríssima Concepció, és una doctrina del catolicisme que afirma que Maria va ser preservada per Déu del pecat original quan va ser concebuda, raó per la qual no va ser afligida pel pecat ni de la privació de la gràcia de santedat, i va viure una vida lliure de pecat. Aquest concepte va ser afirmat com a dogma pel papa Pius IX el 8 de desembre de 1854, encara que aquest concepte s’havia originat segles abans.
Per aquest fet tan important es fa festa el dia 8 de desembre. Per això molts pobles de Catalunya celebren la fira de la Puríssima i fan actes com vende de productes artesans fets a mà, menjar, roba, hi ha trobades de gegants, grallers, castellers, atraccions, vende de bestiar…
Una de les fires de la puríssima més importants és la de Sant Boi de Llobregat.
L’ADVENT
L’Arcàngel Gabriel anuncia a Maria que concebrà i donarà a llum al Fill de Déu, Jesús.
En la religió cristiana s’anomena Advent el període de desembre previ a Nadal. Dura quatre setmanes que es poden marcar amb espelmes. És la preparació espiritual per a una de les festes més importants del calendari cristià.
Significació cristiana
L’advent dura de 21 a 28 dies, atès que se celebren els quatre diumenges més pròxims a Nadal. Marca l’inici de l’any litúrgic a gairebé totes les confessions cristianes. Va ser iniciada per Abraham. Durant aquest període, els feligresos o persones que pertanyen a una parròquia i hi són fidels, es comencen a preparar per celebrar la commemoració del naixement de Jesucrist i per renovar l’esperança en la segona Vinguda de Crist Jesús, al final dels temps.
Tradicions
. Corona d’Advent
Durant l’advent, en certes cultures hom prepara a cada llar i a l’església una corona de flors, anomenada corona d’advent, amb quatre espelmes, una per a cada diumenge d’advent. Hi ha una petita tradició d’advent: a cada una d’aquestes quatre espelmes s’assigna una virtut que s’ha de millorar en aquesta setmana, per exemple: la primera, l’amor; la segona, la pau; la tercera, la tolerància; i, la quarta, la fe.
. Espelmes
En el segle XIX, a Baviera (Alemanya), durant els dies d’advent, dia a dia, es recordava l’arribada del Nadal amb espelmes, traços de guix o decorant els dies del calendari amb guarnicions nadalenques.
. Calendari d’Advent
El primer calendari d’Advent que es coneix era del 1851 i es va pintar a mà. El 1908, Gerhard Lang edità el primer calendari d’advent imprès, que va tenir molt d’èxit. Contenia vint-i-quatre estampes, com petites postaletes, on normalment hi havia un personatge religiós dibuixat: sants, la Mare de Déu, etc., que cada dia s’anaven enganxant al calendari.
Més tard, per allà els anys 20, s’incorporaran en els calendaris d’advent 24 finestretes, una per a cada dia, a darrere de les quals s’amagaria una xocolatina.
. Tió de Nadal
Durant aquest període és quan es dóna menjar al tió de Nadal. En la tradició anglosaxona que s’està imposant, hi ha calendaris infantils amb xocolates que es mengen cada dia.
Sentit de l’Advent
El sentit de l’advent és avivar en els creients l’espera del Senyor.
L’Advent, el temps de la Mare de Déu: Ella és qui millor va esperar el naixement de Jesús.
Ella ens ajudarà a preparar-nos pel Nadal.
Pels músics i professionals de la música, la diada de Santa Cecília és la data en què tradicionalment se celebra la seva festa, la Festa de la Música. Santa Cecília, una de les màrtirs més venerades pels cristians, va ser nomenada Patrona de la Música pel Papa Gregori XIII l’any 1594 i el dia del seu naixement, el 22 de novembre, va esdevenir el Dia de la Música. En la seva època de màxim explendor aquesta diada era una gran festa que consistia amb un missa solemne al seu honor i la realització d’una processó participada per una gran quantitat de músics amb els seus corresponents instruments. Avui, en totes aquelles poblacions on hi ha conjunts musicals, corals, bandes i organitzacions dedicades a l’estudi i divulgació de la música. es fan concerts extraordinaris, processons per anar a cercar els nous membres i altres activitats diverses.
Santa Cecília cantava a Déu, als més pobres i a les persones amb problemes d’oïda.
Entre l’edat Mitjana i la Moderna es va començar a representar tocant l’orgue i cantant.
