Author Archive

Així doncs, vaig agafar la ploma per redactar un programa, un pla, com el matemàtic per resoldre un problema. Em vaig imaginar que havia d’organitzar una vasta societat sobre el principi de la igualtat, i vaig escriure el meu pla per veure com i de quina manera podia organitzar la igualtat en educació, en aliment, en vestit, en habitació, en mobiliari, en treball, en càrregues de tota mena i en plaers de tota naturalesa.

Aviat em vaig adonar que la igualtat exigia exigia una producció agrícola i manufacturera extensa, una economia un ordre, una distribució tan intel·ligent i raonada, que no existeixen ni poden existir avui dia. Per tant, em vaig veure abocat a una educació en comú, a una feina en comú, a la necessitat de concentració en tallers espaiosos i en magatzems immensos, a la multiplicació il·limitada de màquines, a l’explotació del territori en comú, al repartiment equitatiu dels fruits i els productes, en una paraula, al Comunisme.

Étienne Cabet, De quina manera sóc comunista, 1848

• Resumeix les idees de Cabet.
• Com entén la igualtat el pensador francès?
• En el seu model social hi havia espai per a la llibertat individual? Reflexiona i justifica la resposta.
• Et sembla un model de societat més just que el que hi havia en la seva època? Raona la resposta.

Aquests dies a classe ha sortit el tema de Pompeia i l’erupció del Vesubi. I ahir a Empúries ens en van tornar a parlar perquè ja sabeu que al jaciment també l’anomenen “La Pompeia catalana”.

Mireu els vídeos següents i preneu-ne nota als vostres apunts. En parlarem a la classe de Cultura Clàssica de dimarts que ve. Ja veureu que les restes aqueològiques són IMPRESSIONANTS!

Demà, els alumnes de 1r d’ESO i els Cultura Clàssica de 3r…

ANEM A EMPÚRIES!

Us fem un petit tastet del que hem estat treballant prèviament per preparar la sortida. Ens fa molta il·lusió visitar el jaciment! Quan tornem ja us explicarem com ha anat i tot el que haurem après!

A l’Alt Empordà, sobre el golf de Roses, en un indret de gran bellesa natural, es troba el conjunt arqueològic d’Empúries, que ha estat, és i serà un referent de l’arqueologia clàssica arreu del món. La descoberta d’aquest conjunt arqueològic no s’etnén sense l’esclat del  Noucentisme, un moviment cultural que tingué lloc a Catalunya a principis del s.XX i que tenia la voluntat de recuperar els orígens de la cultura catalana  i, entre moltes altres coses, va promoure el projecte d’excavació d’Empúries. Així doncs, Empúries representa, per al nostre país, els inicis de l’arqueologia moderna i l’interès per preservar i descobrir el nostre passat.

Engeguem motors després de les vacances de Nadal i ho fem donant-vos a conéixer un portal web dedicat a vídeos didàctics sobre Història en català: Histo Tube.

L’altre dia en feien ressò a l’Espai Internet de TV3 i creiem que cal contribuir a la difusió de totes les noves tecnologies que es posen al servei de l’aprenentatge. Si entreu i feu una mica el tafaner, veureu que els vídeos es presenten ordenats per àrees geogràfiques i per període històric així com per aspectes temàtics, personatges o testimonis.

Us engresquem a deixar-vos-hi perdre! De ben segur que d’ara endavant serà un referent a les nostres classes d’història!

Coneixeu el mite de Pandora? I el de Dèdal l’inventor? Us han explicat mai la història de Perseu i la Gorgona Medusa?

A la classe de Cultura Clàssica de 3r d’ESO hem estat treballant aquests mites i els alumnes n’han fet vídeos a partir de les fotos de les seves representacions. Nosaltres estem molt contents de la feina que hem fet…

… us animeu a fer-hi una ullada?

[pròximament penjarem la fe d'errades]

Ens fa especial il·lusió sortir al Vaixell d’Odiseu!! Moltes gràcies!!!

Una Revolució és una dinàmica de canvis polítics, socials i econòmics tan ràpids com violents, en els quals el poder establert es substituït per un poder emergent.

Les revolucions són protagonitzades per estrats socials que es consideren perjudicats per l’ordre establert i es rebel•len contra la situació privilegiada d’altra o altres capes socials. Com, per exemple, la burgesia en els segles XVIII i XIX o el proletariat contra la burgesia en les revolucions del segle XX.

Aquest caràcter col•lectiu, propi d’un moviment de masses, diferencia les revolucions dels cops d’Estat, que són accions de grups minoritaris, sovint amb aspiracions personalistes.

Els historiadors diferencien entre els processos revolucionaris endògens i exògens.

• Les revolucions endògenes són aquelles en les quals el procés és desencadenat per la situació interna d’un país i que segueixen una evolució particular fins a la seva resolució. Un exemple en seria la Revolució francesa de 1789.
• Les revolucions exògenes són aquelles que són provocades per factors d’origen exterior, com podria ser el cas d’una intervenció militar estrangera. Per exemple, revolucions exògenes van ser les revolucions socialistes verificades als països de l’Europa de l’Est (Polònia, Romania, Bulgària) després de ser alliberats de l’ocupació nazi per les forces soviètiques. També ho va ser el moviment liberal espanyol que culminaria amb la promulgació de la Constitució de Cadis (1812) enfront de l’ocupació napoleònica.

També podem diferenciar entre revolucions espontànies i preconcebudes.

• Són revolucions espontànies aquelles que sorgeixen com a moviments improvisats, provocats per la ràbia i la indignació dels seus protagonistes davant de fets o situacions concretes, com, per exemple, la revolució dels camperols alemanys del segle XVI.
• En canvi, són revolucions preconcebudes aquelles que són preparades per agents conspiradors. Per exemple, en la Revolució Russa de 1917, Lenin va recalcar la necessitat d’organitzar un partit que guiés a les masses cap a la Revolució i durant l’alçament revolucionari.

Lligat als conceptes anteriors, podem fer una nova distinció: hi va haver revolucions rurals (que van acostumar a ser espontànies, confuses i desorganitzades, i que pocs cops van culminar en canvis polítics) i revolucions urbanes, amb més possibilitats de triomfar a causa del seu major nivell d’organització.

Respecte dels seus objectius, la Revolució pot ser política (si només pretén la transformació d’un determinat règim), social (si es proposa millorar la situació de les classes socials menys afavorides) o nacional (si aspira a aconseguir la independència d’un país dominat per una força estrangera o persegueix la unificació de territoris cultural i històricament afins).

Finalment, cal fer menció als mètodes, més o menys violents, de les revolucions, des de les pacífiques “revolucions de pell de vellut” dels països de l’Europa de l’Est a finals de la dècada dels anys vuitanta del segle XX fins als casos més sagnants com la guerra civil posterior a la Revolució Russa.

Establert què és una Revolució en les seves múltiples formes, el següent problema a tractar és el perquè dels esclats revolucionaris.

Segons el marxisme, la Revolució seria una necessitat històrica, la resposta lògica a la lluita de classes. En canvi, els historiadors no marxistes insisteixen més en els aspectes conjunturals i remarquen que no és possible fer comparacions exactes entre unes revolucions i unes altres. Fet que no impossibilita de trobar algunes analogies.

Tres són les CAUSES generals (i complexes) que provoquen l’esclat d’una Revolució:

1. L’enfrontament de determinades estructures socials favorables a la tensió contra una conjuntura econòmica desfavorable (les crisis cícliques del capitalisme, fams provocades per males collites, situacions d’explotació econòmica exagerades, etc.).

2. L’obstinació i rigidesa de l’agent revolucionari condueixen a l’esclat de la Revolució, tot i que el govern canalitzi el descontentament social a través de reformes (fórmula habitual per a evitar un esclat revolucionari).

3. El grau de desconfiança, o inclús d’odi, dels revolucionaris vers el poder establert. És a dir, els aspectes psicològics de la Revolució.

Podem distingir diferents FASES que serien comuns en tot esclat revolucionari: difusió de les idees revolucionàries, agudització de les tensions socials, cop al poder establert, establiment d’un govern moderat, establiment d’un nou govern de grups radicals, reacció antiradical i, finalment, institucionalització de la Revolució (seqüència que reflexa amb fidelitat el desenvolupament de la Revolució francesa de 1789).

En la història moderna i contemporània abunden les revolucions. Les de major transcendència, cronològicament, van ser: en el segle XVII, les revolucions angleses que van consolidar el Parlament davant de la monarquia; en el segle XVIII, la Revolució i Independència dels Estats Units d’Amèrica de 1776 i la Revolució francesa de 1789 que donaven pas al món contemporani; en el segle XIX, les revolucions liberals burgeses inspirades en la Revolució francesa (esclats revolucionaris de 1820, 1830 i 1848), i la Comuna de París de 1871, la primera revolució obrera; i en el segle XX, les revolucions socialistes iniciades amb la Revolució Russa de 1917 a la que seguirien les revolucions xina i cubana, entre d’altres.

Per extensió, podem qualificar també com a Revolució la transformació més o menys ràpida i integral de les estructures polítiques, socials o econòmiques, tot i que aquestes es deguin a processos sense violència, com, per exemple, la Revolució Industrial.

[Article extret del bloc: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/]