Avui el Charlton ens explica el significat de…

CASUS BELLI

La traducció literal seria “causa de la guerra“. La podria utilitzar quan algú al pati jugant a futbol s’enfada perquè diu que li han fet falta i el contrincant es rebota dient-li que no. Aquest seria el casus belli de la discussió.

Avui la Vero ens explica què vol dir…

HIC ET NUNC

La traducció literal és: aquí i ara. La podem utilitzar per cridar l’atenció sobre la necessitat de pensar les coses. Per exemple, jo podria dir “hic et nunc” quan faig un examen i m’he de concentrar en “l’aquí” i “l’ara”!

Els alumnes de l’optativa de Revista Escolar de l’escola han realitzat un reportatge sobre una xerrada-debat que vam fer a 2n d’ESO la setmana passada. Estem treballant l’Edat Mitjana i hem començat estudiant la història de l’Islam. Com han sorgit molts dubtes i preguntes, vam convidar un expert sobre la matèria que ens va ajudar a aclarir i ampliar molt els nostres coneixements i a qui estem molt agraïts. Aquest és l’article que la Nerea Balta, l’Aldwin Galvan, l’Àlex Navarro i l’Esteve Serna han escrit:

“El dia 25 d’octubre va venir a visitar-nos en Mohammed Halhoul, portaveu del Consell Islàmic de Catalunya, president del Grup de Treball Estable de les Religions (GTER) i pare de tres alumnes de l’escola, per parlar-nos dels valors i origen de la religió musulmana, dels mites i prejudicis sobre l’Islam i fins i tot ens va explicar algunes anècdotes d’allò més curioses.

Com a introducció, ens va aclarir que l’Islam és descendent del Cristianisme i del Judaisme, les altres dues grans religions monoteistes del món. L’Islam, que significa pau i contacte amb Déu, pretén que tots els creients tinguin una connexió directa amb Déu, sense cap intermediari. La xerrada va ser una bona oportunitat per a desmentir i aclarir alguns dels mites i prejudicis que se senten tot sovint sobre l’Islam, tot sovint als mitjans de comunicació. A Catalunya, hi ha 350.000 musulmans i a Espanya, més d’un milió. De vegades, convivim, però no ens coneixem.

DESMENTINT MITES SOBRE L’ISLAM

1. ÀRAB ÉS EL MATEIX QUE MUSULMÀ: Molta gent creu que àrab significa el mateix que musulmà, però és important distingir que musulmà és una persona que creu en l’Islam i àrab és una persona d’ètnica i cultura àrab (originàriament, procedents d’Àrabia. No tots els àrabs són musulmans i no tots els musulmans són àrabs. De fet, en Mohammed ens va informar que el país amb més musulmans no és un país àrab ni Aràbia Saudita, que és on es va fundar, sinó Indonèsia, amb prop de 200 milions de musulmans.

2. L’ISLAM ES VA EXPANDIR UTILITZANT LA VIOLÈNCIA: La majoria de les conquestes dels musulmans durant els segles després de Mahoma van ser fent pactes amb el altres pobles i no utilitzant la violència. En els casos on es van produir guerres, l’Alcorà indicava una sèrie de preceptes i normes per a ser just i equitatiu amb els vençuts.

3. L’ISLAM ÉS UNA RELIGIÓ SALVATGE I BÀRBARA: L’Alcorà no predica la guerra i l’opressió a l’altre i, històricament, l’Islam no ha estat és una religió salvatge o agressiva .

4. LA XARIA ÉS UNA LLEI REPRESSORA: La xaria és la llei islàmica, un conjunt de normatives per a regular la vida en comunitat. Aquesta norma té un caràcter civilitzador i no pas opressor.

5. L’ISLAM POLÍTIC ÉS IGUAL A DICTADURA: Sovint és creu que l’Islam és igual a una dictadura, però, encara que hi hagi països que ho són, no té per què ser així. En Mohammed defensa la idea de democràcies semblants a les democràcies cristianes d’Europa i rebutja els governs totalitaris i dictatorials. Un exemple seria Turquia, que, encara que sigui musulmana i es regeixi per la xaria, no és una dictadura, sinó un país democràtic.

6. LA GUERRA SANTA: A l’Alcorà es parla de guerra santa (jihad) entesa com un combat interior contra l’egoisme i a favor de canviar el món començant per un mateix, però no s’entén en cap cas la guerra santa com a conquesta i violència contra els altres.

7. L’ISLAM PROMOU EL SUÏCIDI: Com les altres grans religions, l’Alcorà no accepta el suïcidi. Per tant, l’Islam rebutja els atemptats suïcides.

8. EL VEL ÉS OBLIGATORI PER A TOTES LES DONES MUSULMANES: El vel és una peça de roba tradicional musulmana que cada dona pot decidir si l’utilitza o no, no estan obligades i no se les considera més o menys musulmanes pel fet de posar-se o no el vel. Les dones tenen llibertat per decidit sobre el vel.

9. L’ISLAM PROMOU LA POLIGÀMIA: La poligàmia era una tradició que existia a Aràbia abans que arribés l’ Islam i que la nova religió va acceptar, però amb condicions:els homes no podien tenir més de quatre dones i totes havien de ser tractades per igual.

És important, doncs, no confondre l’Islam (la religió) amb les lleis de cada país i amb les tradicions culturals pròpies de cada zona on hi ha presència de la religió musulmana.  Hi ha molta diversitat dins l’Islam, igual que succeeix amb la resta de religions i cultures.

CURIOSITATS SOBRE L’ISLAM

• Durant la xerrada, en Mohammed Halhoul ens va explicar unes quantes curiositats, com per exemple que alguns pobles de Catalunya (com La Pobla de Mafumet o Siurana) són d’origen musulmà.
• També ens va explicar que els famosos castellers són una tradició d’origen marroquí.
• Vam poder saber que només hi ha 2 còpies originals de l’Alcorà: una a Berlín (Alemanya) i una altra a Istanbul (Turquia).
• Li vam preguntar per què els musulmans no mengen porc, ja que pocs sabíem el motiu d’aquest costum: ens va explicar que es deu a que el porc és un animal omnívor que menja carn i els musulmans no mengen animals que mengin carn. A més a més, el porc era un animal que transmetia força malalties i, per qüestions higièniques i de salut, es va decidir prohibir-lo.

CONCLUSIONS

Les conclusions que hem tret de la xerrada és que és molt important no ser víctimes del desconeixement i de la ignorància, en aquest cas sobre l’Islam, que només porta als prejudicis i als conflictes. Hem après que l’autèntic esperit de l’Islam és la convivència i el diàleg, tot i que alguns musulmans utilitzin la religió per a finalitats no religioses. En Mohammed Halhoul ens va dir una frase que ens va agradar molt per acabar: “Hem de ser el que som i saber conviure amb el que no som”.

Hi ha un relleu generacional al sector de la pagesia catalana? Mireu el següent capítol del programa A pagès de TV3 i feu la pràctica que teniu a continuació.

L’haureu de lliurar l’11 de novembre. L’heu de fer a ordinador. Valoraré molt la bona presentació així com les respostes que demostrin un bon treball de reflexió.

AQUÍ TENIU L’ENLLAÇ

PRÀCTICA:

1. Per què penses que és tan complicat que hi hagi un relleu generacional dins del sector primari? Argumenta la resposta
2. Creus que és un sector amb futur? Fes una reflexió dels que per a tu serien els pros i els contres de dedicar-t’hi.
3. Defineix el tipus d’agricultura que es practica a Holanda. Com la definiries?
4. Si decidissis que en un futur et vols dedicar al món agrari, on hauries d’anar a estudiar? Quins estudis podries cursar (carrera univeritària? cicle formatiu?)? Quines assignautres faries? Fes una mica de recerca de com es plantegen els estudis previs per dedicat-te al sector primari.
5. Creus que és certa l’afirmació “als joves d’avui treballar no els agrada“? Justifica la resposta
6. Imagina com seria un món sense sector primari. Fes una redacció on descriguis com seria el teu dia a dia en un món on no hi hagués agricultura, ramaderia i pesca. Abans anirà bé que pensis d’on treuríem els aliments, què menjaríem, què faríem als camps…?

Avui l’Adrià ens explica el significat de la frase…

DURA LEX, SED LEX

La traducció literal és: la llei és dura però és la llei. La podem utilitzar quan hem de fer alguna cosa obligatòriament encara que no en tinguem ganes o no ens agradi. Com per exemple quan he d’endreçar l’habitació i no em ve de gust!

Els alumnes de 3r d’ESO que fan l’optativa de Cultura Clàssica han començat un concurs!! Cada dilluns reben una frase o paraula de l’”Aurea Dicta” i n’han de buscar el signifcat, qui la va dir i en quin context per la classe de dijous. Ah, i el més important!! Veure si són expressions que encara utilitzem avui en dia i en quines situacions!

De moment, han començat buscant què vol dir exactament això de l’”Aurea Dicta” i la primera frase del concurs:

CARPE DIEM

A continuació us deixem l’explicació i a partir d’ara, cada dijous anirem penjant les explicacions de la frase de la setmana. Provarem de ludendo discere (aprendre jugant) i… QUE GUANYI EL MILLOR!!

AUREA DICTA:

És un recull de frases i proverbis del món clàssic la majoria dels quals encara estan en ús. “Paraules d’or” o “dites d’or” seria la traducció més adequada per l’expressió “aurea dicta”.

CARPE DIEM:

La traducció literal seria “esprem el dia” en el sentit més literal de la paraula. La traducció més comú i que en manté el significat, però, és “aprofita el moment“.

Carpe diem és un tòpic literari, clàssic entre els clàssics, que prové d’un vers d’Horaci (Odes I, 11):

Tu ne quaesieris (scire nefas) quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. Vt melius quicquid erit pati!
Seu pluris hiemes seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare               5
Tyrrhenum, sapias, uina liques et spatio breui
spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit inuida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.

I aquesta és la seva traducció al català. La història ha interpretat de diverses maneres aquesta frase que convida a viure cada moment però sabent que res no tornarà i que el temps, sempre breu, corre ràpidament.

No vulguis, és pecat saber-ho, quina fi a mí, quina a tu
els déus ens donaran, Leuconoe, no cerquis el futur
en els nombres Babilònics. Molt millor serà patir qualsevol cosa!
tant si Júpiter en envia més hiverns com si aquest és el darrer,
el que ara debilita el mar Tirrè contra les roques foradades:
tinguis seny, purifica els vins, i en la curta vida,
talla la llarga esperança. Mentre parlem, el temps haurà fugit:
aprofita el moment, i poc confiis en el que vindrà.