Els alumnes de 4t d’ESO ens hem fet aquesta pregunta. La vam plantejar a classe i de seguida ens en van venir moltes més al cap! A quins països s’estan produïnt revoltes? Qui són els dirigents polítics? Quins interessos hi tenen les grans potències mundials?

Duran les darreres classes de socials ens hem dedicat a llegir diaris, mirar vídeos, fer recerca, aclarir conceptes, etc. per poder fer-nos una idea de quin és l’estat de la qüestió. Vivim en un món que canvia, que es revoluciona, que es manifesta contra situacions injustes i creiem que és molt important estar-ne informats.

Amb aquesta recerca hem après molt! Hem après que això també és història i que té relació amb processos que hem estudiat a classe com les revolucions de 1848 i l’època dels grans imperis colonials.

Us convidem a fer una ullada als power points que hem elaborat sent conscients que els esdeveniments canvien cada dia i que hem hagut d’acotar el camp de recerca als països del Magreb.

Exposició de la Glòria, la Laura Romero, la Charlene i l’Alícia:

Conferència del Floreal, la Laia, L’Adelaida i l’Andrea:

Vídeos de la conferència de la Yolanda, la Laura Rivas, la Sílvia, la Mishba:

Avui tenim una notícia de la història de la nostra ciutat i val la pena fer-ne ressò i que la comentem:

Després d’una llarga campanya promoguda per la Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans, avui es completa la restitució de les quatre columnes jòniques erigides per Josep Puig i Cadafalch el 1919 on ara hi ha la Font Màgica de Montjuïc de Barcelona. Les columnes, les van enderrocar el 1928 per ordre del dictador Primo de Rivera, just abans d’inaugurar-se l’Exposició Universal, perquè constituïen un signe de catalanitat. La re-inauguració, vuitanta-tres anys després de la destrucció, es fa a dos quarts de dotze del migdia a la plaça Marquès de Foronda, una mica més amunt del primer emplaçament.

A l’acte oficial, hi han confirmat l’assistència el president del govern, Artur Mas; la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, i el batlle de Barcelona, Jordi Hereu.

La campanya de restitució “com a monument d’homenatge a tots els homes i dones de tots els temps que han lluitat per les llibertats nacionals catalanes”, impulsada per la Xarxa d’Entitats, ha obtingut el suport durant vuit anys d’una llarga llista de personalitats polítiques i culturals. El parlament, mitjançant la comissió de política cultural, va aprovar per unanimitat el 2005 una resolució que instava el govern, aleshores presidit per Pasqual Maragall, de recuperar la memòria històrica del monument i a destinar-hi els recursos econòmics necessaris per restituir-lo. I el juny de 2008, l’Ajuntament de Barcelona va decidir assumir-ne la restitució. En un primer moment, es preveia aixecar les columnes en un lateral de la Font Màgica, però finalment s’han erigit una mica més amunt de l’emplaçament original.

La Xarxa aplega una cinquantena d’entitats del país, com Arrels dels Països Catalans, l’Associació per la Llengua, el Ciemen, la Institució Cultural de la Franja de Ponent, Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua.

Font: Diari Electrònic Vilaweb (http://goo.gl/FLyBv)

Aquests dies que a classe hem estat estudiant el naixement de la classe obrera, que hem parlat del socialisme utòpic, el marxisme i l’anarquisme, ha sortit a la conversa l’exemple del poble andalús de Marinaleda.

Doncs bé, tal i com us vaig dir, us enllaço el documental. Dura 90 minuts i com que a classe no tenim temps de veure’l, aquells qui tingueu interès i sentiu curiositat pel tema, mireu-lo i deixeu algun comentari. Serà enriquidor que entre tots fem una mica de fòrum!

I per posar-nos en situació abans de mirar-lo, us copio la descripció del documental:

El documental Marinaleda: El sueño de la tierra (España, 2007, color, 90 min) de Eva Abad y Pablo Garcí a Cabrera, nos habla de la extraordinaria historia de Marinaleda, un pueblo de Sevilla que por medio de la lucha pacífica ha hecho realidad el viejo sueño de la tierra para quien la trabaja. Una hazaña colectiva basada en la solidaridad, una revolución socioeconómica en una de las regiones más atrasadas de Europa. Marinaleda ya no solo se enfrenta con sus viejos enemigos: ahora también debe consolidar sus logros.

cliqueu AQUÍ per accedir al documental

Igual que el curs passat, aquest any els alumnes de 3r d’ESO apadrinen mitològicament els alumnes de 1r d’ESO!

Avui dimecres 9 de febrer hem fet la primera sessió! Els de Cultura Clàssica de 3r han explicat un mite a un grup de 1r d’ESO. I ara la feina serà fer uns còmics a partir dels mites que avui han après!

Properament us els ensenyarem!!

Així doncs, vaig agafar la ploma per redactar un programa, un pla, com el matemàtic per resoldre un problema. Em vaig imaginar que havia d’organitzar una vasta societat sobre el principi de la igualtat, i vaig escriure el meu pla per veure com i de quina manera podia organitzar la igualtat en educació, en aliment, en vestit, en habitació, en mobiliari, en treball, en càrregues de tota mena i en plaers de tota naturalesa.

Aviat em vaig adonar que la igualtat exigia exigia una producció agrícola i manufacturera extensa, una economia un ordre, una distribució tan intel·ligent i raonada, que no existeixen ni poden existir avui dia. Per tant, em vaig veure abocat a una educació en comú, a una feina en comú, a la necessitat de concentració en tallers espaiosos i en magatzems immensos, a la multiplicació il·limitada de màquines, a l’explotació del territori en comú, al repartiment equitatiu dels fruits i els productes, en una paraula, al Comunisme.

Étienne Cabet, De quina manera sóc comunista, 1848

• Resumeix les idees de Cabet.
• Com entén la igualtat el pensador francès?
• En el seu model social hi havia espai per a la llibertat individual? Reflexiona i justifica la resposta.
• Et sembla un model de societat més just que el que hi havia en la seva època? Raona la resposta.