Llegiu la notícia d’aquest enllaç sobre una acció de protesta contra la pesca d’arrossegament i contesta als apunts les següents preguntes:

1. Què és la pesca d’arrossegament?
2. Quins problemes comporta la pesca d’arrossegament?
3. Quin percentatge representa la pesca d’arrossegament a Catalunya? I la pesca tradicional?
4. Per què és millor la pesca tradicional per al medi ambient?
5. Què és Greenpeace?
6. Què et sembla la protesta de Greenpeace contra la pesca d’arrossegament? Argumenta la teva opinió.

Els alumnes de Cultura Clàssica de 3r d’ESO fa dies que treballem els diferents òrgans de govern de la Roma Republicana i a continuació us mostrem les presentacions que hem fet com a resultat del nostre treball:

1. La “Cursus Honorum” (Nerea, Sonia i Noèlia)

View Original on Prezi

 2. Les Magistratures (Raquel, Sergi i Esteve)

View Original on Prezi

3. Les Assemblees o Comicis (David, Laia i Angelica)

View Original on Prezi

4. El Senat (Martí i Àlex)

View Original on Prezi

5. Esquema final dels òrgans de govern (Dexter, Ace Carlo i Fahim)

Si els temples grecs ja són espectaculars a la llum del dia, imagineu-vos-els amb la màgia de la nit!!

Un… dos… tres… que comenci l’espectacle!

Vitruvi (el seu nom sencer era Marcus Vitruvius Pollio) fou un arquitecte i enginyer romà del segle I aC. És autor d’un tractat d’arquitectura (el més antic que es conserva) que va servir als emperadors per planificar obres urbanístiques i va ser utilitzat també durant l’Edat Mitjana i durant el Renaixement.

Un dels apartats més importants del seu llibre De Architectura és el que dedica a l’enginyeria hidràulica, és a dir, a com havien de construir-se els sistemes de canalització d’aigua en les ciutats romanes. A continuació, en pots llegir un fragment:

La distribució de l’aigua

“Quan l’aqüeducte arribi a la muralla de la ciutat, es construirà una torre i, unit a la torre, un dipòsit per a recollir l’aigua. A la torre es col·locaran tres canonades que reparteixin de forma igual l’aigua entre els dipòsits que han d’estar comunicats entre ells. Així, en un, el central, han d’arribar les canonades que duguin l’aigua a les fonts i sortidors; en un altre les dels banys públics i, en el tercer, les de les cases privades… sempre que no faci falta per a l’ús públic. Els que portin l’aigua a les seves cases privades contribuiran al manteniment dels aqüeductes amb un impost pagat als recaptadors.”

Vitruvi; De Architectura, VIII

Preguntes de deures: (per fer en els vostres apunts, s’han de copiar les preguntes)

1. On va a parar tota l’aigua que recullen i transporten els aqüeductes quan arriba a la muralla de la ciutat?

2. I dins la ciutat, quins usos se’n feien de l’aigua?

3. Quin altre nom coneixes per a “banys públics”?

4. Qui paga el manteniment dels aqüeductes?

5. Saps què es feia amb l’aigua un cop ja s’havia utilitzat a les cases, els banys, les fonts…?

[issuu viewmode=presentation layout=http%3A%2F%2Fskin.issuu.com%2Fv%2Flight%2Flayout.xml showflipbtn=true documentid=110607183418-e7096e865c1e4265a0eb52d82b3dedd6 docname=arquitectura_grega username=mariagajas loadinginfotext=ARQUITECTURA%20GREGA showhtmllink=true tag=architecture width=420 height=297 unit=px]