Posts Tagged ‘Història Contemporània’

Els alumnes de 4t d’ESO ens hem fet aquesta pregunta. La vam plantejar a classe i de seguida ens en van venir moltes més al cap! A quins països s’estan produïnt revoltes? Qui són els dirigents polítics? Quins interessos hi tenen les grans potències mundials?

Duran les darreres classes de socials ens hem dedicat a llegir diaris, mirar vídeos, fer recerca, aclarir conceptes, etc. per poder fer-nos una idea de quin és l’estat de la qüestió. Vivim en un món que canvia, que es revoluciona, que es manifesta contra situacions injustes i creiem que és molt important estar-ne informats.

Amb aquesta recerca hem après molt! Hem après que això també és història i que té relació amb processos que hem estudiat a classe com les revolucions de 1848 i l’època dels grans imperis colonials.

Us convidem a fer una ullada als power points que hem elaborat sent conscients que els esdeveniments canvien cada dia i que hem hagut d’acotar el camp de recerca als països del Magreb.

Exposició de la Glòria, la Laura Romero, la Charlene i l’Alícia:

Conferència del Floreal, la Laia, L’Adelaida i l’Andrea:

Vídeos de la conferència de la Yolanda, la Laura Rivas, la Sílvia, la Mishba:

Avui tenim una notícia de la història de la nostra ciutat i val la pena fer-ne ressò i que la comentem:

Després d’una llarga campanya promoguda per la Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans, avui es completa la restitució de les quatre columnes jòniques erigides per Josep Puig i Cadafalch el 1919 on ara hi ha la Font Màgica de Montjuïc de Barcelona. Les columnes, les van enderrocar el 1928 per ordre del dictador Primo de Rivera, just abans d’inaugurar-se l’Exposició Universal, perquè constituïen un signe de catalanitat. La re-inauguració, vuitanta-tres anys després de la destrucció, es fa a dos quarts de dotze del migdia a la plaça Marquès de Foronda, una mica més amunt del primer emplaçament.

A l’acte oficial, hi han confirmat l’assistència el president del govern, Artur Mas; la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, i el batlle de Barcelona, Jordi Hereu.

La campanya de restitució “com a monument d’homenatge a tots els homes i dones de tots els temps que han lluitat per les llibertats nacionals catalanes”, impulsada per la Xarxa d’Entitats, ha obtingut el suport durant vuit anys d’una llarga llista de personalitats polítiques i culturals. El parlament, mitjançant la comissió de política cultural, va aprovar per unanimitat el 2005 una resolució que instava el govern, aleshores presidit per Pasqual Maragall, de recuperar la memòria històrica del monument i a destinar-hi els recursos econòmics necessaris per restituir-lo. I el juny de 2008, l’Ajuntament de Barcelona va decidir assumir-ne la restitució. En un primer moment, es preveia aixecar les columnes en un lateral de la Font Màgica, però finalment s’han erigit una mica més amunt de l’emplaçament original.

La Xarxa aplega una cinquantena d’entitats del país, com Arrels dels Països Catalans, l’Associació per la Llengua, el Ciemen, la Institució Cultural de la Franja de Ponent, Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua.

Font: Diari Electrònic Vilaweb (http://goo.gl/FLyBv)

Aquests dies que a classe hem estat estudiant el naixement de la classe obrera, que hem parlat del socialisme utòpic, el marxisme i l’anarquisme, ha sortit a la conversa l’exemple del poble andalús de Marinaleda.

Doncs bé, tal i com us vaig dir, us enllaço el documental. Dura 90 minuts i com que a classe no tenim temps de veure’l, aquells qui tingueu interès i sentiu curiositat pel tema, mireu-lo i deixeu algun comentari. Serà enriquidor que entre tots fem una mica de fòrum!

I per posar-nos en situació abans de mirar-lo, us copio la descripció del documental:

El documental Marinaleda: El sueño de la tierra (España, 2007, color, 90 min) de Eva Abad y Pablo Garcí a Cabrera, nos habla de la extraordinaria historia de Marinaleda, un pueblo de Sevilla que por medio de la lucha pacífica ha hecho realidad el viejo sueño de la tierra para quien la trabaja. Una hazaña colectiva basada en la solidaridad, una revolución socioeconómica en una de las regiones más atrasadas de Europa. Marinaleda ya no solo se enfrenta con sus viejos enemigos: ahora también debe consolidar sus logros.

cliqueu AQUÍ per accedir al documental

Així doncs, vaig agafar la ploma per redactar un programa, un pla, com el matemàtic per resoldre un problema. Em vaig imaginar que havia d’organitzar una vasta societat sobre el principi de la igualtat, i vaig escriure el meu pla per veure com i de quina manera podia organitzar la igualtat en educació, en aliment, en vestit, en habitació, en mobiliari, en treball, en càrregues de tota mena i en plaers de tota naturalesa.

Aviat em vaig adonar que la igualtat exigia exigia una producció agrícola i manufacturera extensa, una economia un ordre, una distribució tan intel·ligent i raonada, que no existeixen ni poden existir avui dia. Per tant, em vaig veure abocat a una educació en comú, a una feina en comú, a la necessitat de concentració en tallers espaiosos i en magatzems immensos, a la multiplicació il·limitada de màquines, a l’explotació del territori en comú, al repartiment equitatiu dels fruits i els productes, en una paraula, al Comunisme.

Étienne Cabet, De quina manera sóc comunista, 1848

• Resumeix les idees de Cabet.
• Com entén la igualtat el pensador francès?
• En el seu model social hi havia espai per a la llibertat individual? Reflexiona i justifica la resposta.
• Et sembla un model de societat més just que el que hi havia en la seva època? Raona la resposta.

Una Revolució és una dinàmica de canvis polítics, socials i econòmics tan ràpids com violents, en els quals el poder establert es substituït per un poder emergent.

Les revolucions són protagonitzades per estrats socials que es consideren perjudicats per l’ordre establert i es rebel•len contra la situació privilegiada d’altra o altres capes socials. Com, per exemple, la burgesia en els segles XVIII i XIX o el proletariat contra la burgesia en les revolucions del segle XX.

Aquest caràcter col•lectiu, propi d’un moviment de masses, diferencia les revolucions dels cops d’Estat, que són accions de grups minoritaris, sovint amb aspiracions personalistes.

Els historiadors diferencien entre els processos revolucionaris endògens i exògens.

• Les revolucions endògenes són aquelles en les quals el procés és desencadenat per la situació interna d’un país i que segueixen una evolució particular fins a la seva resolució. Un exemple en seria la Revolució francesa de 1789.
• Les revolucions exògenes són aquelles que són provocades per factors d’origen exterior, com podria ser el cas d’una intervenció militar estrangera. Per exemple, revolucions exògenes van ser les revolucions socialistes verificades als països de l’Europa de l’Est (Polònia, Romania, Bulgària) després de ser alliberats de l’ocupació nazi per les forces soviètiques. També ho va ser el moviment liberal espanyol que culminaria amb la promulgació de la Constitució de Cadis (1812) enfront de l’ocupació napoleònica.

També podem diferenciar entre revolucions espontànies i preconcebudes.

• Són revolucions espontànies aquelles que sorgeixen com a moviments improvisats, provocats per la ràbia i la indignació dels seus protagonistes davant de fets o situacions concretes, com, per exemple, la revolució dels camperols alemanys del segle XVI.
• En canvi, són revolucions preconcebudes aquelles que són preparades per agents conspiradors. Per exemple, en la Revolució Russa de 1917, Lenin va recalcar la necessitat d’organitzar un partit que guiés a les masses cap a la Revolució i durant l’alçament revolucionari.

Lligat als conceptes anteriors, podem fer una nova distinció: hi va haver revolucions rurals (que van acostumar a ser espontànies, confuses i desorganitzades, i que pocs cops van culminar en canvis polítics) i revolucions urbanes, amb més possibilitats de triomfar a causa del seu major nivell d’organització.

Respecte dels seus objectius, la Revolució pot ser política (si només pretén la transformació d’un determinat règim), social (si es proposa millorar la situació de les classes socials menys afavorides) o nacional (si aspira a aconseguir la independència d’un país dominat per una força estrangera o persegueix la unificació de territoris cultural i històricament afins).

Finalment, cal fer menció als mètodes, més o menys violents, de les revolucions, des de les pacífiques “revolucions de pell de vellut” dels països de l’Europa de l’Est a finals de la dècada dels anys vuitanta del segle XX fins als casos més sagnants com la guerra civil posterior a la Revolució Russa.

Establert què és una Revolució en les seves múltiples formes, el següent problema a tractar és el perquè dels esclats revolucionaris.

Segons el marxisme, la Revolució seria una necessitat històrica, la resposta lògica a la lluita de classes. En canvi, els historiadors no marxistes insisteixen més en els aspectes conjunturals i remarquen que no és possible fer comparacions exactes entre unes revolucions i unes altres. Fet que no impossibilita de trobar algunes analogies.

Tres són les CAUSES generals (i complexes) que provoquen l’esclat d’una Revolució:

1. L’enfrontament de determinades estructures socials favorables a la tensió contra una conjuntura econòmica desfavorable (les crisis cícliques del capitalisme, fams provocades per males collites, situacions d’explotació econòmica exagerades, etc.).

2. L’obstinació i rigidesa de l’agent revolucionari condueixen a l’esclat de la Revolució, tot i que el govern canalitzi el descontentament social a través de reformes (fórmula habitual per a evitar un esclat revolucionari).

3. El grau de desconfiança, o inclús d’odi, dels revolucionaris vers el poder establert. És a dir, els aspectes psicològics de la Revolució.

Podem distingir diferents FASES que serien comuns en tot esclat revolucionari: difusió de les idees revolucionàries, agudització de les tensions socials, cop al poder establert, establiment d’un govern moderat, establiment d’un nou govern de grups radicals, reacció antiradical i, finalment, institucionalització de la Revolució (seqüència que reflexa amb fidelitat el desenvolupament de la Revolució francesa de 1789).

En la història moderna i contemporània abunden les revolucions. Les de major transcendència, cronològicament, van ser: en el segle XVII, les revolucions angleses que van consolidar el Parlament davant de la monarquia; en el segle XVIII, la Revolució i Independència dels Estats Units d’Amèrica de 1776 i la Revolució francesa de 1789 que donaven pas al món contemporani; en el segle XIX, les revolucions liberals burgeses inspirades en la Revolució francesa (esclats revolucionaris de 1820, 1830 i 1848), i la Comuna de París de 1871, la primera revolució obrera; i en el segle XX, les revolucions socialistes iniciades amb la Revolució Russa de 1917 a la que seguirien les revolucions xina i cubana, entre d’altres.

Per extensió, podem qualificar també com a Revolució la transformació més o menys ràpida i integral de les estructures polítiques, socials o econòmiques, tot i que aquestes es deguin a processos sense violència, com, per exemple, la Revolució Industrial.

[Article extret del bloc: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/]

Comencem un tema nou: La Revolució Francesa

A continuació, teniu un vídeo que us anirà molt bé per posar-vos en situació i començar a familiaritzar-vos amb termes que ara per ara us resultaran nous: Estats Generals, Assemblea Nacional Constituent, burgesia, jacobins, etc; i que ben aviat haureu de conèixer.

Aquella “pau relativa” de la qual parlàvem a principis del s.XVIII és a punt de desaparèixer…

Així doncs, que comenci la revolució!

Per les properes classes, porteu impresos els següents documents: GLOSSARI de la RF i Les fases de la RF